Desnonaments justificats o garantir el dret a l'habitatge? La convivència, en joc

El Parlament de Catalunya ha aprovat una norma per acabar amb les ocupacions d'habitatges que són propietat de grans tenidors i "alteren la convivència". La iniciativa ja ha provocat el rebuig sonor de les entitats socials. Des d'ara, els ajuntaments podran demanar als grans tenidors que facin desallotjar aquesta mena de pisos ocupats en 30 dies com a màxim. No ho podran fer, però, les comunitats de propietaris o els veïns, com pretenia l'impulsor d'aquesta norma, Junts per Catalunya. El text legislatiu desgrana que, perquè es dugui a terme el desnonament, en aquests pisos s'han d'haver dut a terme activitats il·legals contràries a la convivència, o que facin perillar l'immoble. En cas que el gran tenidor no actuï, els ajuntaments estaran legitimats per sol·licitar-ne el desallotjament al jutjat. A més, el propietari s'enfrontaria amb una sanció per infracció greu de la llei del dret a l'habitatge i en podria perdre el dret d'ús durant 7 anys en favor de l'ens municipal, que l'haurà de destinar a pisos socials. Desnonaments a Badalona Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca celebren que finalment només els ajuntaments puguin demanar el desnonament d'un pis amb ocupes conflictius i propietat d'un gran tenidor. La portaveu de la Plataforma, Lucía Delgado assegura que obrir aquesta possibilitat a les comunitats de veïns era extremadament perillós. "És important que finalment no s'incloguin les comunitats de veïns perquè es podien generar situacions conflictives, de racisme o xenofòbia. Això no portava enlloc. Malauradament el que no hem aconseguit és evitar que les famílies amb un informe d'exclusió residencial puguin ser desnonades." Des de la PAH també celebren que a banda d'impulsar el desnonament, els ajuntaments també es podran quedar l'habitatge desnonat durant set anys per destinar-lo a vivenda social. L'altra cara de la moneda L'anomenada ocupació delinqüencial, precisament, alimentava el discurs oposat que defensava a Catalunya Ràdio Carles Sala, portaveu de l'assessoria jurídica de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya: "Es tracta d'un habitatge ocupat a partir d'un cop de peu a la porta. No és tant si es discrimina o no, sinó si realment la tipologia d'acte incívic és prou greu o no en funció de les accions d'unes persones que d'entrada ja han comès una actuació no correcta tipificada com l'ocupació d'un habitatge." Sala recordava que gairebé la meitat de les ocupacions il·legals denunciades arreu de l'estat espanyol passen a Catalunya. El protocol exclou la presència de la Brigada Mòbil en els desnonaments si no ho demana el jutge o hi ha un risc elevat (@SINDICATLLOGUER) Per això afegia que, tret que no es qüestioni la constitucionalitat de la norma, el text legal és una passa endavant: "Al final serà el jutge qui decidirà si es produeix la tipologia que es descriu de la utilització anòmala de l'habitatge a la nova llei. Per exemple a partir de denúncies o atestats, o testimonis de la comunitat de veïns o de veïns d'edificis del costat. Amb això es pot acreditar que hi ha hagut activitats incíviques que fins i tot poden posar en risc la integritat de l'edifici." El text legislatiu l'ha impulsat Junts per Catalunya i hi han votat a favor el PSC, ERC i Ciutadans, mentre que els Comuns i la CUP hi han votat en contra. Els republicans s'han sumat al consens després d'introduir-hi qüestions com ara que només siguin els ajuntaments els que puguin reclamar el desonament.

Desnonaments justificats o garantir el dret a l'habitatge? La convivència, en joc

El Parlament permet als ajuntaments impulsar desnonaments en el cas d'ocupes que alterin la convivència