Generacions de famílies han pujat criatures al voltant dels productes Duralex, aquells gots i plats caracteritzats per la resistència del seu vidre transparent, sovint de color ambre o verd.  Planta de Duralex a Orleans (Duralex) Regal de casament recurrent durant anys, Duralex és ara víctima de la conjuntura econòmica internacional. L'alt preu de l'energia ha fet trontollar el negoci i obliga a tancar l'única planta que té, a Orleans. El president de l'empresa, el català José Luis Llacuna, n'ha parlat a Catalunya Ràdio: "En condicions normals, els preus en el model energètic de la fabricació de vidre pot representar entre un 5 i un 7% dels costos energètics de la facturació. En aquest moment estem en un 46%. El 46% de la nostra facturació és energia, i això ho fa inviable." Duralex tancarà durant cinc mesos a partir de l'1 de novembre, i els seus 250 treballadors aniran a l'atur, però cobrant el 95% del sou. Un rescabalament generós possible pels esforços del govern francès a protegir les famílies davant l'alça incontrolada dels preus de l'energia. Figues d'un altre paner és la situació per a les empreses, més difícils de protegir pel govern atesa la volatilitat dels preus del gas amb què funcionen infraestructures com ara el forn industrial de la planta de Duralex. Davant d'aquesta situació, Llacuna feia una crida a l'ajuda tant a l'estat francès com a Europa: "Si tanquem indústries productives a Europa, on anirem a comprar els productes que es produeixen a Europa avui? Jo crec que tothom té aquesta resposta i això és totalment el contrari al que estem buscant políticament, industrialment, des de fa més de 15 anys, i això seria una cosa bastant difícil de gestionar per a Europa." Símbol nacional  Duralex és una marca arrelada al patrimoni francès, i s'ha convertit en un símbol entre les 300 grans empreses del país que alerten que la seva supervivència al teixit industrial depèn de si se supera aquesta crisi energètica. Les icòniques vaixelles es van concebre l'any 1945 per Saint-Gobain, i formen part de l'imaginari familiar de milions de persones, que a la segona meitat del segle XX van fer-hi confiança ancorades en la seva fortalesa i durabilitat.  Anunci de Duralex publicat el 1972 (Decoesfera) Tenir una vaixella Duralex suposava un símbol de progrés davant les vaixelles de porcellana tradicionals. Això i un innovador mercat publicitari que en ponderava la fiabilitat va fer fortuna entre la incipient classe mitjana del postfranquisme a l'estat espanyol.  Duralex va perdre pistonada a la dècada dels 80, víctima de noves tendències i del gust de les noves generacions per deixar enrere un passat fosc. Una realitat que es va capgirar una vintena d'anys després, quan les persones que en van fer ús com a criatures les van recuperar al segle XXI com a objectes de col·leccionista.