Les juntes de tractament de les presons on estan complint condemna per l'1 d'octubre han proposat que passin al tercer grau penitenciari. El que es considera: semillibertat. És a dir: seguiran empresonats, perquè hauran de dormir cada dia entre setmana a la cel·la, entre reixes, però tindran molt més marge per fer vida fora de la presó.    Una fórmula que forma part del dret penitenciari, del règim de funcionament de les presons, que es decideix en funció de criteris tècnics i de compliment de condemna, i que en la majoria dels casos es concedeix. Però el cas d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart NO és com la majoria dels casos. No ho ha estat en cap moment. Veurem, doncs, quin paper decideix jugar ara la judicatura. La Fiscalia pot oposar-se a la petició del tercer grau. És el que ha fet fins ara, amb cada fase del compliment de condemna: amb els permisos per sortir i amb l'article 100.2. La discussió podria acabar, de nou, damunt la taula de Manuel Marchena, el president de la sala penal del Tribunal Suprem i president del Tribunal que va jutjar i condemnar els 9 presos. La Fiscalia haurà de filar molt prim i argumentar molt bé el recurs en contra, perquè els informes tècnics de les presons són favorables i la llei ho permet. El tercer grau no és cap privilegi. I així ho reconeix la llei. Construir bastides jurídiques per rebutjar-lo tindria més de revenja que de justícia.   I, mentrestant, els Jordis ja porten gairebé 1.000 dies entre reixes (990) i la resta, més de 800.