A Catalunya hi viuen prop de 1.700 espècies exòtiques entre animals i plantes, un 12 per cent de les quals es consideren invasores. El seu establiment al territori provoca danys econòmics, problemes de salut i també de biodiversitat, i erradicar-les és gairebé impossible.

En una dècada hem sumat 631 espècies exòtiques noves, de les quals 21 són invasores, segons l'últim informe de seguiment de les invasions biològiques a Catalunya. Un treball que fa una fotografia molt acurada de la situació actual i com ha evolucionat en els últims anys.

El director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, és un dels autors de l'informe. L'expert considera que Catalunya no és un territori especialment envaït:

"És un territori especialment favorable a les invasions, perquè és un territori amb un clima favorable, és un territori transformat i on hi ha molts intercanvis de persones i mercaderies amb la resta del món."

Preocupen les vespes, els mosquits, les papallones i el coipú

Les plantes són les que ocupen bona part de la llista de preocupacions, però també mamífers com el coipú. Aquest rosegador va entrar per França i està agafant força a l'Empordà.

La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas, adverteix que el coipú pot causar estralls importants:

"Té una alimentació bàsicament herbívora i afecta claríssimament la biodiversitat i els cultius dels espais humits, com els arrossars de Pals."

Altres espècies que preocupen són la vespa asiàtica, el mosquit tigre o la papallona del boix, que va arribar fa relativament poc a Catalunya, ha colonitzat el territori i ha provocat importants impactes ecològics, econòmics i per a la salut.

Gairebé impossibles d'erradicar

Tot i que els experts consideren gairebé inviable erradicar aquestes espècies un cop s'han instal·lat en un territori, la Generalitat destinarà dos milions d'euros aquest any, el doble que el 2022, per intentar evitar-ne l'expansió.

Els experts recomanen posar el focus a evitar-ne l'expansió quan tot just arriben, o combatre la seva presència a les zones d'especial interès en la protecció de la biodiversitat.