El cas de les germanes bessones de Sallent, al Bages, de 12 anys que es van tirar pel balcó de casa seva ha generat el debat sobre com parlar del suïcidi i encara més quan hi ha menors implicats. Les expertes consultades defensen que s'ha de parlar del suïcidi, però concreten que s'ha de tenir en compte que els menors no tenen les eines per interpretar bé la informació que els arriba.  La psicòloga clínica especialitzada en joves i adolescents, Clàudia Rossy, i professora del Grau en Psicologia de UIC Barcelona, explica que el suïcidi en nens no és habitual perquè tenen por a la mort. Per tant, quan decideixen cometre'l s'ha de mirar de saber com els ha arribat la idea i s'ha de tenir en compte que les informacions que reben sobre el suïcidi les poden malinterpretar:  "És un tema que no pot ser tabú perquè, si no, ningú ens n'ocuparíem. Però hem de tenir en compte que els nens no tenen les eines per tenir un criteri i tampoc s'ha de parlar d'una manera que pugui donar a entendre al nen que el suïcidi significa acabar amb el patiment." La psicòloga clínica i secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Teresa Moratalla, també ha defensat, al programa "Catalunya Nit", que s'ha de parlar del suïcidi, però des d'una perspectiva professional:  "Crec que l'hem de poder tractar amb la perspectiva científica i des d'una manera professional i ben parlada, no com si fos alguna cosa que en algun moment pot fer qualsevol. Qualsevol no ho fa i algú que no estigui malament no ho farà perquè parlem d'alguna cosa que requereix un impuls molt important i una ideació darrere."  El suïcidi en nens no és habitual perquè tenen por a la mort (Unsplash/Lucas Metz) El perill de les xarxes socials Moratalla també ha alertat que als nens els arriba molta informació des de les xarxes socials, fins i tot hi troben maneres de com suïcidar-se. Per tant, defensa parlar-ne, però de manera adequada:  "Unes nenes que no tenen cap mena de seny en aquest sentit, tota aquesta informació la troben. No parlar-ne no vol dir que no existeixi; existeix.  Poden accedir a les informacions amb molta facilitat. Per tant, crec que de manera natural n'hem de poder parlar sense generar cap alarma i sense donar cap idea." El procés pel qual un nen pot acabar suïcidant-se abasta molts factors i acaba amb un impuls final. Hi ha un sentiment de malestar, amb una dificultat per expressar-lo perquè els costa identificar com se senten, segons la psicòloga Rossy. Des de la pandèmia s'ha detectat un augment en els intents de suïcidis en adolescents Després, el malestar s'acumula, juntament amb altres factors (com patir bullying o estar malament amb la família) i, finalment, els arriba la idea del suïcidi que els pot semblar una sortida per deixar de patir, però no ho fan amb la idea de voler morir-se: "Depenent de la personalitat, de l'educació en emocions i d'altres problemes el nen no sap com demanar ajuda, el malestar s'acumula i una sortida que veuen perquè l'han vist a les notícies o ho l'han sentit a l'escola... El suïcidi simbolitza acabar amb el patiment, tot i que és estrany que es doni amb nens perquè el nivell de patiment existencial no és tant com en els adults." Els casos van pujant Des de la pandèmia s'ha detectat un augment en els intents de suïcidis en adolescents, un ascens que les psicòlogues corroboren. En nens més petits els casos són menys, "són estranys" segons Rossy.  El que es comença a detectar és que puja el percentatge de nens i nenes que tenen la idea del suïcidi: "Hi ha molts nens o adolescents que s'aixequen pensant que no es volen despertar. I això ja és un factor de risc, el fet que un nen tingui aquests pensaments."