Deu anys de l'últim alto el foc d'ETA: l'adeu definitiu?

Fa 10 anys de l'anunci de l'alto el foc definitiu d'ETA. Es va emetre per la BBC i va significar el principi de la fi de la seva activitat armada. La imatge, molts la tenim al cap. Tres encaputxats, amb una roba blanca que els tapava la cara, i una txapela basca al cap, llegint el document en euskera i castellà, sense que se'n puguin identificar les veus. En els últims anys, la veu era d'una dona. Al fons, una ikurriña, altres banderes del territori basc i un quadre amb el logotip d'ETA, la destral i la serp. L'escenografia era la mateixa que ETA havia utilitzat amb pocs canvis durant dècades. I per l'opinió pública espanyola majoritària era sinònim de por, i d'incomprensió. De fet, si ETA emetia els missatges a través de la televisió britànica era perquè volia internacionalitzar el conflicte, però també perquè no es fiava dels mitjans de comunicació espanyols. L'adeu definitiu? Va ser un missatge molt important i, sí, podríem dir que definitiu perquè en el període de tan sols un any després l'alto el foc ja s'havia convertit en una aturada definitiva de l'activitat armada. L'entorn d'ETA ja havia decidit feia temps que calia abandonar les armes. L'independentisme basc, en la vessant dels partits polítics, ja havien apostat per deixar la violència des de feia temps. I els presos -que tenien una veu moral importantíssima en el món d'ETA- també van fer diverses crides a deixar les armes. En aquell moment, ETA ja havia reduït molt la seva activitat violenta, però en l'històric portava un total de 829 morts i 84 segrestos. L'últim assassinat havia sigut el 30 de juliol de 2009 a Mallorca, amb la mort de dos guàrdies civils. I, a França, el març d'aquell mateix any, amb l'assassinat d'un policia francès. Per sort, quedaven lluny ja els atemptats massius, amb una capacitat logística més gran per part d'ETA, i amb moltes víctimes. L'atemptat d'Hipercor és el més mortífer d'ETA. El 19 de juny del 1987 van col·locar un cotxe bomba en aquest supermercat que va matar 21 persones i en va ferir 45 més. Fa 10 anys, ETA ja no feia aquest tipus d'atemptats La història dels 50 any d'ETA Corre en paral·lel a la història d'Espanya, i del món. Fent un resum molt ràpid, veiem com el que va néixer l'any 1959 era un grup d'estudiants radicals a Bilbao, que creuen que el Partit Nacionalista Basc era poc combatiu amb el règim franquista de l'època. Veien el PNB com una organització acomodada, i ells volien defensar l'euskera, la unitat dels diferents territoris bascos a Espanya i França, l'anticapitalisme, i van creure que només se'ls faria cas amb la violència. En aquell moment, part de la seva ideologia era compartida per l'antifranquisme. No els mètodes, però sí l'objectiu principal de derrotar el règim. Cal dir que mentre l'oposició democràtica es va haver de conformar amb veure Franco morir al llit, ETA pot apuntar-se haver causat la mort del seu president del govern i possible successor, Luis Carrero Blanco, en un atemptat el 20 de desembre de 1973. L'atemptat contra Carrero Blanco va demostrar la força que tenia ETA a finals del franquisme. El franquisme sabia que ETA era un enemic molt important. I amb simpaties per part dels antifranquistes i de l'opinió pública internacional. Després, amb la Transició, un cop assolits reptes democràtics en el conjunt d'Espanya i l'autonomia en el cas d'Euskadi, la decisió d'ETA de continuar amb la via violenta va fer que la condemna fos gairebé unànime. Però cal recordar que als anys 80 o, fins i tot, a principis dels 90, el gran referent internacional d'ETA, que era Irlanda del Nord i l'IRA, van tenir un gran protagonisme amb atemptats sonats, per exemple contra la primera ministra britànica Margaret Thatcher, que tot i no matar-la van fer explotar una bomba a l'hotel on s'allotjava en plena conferència del Partit Conservador. Com s'explica la dissolució d'ETA ETA es va emmirallar en el conflicte d'Irlanda del Nord en els anys més violents. També el procés de pau entre britànics i irlandesos va marcar el camí del que seria el final del terrorisme basc. Hi ha diversos factors per explicar la dissolució d'ETA. En el marc internacional, és evident el camí marcat per l'IRA i el govern de Londres. Però també els atemptats d'Al-Qaeda l'any 2001 contra les Torres Bessones de Nova York i aquest terrorisme islamista que -diguem-ne- va expulsar ETA dels grups armats que fins llavors havien pogut despertar alguna solidaritat per un corrent progressista arreu del món, com havien sigut les FARC a Colòmbia, per exemple. O Sendero Luminoso al Perú... El canvi de paradigma del terrorisme internacional va tenir influència en ETA. Recordeu l'intent destraler de José María Aznar de dir que l'atemptat d'Atocha del 2004 havia sigut obra d'ETA. També va marcar la dissolució de la banda, la bonança econòmica que ha viscut Euskadi en les últimes dècades, que ha afermat la política del "peix al cove" del PNB en detriment de solucions doloroses i incertes sobre el futur d'Euskadi. I el 2011, arriba el final d'ETA Tant Zapatero com des del PP han teixit un discurs sobre com l'Estat ha derrotat ETA. No han volgut entrar mai en l'escenificació d'unes negociacions de pau, que en canvi sí van existir, avalades per autoritats internacionals com Kofi Annan, Gerry Adams o Gro Harlem Brundtland grans noms de prestigi que van participar de l'anomenada Declaració de Brussel·les fins a la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià, l'octubre del 2011, en què es va fer un equip de verificació de l'entrega d'armes d'ETA. El govern espanyol, formalment, no ha acceptat mai que hi hagués cap negociació al final d'ETA. No es va asseure, per exemple, a parlar del futur dels presos. "Patria" i la lluita pel relat Ara la lluita sobre ETA ja no és perquè desaparegui, sinó pel relat. Per la història. Perquè els que no van viure aquells anys tinguin la visió que convé a uns o altresEl llibre de Fernando Aramburu no és gens equidistant. Claríssimament els dolents són el món abertzale, en el llibre. És un gran llibre, molt ben escrit i que descriu una situació amb molta capacitat literària. Però hi ha claríssimament uns bons i uns dolents. I aquest llibre -que és de ficció- ara s'ha erigit com la millor manera de revisitar la història recent d'Euskadi. La lluita per qui escriu la història és molt important.

Deu anys de l'últim alto el foc d'ETA: l'adeu definitiu?

La polèmica pel cartell de la nova sèrie d'HBO "Patria" coincideix amb l'aniversari d'aquest episodi clau per al final de la violència al País Basc