Gent passejant per la Rambla de Barcelona
En 16 anys s'han perdut mig milió de parlants habituals, segons l'informe de Plataforma per la Llengua (Europa Press)
Catalunya nit

El català perd parlants: només un de cada tres el fa servir habitualment

8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà, segons l'InformeCAT, elaborat per la Plataforma per la Llengua

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Camps Puigantell

Redactora d'informatius especialitzada en literatura

@MontseCampsP
Actualitzat
TEMA:
Català

Plataforma per la Llengua alerta que cal un canvi d'actitud tant del ciutadà com de les administracions per superar el que qualifiquen com a situació d'emergència lingüística, sense caure, matisen, en el catastrofisme. En 16 anys s'han perdut mig milió de parlants habituals.

El gener del 2020, més de 4,5 milions de persones, és a dir, el 32,4% del domini lingüístic, parla habitualment el català. A Catalunya, el percentatge és del 36%.

8 de cada 10 catalanoparlants a Catalunya canvien de llengua quan algú els parla en castellà, segons l'InformeCAT, elaborat per la Plataforma per la Llengua. El 43% afirma que canvien de llengua "per respecte" o "per educació". Un 16 per cent diuen que ho fan perquè potser no se'ls entendrà si mantenen el català. Òscar Escuder és el president de la Plataforma per la Llengua:

"Això és una actitud fatal per a la llengua. No és cert que no ens entendran. Les xifres de comprensió de la llengua estan per sobre del 90%. Hem de pensar que si volem revertir aquesta situació de fragilitat, tots som models lingüístics."

Consideren que aquestes actituds tenen conseqüències en els més joves. Amb dades: només el 53,3% dels joves de Barcelona dominen el català, i els alumnes de 4t d'ESO de totes les regions educatives de Catalunya dominen més el castellà que el català.

En les proves de quart d'ESO hi sol haver millors resultats de castellà que de català
En les proves de quart d'ESO hi sol haver millors resultats de castellà que de català (ACN/Elisenda Rosanas)

Discriminació lingüística en la sanitat

L'informe també diu que 1 de cada 5 casos de discriminació lingüística passa en l'àmbit de la sanitat.

"Fem una crida a les administracions responsables perquè vetllin perquè això no continuï passant. No pot ser que algú que està en un àmbit on ets vulnerable perquè estàs malalt, et maltractin i et diguin que no t'entenen en la teva llengua o fins i tot hi ha casos en què no t'atenen si no canvies de llengua."

A la universitat, el percentatge de classes de Dret que s'imparteixen en català és del 41% a Catalunya. Les generacions més joves, segons l'informe, tenen dificultats per accedir a continguts audiovisuals en català. No només a les plataformes de televisió a la carta, sinó també en el sector dels videojocs: cap de les tres consoles principals del mercat no inclou el català en la interfície.

Biblioteca de la facultat de Dret de la Universitat de Lleida
Les universitats també han notat una disminució en l'ús del català (ACN / Albert Segura Llorrio)

Incompliment de les lleis

La Plataforma demana una actitud proactiva del ciutadà i també que la Generalitat apliqui les lleis, com la del cinema, que fa 10 anys que està aprovada, o la llei del codi de consum, i que s'adoptin polítiques de compres per part de les administracions que estableixin que el català és una clàusula irrenunciable.

"Els governs de tots els territoris ens han volgut fer creure que tot anava bé. I això determina un paisatge lingüístic. Quan em demanen què és el primer que s'ha de fer, dic: és que s'ha de fer tot."

Però també hi ha indicadors positius: ja hi ha més de 500 creadors de contingut audiovisual en català enxarxats en comunitats com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv. La comunitat catalanoparlant de TikTok ja acumula més de 300 milions de visualitzacions.

ARXIVAT A:
Cultura Català
Anar al contingut