Els científics ho tenen molt clar: anem cap al desastre. Alerten que la temperatura del planeta augmentarà, com a mínim, 2,4 graus a finals de segle respecte als valors preindustrials. És una xifra molt superior a la dels acords sobre el clima de París, on es va acordar estabilitzar la temperatura molt per sota dels 2Cº, i de l'objectiu màxim de l'ONU, d'1'5Cº.  Segons les estimacions de la plataforma científica Climate Action Traker, que mesura les emissions de gasos d'efecte hivernacle des del 2009, els compromisos de la cimera de Glasgow es queden curts per frenar aquest escalfament global. Manifestació a Glasgow durant la cimera del COP26 sobre el clima Aquests científics reclamen acords a més llarg termini, entre els quals l'eliminació del carbó a escala global el 2040. A més, aquest grup de científics alerten que els grans consumidors de carbó, la Xina, l'Índia i alguns països dels sud-est asiàtic, no haurien de substituir-lo per gas, com pretén la industria gasística. L'organització ecologista Greenpeace ha qualificat de demolidor aquest informe i ha demanat als governs que aprofitin el que queda de cimera a Glasgow per incrementar els compromisos de reducció de combustibles fòssils. Són moltes veus les que s'alcen advertint de la gravetat de la situació: "Mother Earth has given us everything, but we are destroying her" Indigenous Peoples protect more than 80% of the world's biodiversity. Their knowledge is vital in our fight against climate change. Listen to their powerful messages from #COP26 👇#ClimateAction pic.twitter.com/kwqYeonqAC COP26 (@COP26) November 9, 2021 Justament el president de la COP26, Alok Sharma, ha insistit que estan fent esforços per aconseguir més compromisos per apropar-se als objectius de reducció de temperatura a finals de segle.  "Estem avançant en la COP26, però encara hem d'escalar una muntanya en els pròxims dies. Els compromisos col·lectius van en la direcció, però evidentment no fan tot el camí per tenir el grau i mig a l'abast." Segons l'OMS, a partir de 2020 la crisi climàtica causarà més de 250.000 morts més a l'any, i el doble a partir de 2030 A més, un informe científic alerta que uns 1.000 milions de persones poden morir a final de segle per una combinació extrema de calor i humitat si la temperatura del planeta puja 2 graus respecte als valors pre-industrials. És un estudi de l'Oficina Meteorològica britànica presentat avui a la COP26 de Glasgow i que reforça la idea que els països participants a la cimera s'han de comprometre a reduir les seves emissions per no superar un escalfament global d'un grau i mig.  I afectaria la salut dels habitants més vulnerables i els que tenen feines a l'aire lliure. Si l'augment de l'escalfament arribés als 4 graus, s'ampliaria a gairebé la meitat de la població del planeta, i afectaria quasi tots els continents.  Un nou senyal d'alerta que contrasta amb la poca ambició climàtica que de moment recull l'esborrany del document final respecte del repte que plantegen els científics. Uns 1.000 milions de persones poden morir a final de segle per una combinació extrema de calor i humitat Sense diners, paper mullat Les bones intencions expressades en la cimera climàtica de Glasgow (Regne Unit) per frenar el canvi climàtic no serviran de res si no hi ha un bon pla de finançament per part dels països més desenvolupats, segons adverteixen els experts. La doctora en Física i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Olga Alcaraz ha denunciat que no s'ha complert l'acord de 2010 que comprometia als països rics a mobilitzar 100.000 milions de dòlars cada any a partir del 2020 per ajudar en la reducció d'emissió de gasos als països en desenvolupament. Els incendis, cada cop més freqüents a causa del canvi climàtic Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), els països desenvolupats van aportar el 2019  uns 79.600 milions de dòlars dels 100.000 acordats, i tot i que encara no s'han publicat els resultats de 2020, l'OCDE calcula que aquests països no arribaran a l'objectiu fins a 2023.  "Sembla una xifra molt elevada, però els 100.000 milions de dòlars (uns 85.000 milions d'euros) són solament el 0,35% del Producte Interior Brut (PIB) de cada país, és del tot insuficient i a més no és una donació." La física ha especificat que aquesta mobilització de milers de milions no és una ajuda transformadora, sinó "caritat" que genera "molta desconfiança": "El 80% són crèdits que els països en vies de desenvolupament hauran de retornar, que augmenten el seu deute extern i que permeten fer negoci als bancs." El 2050 es veuran obligades a desplaçar-se entre 200 i 1.000 milions de persones per la sequera o altres fenomens extrems Punt d'inflexió:  1,5 ºC? El 2018, l'IPCC va fer públic un Informe Especial on suggeria que el punt d'inflexió, el llindar de seguretat a partir del qual ja ho hi ha marxa enrere, es troba al voltant d'1,5 ºC (i no 2 ºC com fins ara és creia). El risc és que el sistema climàtic es desestabilitzi, iniciant una reacció en cadena, fora del control humà, i es torni a estabilitzar a una temperatura incompatible amb una societat global organitzada. Aquest perill implica que la reducció d'emissions ha de ser més brusca i avançar el nivell 0% d'emissions globals el 2040. Les tendències d'emissions actuals porten a superar els 1,5 ºC a partir del 2028. les inundacions, l'altra cara de la moneda de les sequeres, també seran (i ja són) cada cop més habituals Segons els experts, el planeta s'acabarà salvant. Això sí: els desastres que causarà el canvi climàtic són inevitables. Reaccionarem, sí, però massa tard, i les pèrdues econòmiques i en vides canviaran el nostre món per sempre.