40 anys d'"Els Joves"

Era l'any 1996, i TV3 apostava per emetre "Els joves", una sèrie que havia fet fortuna a la BBC entre el 1982 i el 1984. La sèrie narrava les aventures d'en Vyvyan, en Rick, en Neil i en Mike, un grup anàrquic de companys que compartien aventures sota la mateixa teulada, a Londres. Només van ser dues temporades en antena, però l'èxit va ser aclaparador en aquell Regne Unit comandat per Margaret Thatcher, la dama de ferro. La trama involucrava el rocker punk violent Vyvyan, interpretat per l'actor Adian Edmondson. L'anarquista presumptuós Rick, un rol assignat a Rick Mayall. El misteriós i petit Mike, amb Christopher Ryan. I el hippie sofert Neil, amb Nigel Planer. Un impacte insòlit a Catalunya En conversa amb Catalunya Ràdio el hippy Nigel Planer descrivia la sorpresa per l'èxit de la sèrie: "Érem un grup petit i ens estrenàvem a la televisió. Recordo pensar: tothom s'ho està mirant. No m'imaginava el poder de la televisió." Planer afegia que havia creat el personatge set anys abans de fer la sèrie a la televisió: "Era el meu alter ego. Havíem fet "The còmic strip" a Channel 4. I ens vam emportar els personatges a "Els joves"." Planer sostenia que va polir el personatge a partir de l'experiència personal: "Vaig abandonar els estudis de dramatúrgia i jo mateix era un hippy. Així que el personatge va sorgir de la gent que vaig conèixer en aquell període." Anys després, Planer ha entès l'impacte enorme que "Els joves" va tenir a Catalunya, i es mostrava orgullós per l'efecte que va tenir en la normalització del català: "El xou era molt escatològic i per això crec que va funcionar tan bé a Catalunya. No sabia fins avui que la sèrie va ser important per a la llengua catalana. Em sembla molt interessant que es produís una mena de revolució cultural." Nigel Planer, Neil a la sèrie "Els joves", en l'actualitat L'èxit de la comèdia alternativa L'humor anàrquic d'"Els Joves" va impulsar la comèdia alternativa a la televisió, un gènere menys conreat fins llavors. I és que els guions de la sèrie, hilarants, despatxaven a parts igual l'estil tradicional humorístic anglès, basat en la ironia, amb l'astracanada més matussera. També van fer fortuna els canvis sobtats d'argument, fregant la incongruència, i el surrealisme inherent a les situacions descrites. Part de l'èxit de la proposta s'explica per la simbiosi entre aquestes propostes i les actituds de la classe baixa i mitjana baixa del Regne Unit de l'època. La comèdia de situació va triomfar fins a l'extrem que va arribar a MTV, la cadena musical de referència del moment. Una decisió que s'atribueix a la importància de la música a la sèrie, que incorporava grups new wave i rock com Madness, The Damned, Motorhead o Dexys Midnight Runners. La història darrera de l'èxit L'origen d'"Els joves" es remunta als clubs de comèdia de Londres d'inicis de la dècada de 1980. Alexis Sayle era un dels actors més prolífics d'aquest circuit. Adrian Edmondson i Rik Mayall treballaven a l'obra 20th Century Coyote, que incloïa escenes violentes similars a les d'"Els joves". Nigel Planer treballava amb Peter Richardson a The Other Limits, on sovint interpretava un hippie. Aquests espectacles van tenir èxit i van catapultar a la fama els actors. La seva feina va atreure a Jeremy Isaacs, del Channel 4 anglès, que va permetre l'aparició de la sèrie The Comic Strip Presents. La BBC va veure el potencial del grup i en va negociar una sèrie semblant a The Comic Strip Presents. "Els joves", escrita per Rik Mayall i la seva parella, Lisa Mayer, va deixar lloc a Ben Elton, davant la imposició de la BBC. Finalment, el projecte es va titular "The Young Ones".

40 anys d'"Els Joves"

"El xou era molt escatològic i per això va funcionar tan bé", diu Nigel Planer, el hippy sofert de la icònica sèrie de la BBC, a Catalunya Ràdio