La situació econòmica global ocupa aquests dies molt espai als mitjans. La fallida del banc californià Silicon Valley Bank i el terratrèmol provocat pel segon banc suís, Credit Suisse, han encès les alarmes del món econòmic, malgrat que el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir l'anunciada pujada del preu del diner de mig punt. 

Però com pot afectar això les nostres butxaques? Responem cinc preguntes clau:

1. Afectarà la banca espanyola? 

D'entrada, els experts descarten que situacions com la del Silicon Valley Bank o el Credit Suisse arribin a la banca espanyola, perquè -asseguren- és solvent i molt més sana que el 2008.

Segons explica la catedràtica d'Economia a la Universitat de Barcelona (UB) Montserrat Guillén, la salut dels bancs europeus i espanyols és molt bona:

"L'any passat, els nostres bancs han fet uns beneficis històrics. Credit Suisse estava donant pèrdues des de fa molt de temps."

El mateix apunta el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Oriol Amat, que assegura que la banca espanyola no ha donat cap senyal d'alarma:

"Els bancs moren per la mala gestió de riscos. El Silicon Valley Bank ha gestionat malament un risc, que és la inversió excessiva en deute públic. En el cas del Credit Suisse, el problema és tota una sèrie de riscos que han gestionat malament els últims anys. A l'estat espanyol, la banca en el seu conjunt està molt sanejada i -per tant- no hem de patir."

Així, segons els experts, els clients dels bancs no tenen cap motiu per no estar tranquils.

2. Estan protegits els nostres estalvis? 

Segons els analistes, els estalvis que tenim al banc no corren cap risc. De fet, inclús apunten que -davant l'escenari poc probable que la situació s'agreugés- les entitats bancàries ens podrien donar més pels nostres dipòsits.

L'analista financer i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ​Xavier Brun, no descarta que les entitats comencin a remunerar-los. O bé perquè se sentin amenaçades davant la possibilitat que els clients preocupats decideixin retirar els seus estalvis o bé perquè vulguin posicionar-se millor davant d'aquests. 

El resultat, apunta Brun, seria el mateix. Els bancs donarien més interessos pels dipòsits:  

"L'impacte que tindrà tota aquesta situació pot ser inclús positiu per als clients, ja que els donaran més pels seus estalvis. L'única cosa que falta és que aparegui el primer bancs dient que, a banda que els dipòsits estan garantits, els ofereixen més. Només que un banc faci això, tota la resta començarà a fer-ho."

3. Què passarà amb les hipoteques? 

Pel que fa a l'afectació que pugui tenir aquesta situació en els crèdits hipotecaris, Brun explica com interpretar la baixada de l'euríbor aquests dies. Segons l'expert, aquesta baixada anticipa què passarà amb els tipus d'interès a mitjà termini, en un context en què aquest indicador ja ha tocat sostre:

"L'euríbor ja havia arribat a uns nivells alts, però no s'esperava que pugés molt més. Estem al topall."

Així, tot apunta que el ritme accelerat de pujades dels tipus d'interès s'ha frenat i que d'aquí a un any la baixada de l'euríbor podria començar a traduir-se en una retallada també de les quotes hipotecàries. Els experts avisen, però, que no esperem aquest baló d'oxigen d'immediat. 

4. Ens costarà més demanar un crèdit?

Per la bona salut de la banca europea, els analistes també veuen poc probable un enduriment substancial del crèdit. 

Segons Brun, la situació generada arran de la crisi del Credit Suisse no s'ha d'allargar. En un escenari poc probable en què ho fes, els bancs serien més cauts alhora d'assumir riscos, però -de moment- la situació estaria controlada en aquest sentit.

5. Hi pot haver altres efectes col·laterals?

Els experts també creuen que la bogeria als mercats financers amb pujades i baixades es calmarà ara que el Banc Central Europeu ja ha anunciat l'augment del tipus d'interès. També recorden que és habitual que la borsa passi de l'eufòria a la depressió en qüestió d'hores.

Amb tot, Guillén apunta que en els propers dies caldria estar pendents del comportament de l'euro respecte al dòlar, ja que, si l'euro s'afebleix, podria comportar problemes pel que fa a les compres a l'exterior:

"L'euro té una mica més de valor que el dòlar i això ens va bé perquè ens permet comprar energia o petroli amb una mica més de valor. Si baixés i es posessin a la par, això ens implicaria inflació de tot allò que hem d'importar de fora."