Dos mitjans de comunicació de referència a Europa, "The Guardian" i "El País", dibuixen una àmplia ombra de sospita sobre la intel·ligència espanyola. Una més. El programa d'alt espionatge PEGASUS, que va estar remenant el telèfon mòbil del president del Parlament, Roger Torrent; el líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall; l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, i el membre de l'ANC Jordi Domingo, buscava converses, contactes i imatges. Roger Torrent denuncia, obertament, que l'Estat fa espionatge polític. El govern espanyol tira pilotes fora i diu que no sap de què parlen ni Torrent, ni "El País", ni "The Guardian". Fa de mal investigar, l'espionatge d'estat. Però encara fa de més mal netejar, la brutícia que fa crosta. N'hi ha hagut molts, en els últims anys, de casos similars. Polítics que sospitaven o afirmaven haver tingut el telèfon punxat. En l'àmbit de l'independentisme s'han sentit sovint testimonis en aquesta línia des que el procés es va accelerar i, especialment, durant la prèvia de l'1 d'octubre. Que els estats tenen serveis d'intel·ligència és un fet. Però a què es dediquen aquests serveis és una gran incògnita. Supersecrets, superblindats, per -se suposa- fer millor la seva feina, acaben aconseguint actuar sota una capa de foscor que escapa al control de l'opinió pública. El terrorisme o la delinqüència són, se suposa, els grans objectius d'organitzacions com el CNI. Per molt que ara la Moncloa intenti convèncer que la cosa no va amb ells, cal una explicació. Perquè l'empresa que ha creat PEGASUS té com a clients governs. I perquè Pegasus va estar actiu durant el 2019. Això és fa només un any. Quan no hi havia cap referèndum al forn, ni molt menys cap full de ruta indepe en el calendari. La notícia d'"El País" i "The Guardian" planteja massa preguntes, massa sospites perquè el govern espanyol intenti treure's de sobre el tema amb un "no em consta". Perquè si realment és així, si de veritat el govern del PSOE i d'Unides Podem no en sabia res fins ara, hauria d'estar ben preocupat i ser el primer interessat a treure'n l'aigua clara. No s'hi val, anys després i amb el vent a favor, adjudicar-se operacions de neteja. Amb l'espionatge polític, com amb les policies patriòtiques, millor actuar a temps...