Científics d'un consorci internacional liderat per Eduard Batlle, cap del Laboratori de Càncer Colorrectal de l'IRB Barcelona, investigador ICREA i cap de grup al CIBER de Càncer (CIBERONC) han desenvolupat l'anticòs MCLA-158, base del primer fàrmac específic contra les cèl·lules mare del càncer, que pot frenar el creixement de tumors sòlids i bloquejar l'aparició de metàstasi.

Ho han demostrat al laboratori tant en miniòrgans com en ratolins. 

Concretament l'han assajat amb càncers de còlon, cap i coll, esòfag i estómac, però els investigadors sospiten que podria ser útil en altres tipus de tumors, com explica Eduard Batlle.

"Els resultats indiquen molt clarament que les metàstasis no arriben a formar-se. En els ratolins tractats amb aquest anticòs contra les cèl·lules mare del càncer les metàstasis no apareixen".

Per tant, podria ser efectiu en el futur per prevenir l'aparició de metàstasi en pacients amb malaltia localitzada."

En tots els casos provats es tracta de tumors molt prevalents i alguns de molt mal pronòstic en aquests moments.

En pacients, resultats preliminars també molt esperançadors

Però l'assaig d'aquest anticòs, publicat a "Nature Cancer", no només s'ha fet en models experimentals sinó també en 7 pacients de càncer de cap i coll.

L'empresa holandesa Merus ja ha publicat els primers resultats preliminars d'un estudi en curs que analitza l'eficàcia antitumoral, la tolerabilitat i la seguretat de l'anticòs.

A l'assaig tots els pacients van veure reduïts els seus tumors, 3 van aconseguir remissions parcials i en un hi va haver una remissió completa.

"Els set pacients van respondre a la teràpia, en tots els casos es van reduir els tumors, dos van tenir una reducció superior al 50%, i una pacient va experimentar una reducció completa."

L'MCLA-158: un anticòs amb dos fronts d'acció

Els anticossos són proteïnes que el nostre cos produeix de manera natural per reconèixer agents infecciosos o cèl·lules alterades, de manera que puguin ser eliminades pels limfòcits del sistema immune, els glòbuls blancs de la sang.

L'anticòs MCLA-158 és capaç de reconèixer dues proteïnes diferents de la superfície de les cèl·lules mare del càncer, que són les que afavoreixen el creixement descontrolat del càncer i la seva expansió.

En concret, l'anticòs degrada una d'aquestes proteïnes i això fa que es bloquegin les vies de creixement i de supervivència de les cèl·lules mare canceroses, però també actua contra les cèl·lules que permeten la proliferació del tumor a altres òrgans.

I tot això sense interferir en les cèl·lules mare de l'organisme, que són essencials per al bon funcionament dels teixits.

Possible teràpia futura per a molts tipus de tumors

Els investigadors creuen que si els assajos futurs són positius l'anticòs podria servir com a nova teràpia en molts tipus de tumors sòlids, i amb menys efectes secundaris que la quimioteràpia.

"En altres tipus de tumors no tenim encara evidències científiques però aquest anticòs s'està tastant també en altres tipus de càncer com el de mama o el de pàncrees. Encara cal veure els resultats però potencialment podria ser també útil contra altres tipus de tumors."

Miniòrgans a la recerca de nous fàrmacs

L'estudi també confirma la importància d'incorporar els miniòrgans en el procés de descobriment de nous fàrmacs contra el càncer.

Els organoides són mostres derivades de pacients que es poden cultivar i que reprodueixen certs aspectes del comportament del tumor al laboratori.

Fins ara se n'estava explorant la utilitat en la medicina personalitzada del càncer, és a dir, per a la presa de decisions sobre el millor tractament per a cada pacient. Però la seva utilitat podria anar més enllà ja que per al descobriment de l'MCLA-158 per primera vegada s'ha fet servir un biobanc d'organoides de pacients amb càncer i això ha permès discriminar, entre centenars de nous anticossos, quin era més efectiu i adequat per a la majoria de malalts.