A tres mesos de les municipals: pacti qui pugui

A tres mesos per renovar ajuntaments, diputacions i consells comarcals, les maquinàries electorals dels partits ja funcionen a ple rendiment per presentar candidatures al conjunt dels 947 municipis de Catalunya. En aquest context, Barcelona, com a capital del país, torna a emergir com el gran camp de batalla i laboratori de disseny de pactes i majories de govern. Barcelona, cosa de quatre Fa quatre anys, l'empat a regidors entre Ernest Maragall i Ada Colau es va resoldre a favor de l'alcaldessa dels Comuns amb el concurs de la llista de Manuel Valls, que sota el paraigua de Ciutadans va ser decisiva per barrar el pas a una alcaldia independentista a la capital del país. Ara, Barcelona sembla cosa de quatre: Maragall, Colau i Jaume Collboni repeteixen com a alcaldables, però torna Xavier Trias per sacsejar el tauler. Els alcaldables Maragall, Colau, Collboni i Trias es disputaran l'alcaldia (Europa Press) Un triomf de Colau significaria per als Comuns mantenir la joia de la corona i revalidar la seva influència en la Catalunya metropolitana. ERC ja va ser la llista més votada el 2019. Obtenir ara l'alcaldia seria el trampolí per a un dels grans objectius estratègics que persegueixen els republicans: esquerdar l'hegemonia socialista a la Barcelona metropolitana. I, al contrari, si Collboni recuperés Barcelona per al socialisme, el domini del PSC en el conjunt del territori més poblat del país seria incontestable. Contra tots aquests escenaris, Junts per Catalunya ha decidit jugar la "carta Trias" per recuperar el protagonisme perdut a la capital i com un factor arrossegador de vot que li permeti deixar de ser testimonial en les grans ciutats metropolitanes. L'àrea metropolitana, cosa de dos, amb el permís dels Comuns Si Barcelona és cosa de quatre, l'àrea metropolitana sembla cosa de dos, un terreny adobat perquè el PSC i ERC es disputin el poder territorial. Els socialistes parteixen de posicions de predomini consolidades des de fa dècades. Les ciutats del país es concentren a l'àrea Metropolitana de Barcelona. De les 19 ciutats de més de 20.000 habitants que concentra l'àrea metropolitana, quinze --més de dues terceres parts-- són en mans del PSC, vuit de les quals amb majoria absoluta: l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Viladecans, Gavà, Esplugues, Sant Boi i Sant Joan Despí. L'aritmètica municipal també ha propiciat alcaldies socialistes a Badalona, Sant Adrià de Besòs, Molins de Rei, Castelldefels, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca o Esparreguera. Barcelona a banda, només quatre ciutats d'entre les més poblades del Barcelonès i el Baix Llobregat s'escapen del domini socialista: Sant Feliu --amb alcaldia d'ERC--, Martorell --amb majoria absoluta de Junts--, el Prat i Olesa --totes dues amb alcaldies dels Comuns--. En una dotzena d'aquestes ciutats metropolitanes, ERC, invariablement, sempre apareix com la segona força política. La socialista Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat. (ACN/Sílvia Jardí) La competència directa entre socialistes i republicans contrasta amb la debilitat de JxC en l'àmbit metropolità. Els de Jordi Turull i Laura Borràs no tenen representació en una desena d'ajuntaments metropolitans de proporcions com l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sant Adrià de Besòs, el Prat, Sant Boi o Viladecans. És gran el taló d'Aquil·les de Junts, que encara es fa més evident quan es compara amb un partit com Ciutadans, immers en una crisi gegantina però que des del 2019 és segona força a Santa Coloma i tercera en una desena de ciutats més del cinturó barceloní. Ara, els taronges s'hi juguen la supervivència. Una de les incògnites del maig serà comprovar el comportament dels votants de Ciutadans i el destí dels 277.000 sufragis i gairebé 250 regidors aconseguits el 2019 al conjunt de Catalunya. Continuaran alimentant el creixement del PSC? Acabaran al sac del PP? O serviran per obrir les portes dels ajuntaments catalans a l'extrema dreta de Vox? L'exalcalde de Badalona Xavier García Albiol durant una roda de premsa (ACN / Àlex Recolons) Pel que fa als populars, tenen un repte molt particular: repetir victòria a Badalona i Castelldefels i evitar el que va passar fa quatre anys, quan un pacte entre la resta de partits va deixar a l'oposició Xavier García Albiol i Manu Reyes. Junts entra a l'equació de la pugna entre republicans i socialistes Més enllà de l'àrea metropolitana, la batalla municipal entre ERC i el PSC també s'estén al Vallès Occidental, al Vallès Oriental, al Maresme i al Garraf. Ciutats tan disputades com Sabadell, Rubí, Cerdanyola, Castellar, Granollers, Mollet, Mataró o Pineda són places socialistes on els republicans tornen a ser la primera força de l'oposició. La pugna també s'amplia a Terrassa, on l'exsocialista Jordi Ballart ha governat en coalició amb ERC i ha deixat el seu antic partit a l'oposició. Al Vallès, ha aparegut un element sobrevingut de campanya. ERC haurà de gestionar la contradicció que representa que el partit rebutgi a la comarca el que el govern ha pactat amb el PSC als pressupostos: l'impuls a la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell. Paperetes electorals en un col·legi (ACN) En paral·lel, els republicans buscaran revalidar les alcaldies de ciutats com Blanes, Balaguer, Cervera, la Bisbal d'Empordà, Amposta, Flix, Solsona, Falset, Sant Quirze del Vallès, el Masnou o Vilassar de Mar. Junts, les de Vic, Ripoll, Olot, Puigcerdà, Banyoles, Salou, Vila-seca, Móra d'Ebre, les Borges Blanques, el Pont de Suert, les Franqueses i Premià de Mar. Els Comuns, retenir el Prat, Montcada i Reixac o Santa Perpètua de Mogoda. I la CUP, fer-se forts a Ripollet o a Berga. Pactes i trencadissa entre independentistes Sant Cugat, Figueres, Sitges o Tàrrega són alguns dels símbols de la rivalitat entre independentistes a l'hora d'arrabassar-se alcaldies. En els quatre casos, un pacte amb el PSC i la CUP va donar l'alcaldia als republicans, malgrat que Junts va ser la llista més votada a Sant Cugat, Figueres i Tàrrega i que a Sitges va empatar amb Esquerra en nombre de regidors. Junts tampoc no ha dubtat a firmar pactes amb els socialistes en municipis com Vilafranca, Salou, Vila-seca, Premià de Mar, les Franqueses o el Pont de Suert, en aquests casos per assegurar-se'n l'alcaldia com a llista més votada. A Montblanc, el govern municipal d'ERC es va trencar a mitja legislatura i l'alcalde, l'històric republicà Josep Andreu, es presenta ara a la reelecció encapçalant una llista local sota el paraigua de Junts. En sentit contrari, l'entesa entre republicans i juntaires ha funcionat en moltes capitals i municipis amb el doble objectiu d'assegurar alcaldies independentistes i frenar el PSC. A Tarragona, Lleida o Vilanova i la Geltrú, els pactes entre independentistes van permetre decantar l'alcaldia a favor d'Esquerra i desfer l'empat a regidors amb els socialistes. Ple de presa de possessió a l'Ajuntament de Tarragona (ACN) En altres casos --Girona, Reus, Manresa, Lloret, Palafrugell, Salt, Santa Coloma de Farners, Valls, Tremp, la Seu o Manlleu-- els pactes entre ERC i Junts han falcat governs independentistes. Un altre combat pendent Els pròxims comicis municipals també seran l'escenari propici per esbandir un altre litigi pendent: la lluita pel control del poder territorial postconvergent. Junts ha desplegat una estratègia de captació dels alcaldes que fa quatre anys encapçalaven llistes del PDeCAT. Els candidats de municipis representatius del poder local postconvergent com Reus, Igualada, Martorell, Vilafranca, Lloret o Calella s'han decantat al costat de Junts. L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, en roda de premsa (ACN) A Tortosa o Gandesa, caldrà veure què passa. Mollerussa, on el dirigent del PDeCAT Marc Solsona torna a optar a la reelecció, es perfila com una de les capitals de comarca amb més competència entre antics companys de viatge.

A tres mesos de les municipals: pacti qui pugui

Les eleccions del 28 de maig tornen a posar a prova la capacitat per generar aliances en uns comicis sense regla general de pactes