Catalunya nit

Quinze anys del tres per cent: entre sentències i casos encara oberts

La trama sobre el finançament de CDC s'ha saldat amb sentències, com la del cas Palau, però encara falta jutjar la causa originada a Torredembarra, amb uns 50 investigats
Judith Perpinyà
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Avui fa quinze anys hi havia un acalorat debat al Parlament sobre l'enfonsament del túnel del Carmel, a Barcelona. Pasqual Maragall va demanar la paraula per sorpresa. La frase es va fer famosa i va néixer un concepte que té entrada pròpia a la Viquipèdia, i que des d'aleshores ha planat sobre la política catalana i ha donat peu a nombroses investigacions judicials:

Pasqual Maragall: Molt breument. Penso que, efectivament, hem tocat el moll de l'os. Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%.

Artur Mas: Vostè ha perdut completament els papers. Engega la legislatura a fer punyetes. Suposo que n'és conscient i, per tant, li demano que retiri aquesta última expressió.

Pasqual Maragall: Accedeixo a la seva demanda per una sola raó. I això tan important és que Catalunya té al davant coses molt importants a fer.

La "cosa tan important" era la negociació de l'Estatut i Maragall va recular. Però, igualment, el fiscal en cap de Catalunya José María Mena va decidir obrir una investigació, començant per l'empresa pública de la Generalitat que rehabilitava habitatge social, Adigsa.

Des d'aleshores s'investiga judicialment el "tres per cent", el suposat finançament il·legal de Convergència amb comissions d'empresaris a canvi d'adjudicació d'obra pública. I com estan les investigacions quinze anys després? Doncs hi ha dues sentències, pels casos Adigsa i Palau, i una macrocausa, que va sortir d'un jutjat del Vendrell i que ara investiga l'Audiència Nacional amb una cinquantena d'imputats.

La sentència del cas Adigsa, primera coneguda com a "cas del tres per cent", va arribar dotze anys després de la cèlebre frase de Maragall i considerava provat que es van pagar comissions, no del tres, sinó de fins al vint per cent. Un any després d'Adigsa, el 2018, sentència del cas Palau. I al judici Jordi Montull, que va pactar una rebaixa de pena a canvi de confessar, deixava un frase clamorosa:

Jordi Montull: Primer era del tres per cent i després va ser pel quatre per cent. Va ser perquè Convergència volia més diners. Pel que fa a l'efectiu, el senyor Osàcar venia, jo tenia els diners a punt en un sobre, el recollia, els comptava i marxava.  

 

La sentència del cas Palau parlava d'"acord criminal" entre Convergència, els dirigents del Palau i la constructora Ferrovial, i de 6,6 milions d'euros en comissions per al partit disfressades de patrocini musical, amb comissió prèvia de Millet i Montull.

El que ni tan sols ha arribat a judici encara és la macrocausa, l'ara coneguda com del tres per cent, que continua investigant el jutge De la Mata a l'Audiència Nacional.

 

El primer fil el va estirar una regidora d'ERC de Torredembarra. El 2009 va denunciar manipulació d'un concurs públic de l'alcalde convergent Daniel Massegué a favor de la constructora Sumarroca. S'ho va quedar un jutge del Vendrell. Va fer detenir l'alcalde el 2014.

Estirant el fil, el 2015 operació Petrum: escorcoll a la seu central de Convergència a Barcelona, detingut i empresonat durant un mes el tresorer del partit, Andreu Viloca. Detingut també Josep Antoni Rosell, el número dos d'Infraestructures.cat, l'empresa que gestiona tota l'obra pública de la Generalitat. I la investigació es va estenent: el 2017 operació Pika; detingut el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra.

El jutge del Vendrell, desbordat, acaba passant la causa a Madrid el 2018. I el jutge de l'Audiència Nacional que la rep imputa el PDeCAT amb l'argument que la nova sigla és un simple canvi d'aparença de Convergència.

Des del principi, en el punt de mira dels investigadors, hi ha un nom: l'exconseller, exsecretari del govern Mas i exgerent de Convergència, Germà Gordó.

Fa només uns mesos, El Periódico va difondre aquesta conversa de Gordó amb Joan Manuel Parra, l'empresari que muntava els actes de campanya electoral de Convergència, que està condemnat pel cas Palau:

Joan Manuel Parra: Si va malament el tema, no podrem ajudar. 

Germà Gordó: Sí senyor.

Joan Manuel Parra: I si va bé, intentarem ajudar. Així és com vam quedar.

Germà Gordó: Va vendre molt bé la moto que realment si arribàvem al govern, bé, allò seria l'hòstia.

Joan Manuel Parra: Cada vegada que et persegueixin amb alguna cosa, em vens a veure i jo parlaré amb el secretari general corresponent, amb el departament corresponent.

 

Aquesta macrocausa del tres per cent la dirigeix el mateix jutge José de la Mata que instrueix la causa contra la família Pujol. I, aquí, també s'investiga si part de la fortuna, sobretot la del fill gran de l'expresident, prové de comissions il·legals per obres adjudicades per les administracions catalanes sota governs de CiU.

ÀUDIOS RELACIONATS