Pedro Sánchez fa anar -ara sí- les arts negociadores i pacta la sisena pròrroga de l'estat d'alarma amb un suport de filigrana. Un president amb dots de puntillaire. Primer va tancar el sí del PNV. Després, l'abstenció d'ERC: amb un morro de pam des que Sánchez va oblidar els suports amb què va aconseguir la investidura. I quan ja ho tenia tot lligat: pacta també, de nou, amb Ciutadans. Caldrà fer un seguiment puntual, acord a acord, mesura a mesura, per esbrinar de quin color és realment l'ànima predominant en aquest govern de coalició. Si volia ser un executiu d'esquerres, reforçat per una majoria d'esquerres al Congrés, la barreja li està quedant diluïda. Se li està ataronjant La Moncloa, a Pedro Sánchez. No només al líder del PSOE; a Unides Podem també se li estan tenyint de taronja les vores del vestit morat. Sánchez ha demostrat que almenys pel que fa a geometria està en forma. De tan variable, aviat serà difícil identificar qui és aliat i qui no. O potser passarà tot el contrari: que els que semblaven aliats al desembre hauran deixat de ser-ho. Sigui com sigui, el govern espanyol es garanteix una pròrroga més, tot repartint promeses a tort i a dret i algunes, sobre el paper, incompatibles. Hi ha contradiccions evidents en les condicions que PNV, CS i ERC han exigit a canvi de la pròrroga. La recuperació de les competències en la fase 3, per una banda. La represa de la Taula de Diàleg, per l'altra. Però, de moment, el PSOE ja té la pròrroga al sarró... i demà serà un altre dia.