A judici per salvar vides a Lesbos: "Intenten detenir l'ajuda humanitària"

En marxa el judici contra 24 activistes acusats per les autoritats judicials gregues de delictes com espionatge o falsificació. Tots van ser membres d'una ONG activa a Lesbos entre 2016 i 2018 i són portats als tribunals per les tasques de rescat i salvament de migrats que duien a terme a les costes gregues. Entre els acusats hi ha la refugiada i activista siriana, Sarah Mardini, una de les joves en la qual es basa la pel·lícula "Les Nedadores" de Netflix, que explica la seva odissea per fugir de la guerra juntament amb la seva germana. Based on the incredible true story of champion swimmers Yusra and Sara Mardini, who went from war-torn Syria to the Olympics, The Swimmers premieres November 23 pic.twitter.com/R3rqpWJXx2 Netflix (@netflix) September 1, 2022 A més, també hi ha l'irlandès, Sean Binder, que --malgrat que assegura estar "feliç" per la celebració del judici després de quatre anys en fase d'instrucció-- lamenta a Catalunya Ràdio les conseqüències del seu cas per la tasca humanitària a Europa: "Des que vam ser arrestats per primer cop no s'estan duent a terme missions de recerca i rescat. I això és terrible perquè la gent es continua ofegant. El dany ja ha estat fet, malgrat que siguem absolts." Desactivar l'activisme mitjançant la por Mardini i Binder van ser detinguts l'agost de 2018 i van passar més de 100 dies a la presó abans de quedar en llibertat sota fiança. Tot, segons han manifestat organitzacions internacionals de drets humans, respondria a la voluntat política de desactivar l'activisme a les costes europees. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio la Investigadora Europea de Migracions a Amnistia Internacional, Adriana Tidona, que demana la retirada dels càrrecs: "Pensem que aquest judici no hauria d'haver existit. Els càrrecs contra ells no tenen cap fonament i la criminalització a la qual s'estan enfrontant és només un intent de silenciar i detenir l'ajuda humanitària a Grècia." Una qüestió, segons Binder, política però que hauria d'anar més enllà: "Imagina que arribes a l'escena d'un accident de cotxe i hi ha algú que necessita la teva ajuda. Què miraries abans, el seu pols o el seu passaport? Sí, com jo, miraries abans el seu pols, has comès el mateix crim que se suposa que jo he comès." Rescat a l'illa de Lesbos de l'ONG Proactiva Open Arms(Proactiva Open Arms) Segons la representant d'Amnistia Internacional, doncs, aquest es tracta d'un cas "molt emblemàtic" i el que ha fet la justícia grega un gest "molt simbòlic" per atemorir la societat civil i altres actors humanitaris "que treballen a Grècia o que haguessin volgut fer-ho i potser no ho van fer per la por que els pugui passar el mateix": "A la pràctica, inclús si no tenim una sentència culpable, la persecució per si mateixa i la investigació ha tingut un efecte punitiu." I és que, apunta Tidona, la gravetat i el nombre de càrrecs contra els activistes, així com la durada de la investigació, és "particularment única". Un elevat cost personal Malgrat que Binder es considera privilegiat per l'atenció mediàtica que està rebent el cas en comparació als de demandants d'asil que ell mateix va conèixer a la presó, l'activista ha apuntat al gran cost -tant econòmic com emocional- que està suposant per a ell: "Ha estat molt difícil. Des que vaig ser alliberat de la presó, he estat en un llimb. Ha estat dur trobar feina, ha estat difícil emocionalment, psicològicament... Passar per a la presó comporta molts traumes." Binder apunta que --a banda del suport dels seus-- allò que li dona força és "saber que vaig fer el correcte" i assegura que "no pot ser il·legal ajudar a les persones". Possibilitat de dècades a la presó En cas que els activistes siguin condemnats per aquest judici, s'enfronten a penes de presó de fins a vuit anys. A banda, la fiscalia de Lesbos té oberta també una altra investigació penal contra Mardini i Binder en que els acusa de facilitar l'entrada il·legal d'estrangers al país, pertinença a una organització criminal i blanqueig de capitals. Aquests delictes es castiguen amb fins a 20 anys de presó. Arribant a Lesbos després de poder creuar la frontera turca(Reuters/Alkis Konstantinidis) Com han arribat fins aquí? No és el primer intent de les autoritats gregues de criminalitzar l'ajuda humanitària al mar Mediterrani. Al 2016, ja es van iniciar investigacions a activistes que van ser investigats per càrrecs similars. Van ser absolts el 2018, però no sembla que això frenés les acusacions a altres activistes. Segons Tidona, el futur no augura gaires canvis: "El cas de la Sarah i en Sean no és el primer i no serà l'últim, desgraciadament, perquè s'han iniciat més investigacions des d'aleshores contra altres ONGs." En Sean Binder assegura que mai va voler ser un activista pels drets humans, sinó fer de voluntari durant un període de la seva vida en que tingués les condicions físiques i econòmiques per a permetre-s'ho. Ara, s'enfronta a un futur incert.

A judici per salvar vides a Lesbos: "Intenten detenir l'ajuda humanitària"

Aquesta setmana, ha començat el judici contra 24 activistes acusats per les autoritats judicials gregues de delictes com espionatge o falsificació