El contratenor Bejun Mehta al capdavant de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt des de Frankfurt

El contratenor nord-americà d'arrels parsis, Bejun Mehta, amb una veu de contralt fascinant i brillant, actualment està considerat per la premsa especialitzada com "el millor contratenor del moment" i "probablement, el millor del món". Però la faceta menys coneguda de Bejun Mehta és la de director d'orquestra. El gust per la direcció orquestral ben segur li ve de família. El cèlebre director d'orquestra Zubin Mehta és el seu besoncle.

Aquest divendres, descobrirem la versatilitat de Bejun Mehta en els seus dos vessants, el de cantant i el de director, al capdavant de la prestigiosa Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt. Obrirà el concert amb tres àries de Georg Friedrich Händel: "Non fu già men forte Alcide" de l'òpera "Orlando"; "Che più si tarda omai" / "Stille amare", recitatiu i ària de l'òpera "Tolomeo" i "Se in fi orito ameno prato" de l'òpera "Giulio Cesare".

Bejun Mehta, que debuta en el rol de director amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, continuarà amb dues simfonies clàssiques de Franz Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart, respectivament.

Haydn va compondre la Simfonia n. 44 en mi m "Fúnebre", Hob.I:44, entre el 1770 i el 1771, durant la seva estada com a mestre de capella de la cort del el príncep Nikolaus Esterházy. Com la majoria de sobrenoms de les simfonies de Haydn el títol de "Fúnebre" no és seu. Algunes fonts asseguren que Haydn va expressar el desig que el moviment lent d'aquesta simfonia s'interpretés al seu funeral. D'aquí prové, probablement, el sobrenom de l'obra.

Mozart tenia 18 anys quan va compondre la Simfonia n. 29 en La, KV 201, durant la primavera de 1774. Tot just havia tornat d'un llarg viatge per Itàlia. Inspirat per aquell viatge va escriure nou simfonies inclosa aquesta partitura serena i elegant. És una de les poques simfonies de joventut de Mozart que encara s'interpreten avui dia a les sales de concerts.