Un Sant Jordi de pandèmia amb una quinzena de llibreries noves a tot Catalunya

De sempre que s'ha parlat de l'efecte guaridor de la paraula. Llegir pot ser un bàlsam en els temps difícils i el boom que viuen els llibres en aquest temps de pandèmia ho confirma. La situació sanitària ha posat l'economia al límit, però hi ha sectors que fins i tot n'han sortit beneficiats. Les llibreries n'han sortit reforçades per la necessitat d'evasió que tenim, confinats a casa o al municipi, amb la por que no ens atrapi el virus. La prova és que, durant la pandèmia, han obert una quinzena de noves llibreries arreu del país, que aquest any viuen el seu primer Sant Jordi. Una oportunitat cultural i econòmica Alguns llibreters feia mesos que planificaven l'obertura dels locals. La pandèmia els va enxampar mentre hi feien obres. D'altres, en canvi, van decidir engegar el negoci durant el confinament. Van pensar que el públic tenia més temps per llegir i ho volien aprofitar. El cas és que pertot Catalunya han aparegut una quinzena d'establiments nous que desafien la crisi econòmica i les restriccions sanitàries, i esperonen la lectura amb locals de disseny acollidor, una selecció de textos acurada i espais per a activitats, presentacions i lectures. A Barcelona tenim gegants com Ona Llibres, consagrada al llibre en català, Finestres i Byron, totes dues amb espais per delectar-se en la lectura; ArtsLibris, especialitzada en art i fotollibres; Restory, de llibres de segona mà; La Piccola, a Sarrià, i Fahrenheit 451, a la Barceloneta. Fora de la capital trobem la llibreria cooperativa Espai Llavors, al barri de Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat; Ca la Figa, llibreria feminista a Manresa; a Lleida, La Fatal, que vol ser un nou focus cultural de la ciutat, i La Irreductible, centrada en editorials independents; La Romàntica, a Amposta, agermanada amb la botiga de discos Kaya Records; El Tinter, a la Pobla de Segur, que vol promoure autors pirinencs, i Vitel·la, nova seu a Palafrugell de la llibreria que ja funcionava a l'Escala. Una quinzena de noves llibreries han obert durant la pandèmia (Unsplash) Les llibreries, al servei del veïnat A Catalunya Ràdio hem visitat quatre d'aquestes noves llibreries i hem parlat amb els seus responsables. Són la Byron, la Restory i la Fahrenheit 451, a Barcelona, i La Fatal, a Lleida. Mariana Sarrias, de Byron, ens atén al costat de la llar de foc digna d'un lord que dona caliu a la sala de lectura: "No és que decidíssim obrir la llibreria en aquesta època. Feia temps que teníem el projecte de fer una llibrerira generalista, que fos un centre cultural, un espai de vida comunitària." La llibreria entesa com un pol de dinamització cultural al servei dels veïns, i no una botiga pura i dura perquè això, tal com ho veu Jordi Souto, de La Fatal, ja hi ha altres plataformes que ho fan millor. "Avui en dia una llibreria ha de ser un espai que creï comunitat, on tothom pugui trobar pistes, suggeriments, consells... i on hi hagi una programació cultural regular, continuada, que doni vitalitat al barri i, en aquest cas, a la ciutat." Primer acte a @LaFatal_ Lectura poètica, que ha començat a l'aire lliure... pic.twitter.com/elJ5Dlgoei La Fatal (@LaFatal_) April 20, 2021 En la diversitat està el gust Hi ha llibreries per a tots els gustos i especialitats. Llibreries com la Farenheit 451, que ha obert al local on abans hi havia el temple de la novel·la negra de Paco Camarasa. El nou propietari, Sergio Lledó, explica com hi van anar a parar: "Nosaltres vam començar com a llibreria mòbil a Sitges, fins que una clienta ens va contactar per venir a aquest local on abans hi havia la Negra i Criminal. A l'entrar al local ens en vam enamorar i van decidir comprar-lo i recuperar-lo per al barri." També han aparegut llibreries que volen donar una oportunitat als llibres usats, com la Restory de Patricia Acinas i Pavel Milev: "Rescatem llibres que no vol dir que siguin vells, sinó senzillament de segona mà i, sobretot, molts de descatalogats." Confluència d'interessos El projecte empresarial i l'aposta cultural han coincidit amb la necessitat d'evasió de la població. Necessitem llegir per suplir la impossibilitat de viatjar, o per viure altres històries o traslladar-nos a altres èpoques. Necessitem els llibres per reduir l'estrès o per reflexionar. En aquest sentit, Jordi Souto creu que la pandèmia ha estat un revulsiu per fer revifar les ganes de lectura, que, segons els caps de la llibreria Retory, ja eren candents: "Nosaltres ja teníem previst obrir quan al març de l'any passat ens va enxampar tot això. Abans de la pandèmia ja havíem detectar un boom de la lectura." Els llibres representen una oportunitat d'evasió en temps difícils (Unsplash) Potser es fa poc calaix, però es compensa amb les ganes de llegir i l'entusiasme del públic, segons Sergio Lledó: "Això d'obrir en pandèmia et fa guanyar les simpaties de molta gent, encara que sigui molt més difícil perquè la situació econòmica és molt complicada." Les recomanacions del seu primer Sant Jordi Hem demanat als nous llibreters quins llibres els agradaria trobar en la llista de més venuts en aquesta diada o, en tot cas, quines obres recomanen. I aquí ho teniu: LA FATAL "El fin del 'Homo sovieticus'", Svetlana Aleksievitx "El corazón del mundo", Peter Frankopan BYRON "Clàssiques i modernes", Victòria Palma "El primer emperador i la reina Lluna", Jordi Cussà "La forastera," Olga Merino FARENHEIT 451 "El diablo tras el jardín", Ginés Cutillas "Els desperfectes", Irene Pujades "Amado Señor", Pablo Katchadjian "Panza de burro", Andrea Abreu RESTORY "Cartas a Nelson Algren", Simone de Beauvoir "Balas perdidas: qué fue del siglo XX", Xavier Mercader "El mensaje de los constructores de catedrales", Christian Jacq

Un Sant Jordi de pandèmia amb una quinzena de llibreries noves a tot Catalunya

Durant la pandèmia han aparegut noves llibreries que, a banda de vendre llibres, aspiren a convertir-se en centres de dinamització cultural