La màxima institució internacional de salut pública obre aquesta porta ara, gairebé 4 mesos després de decretar la pandèmia, gràcies a la insistència de més de 200 científics de 32 països diferents. Quina creu, els científics d'aquest món... com ho tenen de magre perquè se'ls escolti i es tingui en compte la seva veu! Ara resulta que el coronavirus es podria transmetre també per l'aire. És una hipòtesi, però quan s'eleva a la categoria d'advertiment, la cosa pren un altre color. No deixa de sorprendre'ns, aquest virus: per com és encara de desconegut i desconcertant per als governs i els investigadors. Els laboratoris treuen fum per trobar la vacuna que l'aturi, mentre els contagis nous es van comptant per milers arreu del planeta dia rere dia... encara no s'ha aconseguit fer una foto fixa de com es transmet, quant de temps necessita per incubar, què fa que afecti més unes persones que altres i quines seqüeles deixa. Per descomptat, pinta que trigarem mesos encara a esbrinar d'on va sortir. Però ja ens ha demostrat que és veloç i implacable. Obliga els científics a treballar basant-se en certeses escasses i variables, evidències primes. I als governs es fa anar de corcoll: aplicant confinaments i mesures restrictives que sempre acaben sent sospitoses d'anar tard. Si es confirma que el virus es transmet també per l'aire, el nostre dia a dia tornarà a veure's alterat. Encara més. Caldrà sospitar també dels aerosols, de l'aire condicionat, dels espais tancats... i això voldrà dir afegir encara mesures de protecció. Mentre no es confirmi o es rebutgi, aquesta hipòtesi de la transmissió per l'aire deixa una única sortida: màxima precaució. És a dir: mascareta a tota hora. Una relació ben peculiar, la de la mascareta amb tots nosaltres... Va començar denostada: símptoma de la por incontrolable d'alguns. I ha acabat formant part de la nostra rutina. Si és que es pot dir que això ha acabat...