És el primer cop des que va declarar la pandèmia mundial que el virus infecta tantes persones en tan poc temps. Per tant, el balanç és pitjor ara que fa tres, dos i un mesos. Una alerta claríssima de l'OMS: l'expansió del coronavirus s'accelera. El contrast d'aquest missatge amb la realitat que podem comprovar ara mateix als carrers i a les cases de Catalunya és aclaparador. Aquí "es pot fer de tot". Ens movem en el camp de les recomanacions i tornem a acostumar la vista a imatges de cada cop més gent aplegada en un espai: un parc, una platja, una plaça o la terrassa d'un bar. El contrast amb el panorama que retraten les dades de l'OMS és abismal... i el que és pitjor: la incertesa que acompanya des del primer moment aquesta pandèmia: no queda clar si l'augment de casos és perquè es fan més proves o perquè el desconfinament comença a passar factura. El que segur que passarà factura serà la politizació d'aquesta crisi. Que no és només sanitària, sinó social i econòmica. La màxima autoritat sanitària mundial clama perquè els governs deixin de banda les rivalitats partidistes, els interessos, i sumin esforços per un objectiu que és compartit, que hauria de ser transversal també en qüestions de geopolítica. Però un cop més, la realitat dibuixa una contradicció colossal: qui demana que no es polititzi la pandèmia és l'organisme que ha servit de cap de turc a Donald Trump, més preocupat per les eleccions del novembre que per les xifres de contagis i morts per coronavirus als Estats Units, que fan feredat. El coronavirus, doncs, que continua campant descontrolat. De la mà d'altres pandèmies, com la de la irresponsabilitat i la falta de solidaritat.