Phillip Huber, un dels millors titellaires del món, aterra a La Puntual, un teatre molt petit i acollidor al barri del Born de Barcelona. Amb el seu aclamat espectacle "Suspended animation", els seus 12 titelles de fil preferits cobren vida i --per primer cop-- sumen la capital catalana a la llista d'escenaris d'arreu del món on ha portat la seva passió per aquest art.

Un amor que, segons explica a Catalunya Ràdio, va ser a primera vista: 

"Quan tenia 3 anys, la meva mare em va regalar el meu primer titella, un titella de mà. Jo era molt tímid i va ser la meva manera d'expressar-me. Quan tenia 11 anys volia titelles nous, perquè els que tenia no tenien cames. Per això als 15 anys vaig començar a construir les meves pròpies marionetes."

El titellaire ja feia espectacles a l'escola secundària i, més endavant, a la universitat, on va especialitzar-se en teatre. En el seu últim any, va interpretar "La flauta màgica" de Mozart, va construir 20 marionetes i va entrenar sis titellaires.

Nascut a Illinois (Estats Units) l'any 1951, va marxar més tard a Califòrnia per seguir formant-se de la mà del que es convertiria en el seu mestre, Tony Urbano, amb qui va treballar durant 8 anys. Aleshores, al 1980, va decidir muntar la seva pròpia empresa.  

Ara, quan probablement és l'artista de marionetes de fil viu de més renom mundial, diu a qui es vulgui dedicar als titelles que l'única cosa que els limita és la seva imaginació: 

"Potser els titelles de dit són millors per començar, perquè són bastant fàcils. També hi ha titelles d'ombres, de pal... Per descomptat que un titella de fil és més complicat, per les cordes, però hi ha maneres de fer-ho senzill. Quan hi treballes durant una estona, acabes sentint que és una part de la teva mà i que les cordes són una extensió de la teva ment."

Els titelles de fil, els més "màgics"

Huber, doncs, porta tota la vida lligat als titelles de fil i als teatres. Quan puja a l'escenari, reafirma que la seva feina és absolutament camaleònica:

"Els personatges m'absorbeixen i començo a viure a través d'ells. Quan el públic reacciona al titella, el conec tan bé que --automàticament-- les meves mans treballen per crear nous moviments."

A través dels moviments de les seves marionetes aconsegueix explicar històries, fer riure, plorar, emocionar i captivar el públic, tant infantil com adult:

"La marioneta és l'únic tipus de titella amb el qual el titellaire no té contacte directe, sempre està lligat a les cordes. Per tant, per al públic sembla màgia, sembla que no tens el control sobre el titella, però realment el tens. Està expressant el que tu ets, el que li estàs donant."

El millor dels seus darrers 30 anys 

L'espectacle que el titellaire porta a Barcelona en cinc úniques funcions (repartides en tres dies) és una selecció antològica dels seus millors números dels darrers 30 anys: 

"Sortirà un titella que fa circ, un animal, i fins i tot titelles que són retrats de gent famosa."

La seva feina s'ha pogut veure en festivals internacionals al Japó, Corea del Sud, Noruega, Alemanya, França, Israel, el Brasil, Mèxic, el Canadà i Austràlia. Després d'actuar al festival de Titelles de Lleida, arriba a Barcelona: 

"La Puntual és un teatre molt petit i m'encanta perquè tindré el públic molt a prop. Els titelles tenen molts petits detalls i els podran veure."

La feina de Phillip Huber no s'ha limitat als escenaris. També és conegut pel seu treball a la pel·lícula nominada a tres Oscars "Being John Malkovich"; per donar vida a la China Girl a "Oz the great and powerful" de Disney i per les seves aparicions a la televisió, al "The tonight show" de Jay Leno. 

400 hores per fer una marioneta

De fet, al llarg de la seva carrera, ha creat al voltant de 60 titelles per a projectes ben diferents: pel·lícules, televisió, xous en directe amb actors i els seus propis espectacles.

"Ho faig sol i puc arribar a trigar entre 300 i 400 hores. Segueixo treballant la fusta de diferents parts del cos. El cap està fet amb plàstic modelable i --a vegades-- les mans estan fetes d'un altre material. També utilitzo tela, que també és manipulable."

Una feina que tracta amb molta cura quan ha de viatjar arreu del món per presentar els seus espectacles: 

"He de retirar les cordes i posar cada titella en una bossa. Tinc coixinets especials per protegir les cares. I si toquen un instrument, tinc coses per protegir l'instrument. Trigo molt a fer les maletes."

Pel que fa a la seva indumentària, puja als escenaris vestit de negre, ja que --diu-- és indispensable per ser invisible a l'escenari. I és que, assegura, als seus espectacles és molt important que es visqui màgia:

"Intento que el públic s'oblidi de mi. Si faig bé la meva feina, és igual el que porti, perquè la gent només es fixa en el titella. Si és real, si el titella està viu, allà hi ha realment la màgia de l'espectacle."