Una imatge del repartiment de "Terra Baixa (Reconstrucció d'un crim)" amb la directora Carme Portaceli
Una imatge del repartiment de "Terra Baixa (Reconstrucció d'un crim)" amb la directora Carme Portaceli
Catalunya nit

El crim de l'amo Sebastià, sota els focus

Carme Portaceli i Pablo Ley deconstrueixen la coneguda història d'Àngel Guimerà en un muntatge que es pot veure al TNC

"Terra Baixa. Reconstrucció d'un crim" s'acaba d'estrenar al Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona. Un muntatge dirigit per Carme Portaceli, amb una posada en escena moderna que acosta el drama rural al context social i polític del  segle XX, i amb la incorporació de dos personatges nous: una periodista i un inspector de policia per resoldre l'assassinat del Sebastià.

Que tornin els clàssics, els nostres clàssics, sempre és bo i que ho facin al Teatre Nacional de Catalunya són bones notícies. L'adaptació de Pablo Ley és una deconstrucció del "Terra Baixa", d'Àngel Guimerà, tot i que la història original es manté de base.

 

 

Laura Conejero i Kathy Sey, esplèndides

A través d'una Laura Conejero que mai falla, esplèndida com sempre,aquí fent de periodista, anem reconstruint la mort del Sebastià, el dèspota amo de les terres, el "llop", que crida Manelic al final del text.

El drama agafa més força perquè es trasllada al context social i polític del moment en què es va escriure l'obra. El text es va estrenar en català el 1897, a Tortosa, al Baix Ebre, després de fer-ho en castellà a Madrid.

Conejero fa unes classes d'història d'aquell moment magistrals, que algunes generacions potser recordaran, amb el moviment anarquista o les bombes al Liceu com a teló de fons.

Hem de parlar també del perdsonatge de la Nuri, que en aquesta adaptació té un paper molt més protagonista que l'original de Guimerà, encarnat per l'actriu Kathy Sey, que està esplèndida, amb una presència brutal sobre l'escenari, amb una força incommensurable: vénen ganes de veure-la més a dalt de l'escenari.

Potser caldrien alguns ajustos: de temps, perquè s'allarga un pèl massa; de dicció, perquè caldria polir-la en algun cas; i de relat, perquè amb la voluntat de deconstruir la història per crear-ne una altra, l'estiren massa i s'acaba embolicant.

ARXIVAT A:
Teatre
Anar al contingut