Catalunya és qui més recapta per patrimoni, però no concentra les grans fortunes

L'impost de patrimoni afecta més de 200.000 persones a tot Espanya, menys al País Basc i Navarra, que tenen un règim fiscal propi. Gairebé la meitat del que es recapta a l'Estat per aquest impost prové de Catalunya. Més de 80.000 catalans van pagar més de 546 milions d'euros en impostos, segons les últimes dades de 2020 de l'Agència Tributària. En segona posició, molt per sota de Catalunya, el País Valencià va recaptar més de 150 milions d'euros a més de 23.000 contribuents per l'impost de patrimoni l'any 2020. En tercer lloc, Andalusia va sumar més de 90 milions d'euros el 2020 en aquest tribut, que ara desapareix al sud d'Espanya. Madrid aglutina el 70% de les grans fortunes Malgrat que Catalunya és qui més recapta en impost de patrimoni, no és on hi ha més grans fortunes. A Madrid i Galícia és on hi ha els patrimonis més alts, sobretot a Madrid, que en concentra el 70%. Mentre que el patrimoni mitjà de les grans fortunes a Catalunya va ser de més de 2,5 milions, l'import mitjà per contribuent a Madrid va ser superior als 10 milions d'euros i a Galícia es va situar per sobre els 6 milions d'euros, una xifra que en part s'explica pel fundador d'Inditex, Amancio Ortega. El fundador de Zara Amancio Ortega és una de les grans fortunes a Galícia Al 2020, més de 18.000 residents a la Comunitat de Madrid van deixar d'ingressar gairebé 1.000 milions d'euros, gràcies a una bonificació fiscal del 100% de l'impost. Un tribut transferit a les comunitats L'impost de patrimoni és una taxa directa i personal que a Catalunya han de pagar les persones amb béns que superin els 500.000 euros. El tribut es paga un cop l'any mitjançant el model 714, en les mateixes dates que es fa la declaració de la renda. Però aquest gravamen varia en funció del territori, perquè es tracta d'un tribut transferit a les comunitats. Per exemple, l'impost de patrimoni al País Valencià també és per a posseïdors de més de mig milió d'euros, mentre que a la majoria de comunitats se situa als 700.000 euros, amb deduccions i bonificacions concretes. Aquest també és el llindar que fins ara establia qui havia de fer l'impost de patrimoni a Andalusia, però el govern de Juanma Moreno Bonilla l'ha bonificat al 100%, perquè no pot eliminar-lo. Aquesta és la segona comunitat que ho fa, després que la Comunitat de Madrid fos la pionera fa deu anys. Andalusia va recaptar prop de 100 milions d'euros amb l'impost que grava les grans fortunes (Europa Press/Marta Fernández) La reforma fiscal farà que Andalusia recapti 95 milions d'euros menys de 17.000 contribuents, però també pot ser un al·licient per a les grans fortunes. Moreno Bonilla ho sap i ha fet una crida als empresaris catalans perquè hi traslladin la seva seu fiscal: "Des d'aquí els dic als empresaris catalans que aquí tenen la seva terra. A Catalunya hi ha impost de successions i donacions, aquí no. A Catalunya hi ha impost de patrimoni, aquí no. A més, aquí no ens independitzarem mai, perquè som una orgullosa part d'Espanya." Fa anys que moltes comunitats denuncien la competència deslleial que generen diferències en les bonificacions d'impostos, com el de patrimoni o el de successions i donacions. És el que es coneix com a "dúmping fiscal". L'experta fiscal Carmen Jover, professora de la Universitats Pompeu Fabra - Barcelona School Management, opina que potser sí que algú canvia de domicili perquè no té ganes de pagar aquests imports: "A Catalunya, amb un patrimoni de 10 milions d'euros el tipus impositiu és d'un 2,75%, això són 275.000 euros cada any. Doncs potser sí que per decidir el meu domicili fiscal un dels components seria la fiscalitat." El govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero va recuperar l'impost de patrimoni l'any 2011, amb Elena Salgado al capdavant del Ministeri d'Economia i Hisenda. Els executius posteriors, tant el de Mariano Rajoy com el de Pedro Sánchez, l'han prorrogat.

Catalunya és qui més recapta per patrimoni, però no concentra les grans fortunes

Andalusia i la Comunitat de Madrid són els dos únics territoris, governats pel PP, on els més rics no tributen pels béns