La pandèmia ha comportat més riquesa i més pobresa. Els grans empresaris amb sectors vinculats a les necessitats de la pandèmia s'han omplert les butxaques, mentre que milions de persones s'han empobrit encara més arreu del món, segons denuncia l'ONG Oxfam Intermón. Al mateix temps que un ric passa a ser milmilionari, un milió de pobres passen a ser superpobres. Un superric nou per cada millió de superpobres més (Oxfam Intermón) Aquests superrics són sobretot dels sectors farmacèutic, energètic i alimentari. Intermón denuncia que són sectors generalment dominats per un grapat d'empreses amb molta concentració de poder que estan aconseguint beneficis sense precedents mentre els salaris de les persones treballadores amb prou feines han augmentat i han de fer front al repunt més gran de preus en dècades, en plena pandèmia de la covid-19. En conjunt, cinc de les principals empreses energètiques (BP, Shell, TotalEnergies, Exxon i Chevron) es van embutxacar l'any passat 2.600 dòlars de beneficis per segon. Els beneficis de les energètiques s'han disparat (Oxfam Intermón / CSIMarket) Les fortunes dels milmilionaris dels sectors de l'alimentació i l'energia s'han incrementat en 453.000 milions de dòlars durant els dos darrers anys, cosa que equival a mil milions cada dos dies. En el sector de l'alimentació, han sorgit en aquest mateix període 62 nous milmilionaris. Al sector farmacèutic, hi ha 40 nous milmilionaris des del principi de la pandèmia. Les empreses farmacèutiques com ara Moderna i Pfizer estan ingressant mil dòlars en beneficis cada segon gràcies exclusivament al seu monopoli sobre la vacuna contra la covid-19, malgrat que per al seu desenvolupament van rebre milers de milions de dòlars d'inversió pública. Segons Oxfan Intermón, aquestes empreses cobren als governs per les vacunes fins a 24 vegades més del cost potencial de producció de vacunes genèriques.  Les farmacèutiques han multiplicat els beneficis per la vacuna contra la covid Més impostos per als rics L'ONG reclama als dirigents mundials, que estan reunits a Davos, que facin pagar més impostos als multimilionaris. Proposa que les empreses que han tingut beneficis extres relacionats amb la pandèmia i amb l'efecte de la invasió a Ucraïna, paguin un impost per aquests guanys caiguts del cel. Calculen que si s'hagués aplicat un impost d'aquestes característiques a les 32 corporacions més rendibles del planeta, s'hauria general una recaptació addicional de més de 100.000 milions de dòlars només durant el primer any de pandèmia. Segons Iñigo Macías, coordinador de recerca d'Oxfan Intermón, són guanys sobrevinguts per una situació que ha perjudicat la majoria de la població.  " Aquestes empreses no han guanyat més diners perquè siguin més eficients o perquè hagin fet inversions o perquè produeixin el mateix amb menys costos,  hi ha hagut unes circumstàncies externes que no tenen res a veure amb això." També proposa un impost sobre el patrimoni net del 2% per als qui tenen més de 5 milions de dòlars i del 5% per als que tenen més de 1.000 milions. Oxfam Intermón calcula que això podria generar 2,5 bilions de dòlars cada any que podrien ajudar a sortir de la pobresa 2.300 milions de persones.   Macías admet que crear impostos a nivell mundial és molt complicat, però recorda que els estats sí que poden fer-ho. En el cas d'Espanya, planteja, en primer lloc, que l'impost de patrimoni realment s'apliqui.  " L'impost de patrimoni té deficiències perquè permet a les comunitats que es facin dúmping, i unes el cobren i d'altres no." I sosté que és el moment d'aprovar un impost que gravi els beneficis caiguts del cel de les empreses energètiques, davant el nou context de crisi, i que la recaptació es destini a reforçar l'escut social.