Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La teoria del cigne negre

Com s'han fet rics els rics?

L'origen de la seva fortuna ha anat canviant al llarg dels segles, però de rics, riquíssims, n'hi ha hagut tota la vida

Enllaç a altres textos de l'autor

Pilar García

Redactora d'informatius especialitzada en economia

@pilargarcia45
Actualitzat

Els catalans sempre han trobat vies per fer diners. Si fa dos segles va ser a través del comerç d'esclaus, després van saber fer fortuna amb la indústria, el tèxtil i el turisme, i ara, a través de la tecnologia i l'energia verda.  

A la primera meitat de segle XIX hi va haver dos camins per fer riquesa. El primer va ser a través de l'abastiment als exèrcits durant les diferents guerres que hi va haver en terres catalanes. L'altra via d'enriquiment va tenir a veure amb el comerç d'esclaus africans, segons Martín Rodrigo, professor d'Història Contemporània de la UPF.

"El complex atlàntic colonial espanyol va donar lloc a la participació d'alguns catalans al comerç d'esclaus i també es van enriquir a través del treball d'aquests mateixos africans esclavitzats, a Cuba."

L'esclavisme com a font de riquesa

I quan aquells empresaris que havien fet negoci a Cuba van tornar, van posar els diners al sistema financer, van crear o van ajudar a crear bancs, i això encara els va fer més rics. I també, com explica el professor Martín Rodrigo, van destinar part de la seva fortuna al sector immobiliari, una font de riquesa que no ha passat de moda.

"Compren antics edificis. El Palau Marc, el Palau Moj, són palaus construïts al segle XVIII que al segle XIX passen a mans de persones que s'havien enriquit a Cuba. I també hi ha inversió directa en la construcció de nous edificis. A l'Eixample de Barcelona hi ha força edificis que d'una manera o altra estan vinculats a l'esclavitud colonial."

Palau Moja, a la Rambla de Barcelona. El va comprar l'empresari Antoni López, marquès de Comillas

Però no només es van fer rics ciutadans de Barcelona. També es van aprofitar del comerç d'esclaus i del negoci a Cuba ciutadans d'altres localitats de costa, no pas de l'interior de Catalunya, com Torredembarra, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vilassar o Mataró, que van marxar a les Amèriques i van tornar carregats de diners.

Com s'han fet les fortunes del segle XX?

Paloma Fernández, catedràtica d'Història Econòmica a la Universitat de Barcelona, distingeix quatre tipus de rics.

1- Els emprenedors productius

2- Els rendistes

3- Els emprenedors especulatius

4 - Els criminals

L'emprenedor productiu clàssic és l'empresari que va engegar un negoci amb pocs recursos i li va anar molt i molt bé. I al primer terç del segle XX i durant el franquisme, van sorgir altres tipus de rics productius, segons Fernández.

"Gent de Manresa, de Sabadell o de Terrassa que van a Barcelona i estudien una carrera, és típic de principis del segle XX, metges, advocats, farmacèutics, químics. I hi ha molts empresaris que van ser molt productius a l'època del franquisme, sobretot al món de la construcció, el sector immobiliari, l'enginyeria. També els hotelers, per descomptat, que es van fer rics de la mà del turisme i els serveis. I tot el que és la distribució alimentària, creixia la població, augmentava l'esperança de vida i hi havia un mercat en expansió per productes alimentaris. "

Rics
Franco inaugura l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (Wikimedia Commons)

Els rendistes són, segons Fernández, descendents de famílies que s'han fet riques amb una emprenedoria productiva que han heretat la fortuna i que viuen de rendes sobretot del sector immobiliari com ja s'havia fet en el passat.

"L'Eixample, si no és dels russos, és de fills dels industrials catalans de finals del segle XIX i principis del XX i del franquisme."

Els rics especulatius són els que han fet fortuna amb inversions financeres i els criminals són aquells empresaris que han utilitzat estratègies diverses per fer-se rics amb activitats il·legals.

"Empresaris que han posat en risc la vida de persones amb productes contaminats, o que han guanyat molts diners amb robatoris o estafes monumentals, o han fet servir entramats financers amb societats opaques a l'estranger."

Els rics del segle XXI

Aquest segle s'han mantingut les grans fortunes que es van començar a construir al segle passat i que són imperis de la distribució, la moda o el sector farmacèutic. I han sorgit nous rics de la mà de la tecnologia i l'energia verda.  

 

Segons Pol Font, de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya i fundador d'Addenda, agència de valors i gestió de capitals i patrimonis, els nous rics s'han fet multimilionaris en poc anys, com els creadors d'Amazon, Google, Facebook o Tesla.

"Els hereus de les grans fortunes d'altres èpoques s'estan veient substituïts per nous rics, que no van néixer rics i que s'han fet a ells mateixos. El canvi tecnològic i la innovació fa que el món canviï ràpidament, de manera que velles indústries han estat substituïdes per noves indústries i això dona lloc a un nous perfils de rics."

El fundador d'Amazon, Jeff Bezos, és l'home més ric del món. (EFE / Michael Nelson)

I també rics, però molt lluny d'aquestes immenses fortunes hi ha esportistes, artistes o youtubers-influencers. Segons Font, es consideren rics els que tenen una riquesa neta de més d'un milió de dòlars, exclosos deutes i l'habitatge particular i bens personals. I es consideren grans fortunes els que tenen més de 30 milions de dòlars nets.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut