Cau un mite: els nadius no estaven convidats al sopar d'Acció de Gràcies

Tots hem vist a les pel·lícules les reunions familiars pel Dia d'Acció de Gràcies. El Thanksgiving Day és la festa més popular de la tardor i cada any afavoreix el retrobament familiar arreu dels Estats Units. Als nens, històricament, se'ls ha ensenyat a l'escola que aquest dia es commemora un sopar de fraternitat entre els natius americans i els anglesos, per celebrar la primera collita que els nouvinguts europeus havien pogut fer. Però és això el que va passar? En realitat, no. La situació idíl·lica que els descriuen dista molt del que va passar de veritat. "És un mite, una història molt kumbaià que als nord-americans els agrada explicar. Però no va passar així. Va ser un sopar, sí, però els indígenes no hi estaven convidats." Així ho explica a Catalunya Ràdio Paula Peters, una descendent dels wampanoag, la tribu que va veure com els anglesos s'instal·laven al seu costat. La tribu nativa wampanoag no estava convidada al sopar ara fa 400 anys (Wikipedia) Aquell sopar del novembre del 1621, ara fa 400 anys, era, en realitat, només per als colons, que, per fer més festa, van disparar trets a l'aire. Això va provocar que els natius es pensessin que es tractava d'un atac i es van presentar al lloc amb les armes. Un cop desfet el malentès, van afegir-se al sopar. Edulcorar la realitat El professor David Silverman ha escrit un llibre que reivindica la història per sobre del mite. A "This land is their land" ("Aquesta terra és la seva terra") explica què va passar de debò i la diferència respecte del que s'ha transmès de generació en generació als Estats Units. "La història que als nord-americans els agrada d'explicar-se elimina tot el context. Ignora el fet que la tribu nativa va contactar amb els anglesos no perquè fossin amistosos, sinó perquè estaven desesperats, i això té a veure amb guerres entre tribus." Silverman afegeix que tampoc es té en compte què va passar poc temps després: aquesta estranya aliança va degenerar en una de les pitjors guerres entre indis i colonitzadors. Tot i la distorsió històrica, el Dia d'Acció de Gràcies continua sent una gran celebració familiar (Unsplash/Julliette F.) Pels natius americans encara presents al país, el Dia d'Acció de Gràcies no és una festa. És un dia de "reconeixement als nostres avantpassats. Un dia de dol i de record per als que van fer possible que avui encara hi siguem", diu Peters. La veritat es va obrint pas Tot plegat, té molt a veure amb la gran polarització que viu el país. De mica en mica, les escoles comencen a explicar el procés de colonització tal com va ser. Una història que inclou episodis de violència. Silverman, però, adverteix que la societat nord-americana està profundament dividida i que no tothom vol reconèixer honestament l'autèntica història: "Hi ha una part majoritària que està preparada per assumir la brutalitat de l'expansió colonial a costa dels natius americans. Però hi ha una altra part que veu els intents d'explicar aquesta difícil història com un atac al país i a les seves tradicions. Prefereixen viure en el mite, que és del tot fals". Amb tot, la celebració continua prenent el to familiar, de reunió i agraïment, que fa aturar el país, pràcticament durant quatre dies, entre els viatges d'anar i de tornar. Una festa molt tradicional que des del vessant educatiu es mira de treballar per acostar-lo més a la realitat. I és que tal com diu Peters, "Una festa no es pot basar en una mentida que afligeix part del mateix país que la celebra". A poc a poc, explica, alguns canvis s'estan notant.

Cau un mite: els nadius no estaven convidats al sopar d'Acció de Gràcies

Els historiadors desmunten la convivència idíl·lica entre natius americans i colonitzadors, i reclamen que s'expliquin els fets sense edulcorar-los