Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
InSOStenibles

Tirar la brossa al contenidor gris surt caríssim

Llencem al contenidor gris més del 60% dels residus i la feina de triatge posterior, només a l'àrea metropolitana de Barcelona, costa entre 80 i 90 milions anuals

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Poblet

Redactora d'informatius especialista en emergència climàtica i medi ambient

@montsepoblet
Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

No separar a casa les escombraries surt car. Només a l'àrea metropolitana, la factura de no fer la feina a temps i llençar al contenidor gris allò que hauria d'anar al contenidor groc, blau o verd puja a entre 80 i 90 milions d'euros. És el cost de tractar unes 800.000 tones anuals de resta per extreure'n tot allò que mai no hi hauria d'haver anat a parar i tractar el que queda, l'autèntic rebuig.

A l'Ecoparc 2, a Montcada i Reixac, els camions descarreguen brossa les 24 hores del dia. a les seves instal.lacions s'hi tracten els residus abans d'enviar-los a la incineradora o a l'abocador.

A la cinta transportadora és fàcil veure què hi entra, i amb un simple cop d'ull s'entén que bona part del que ha anat a parar a la fracció resta no hi hauria de ser: cordes, menjar, envasos, ampolles i fins i tot objectes voluminosos que els operaris han de separar manualment per evitar problemes.

Operaris retirant residus voluminosos de la fracció resta (Montse Poblet)

Josep Tàrraga és el responsable de la planta:

"Això és una cabina de voluminosos. Res d'això hauria de ser aquí. Hi ha cartrons, ferralla, caixes de fruita, llençols, mantes, etc. Ho hem de retirar manualment perquè si no ens embossaria les cintes. També hem de treure la matèria orgànica. Per llei, quan acabem, no n' hi pot haver més d'un 15%.

Obrim les bosses i, amb l'ajuda d'uns garbells, pràcticament fem caure el 90% del que ha entrat amb les bosses de resta. D'aquesta manera aconseguim que el que passa després per la línia estigui lliure de matèria orgànica i sigui més fàcil de tractar."

La tria continua amb l'ajuda de diversos detectors òptics que destrien alumini, tetrabrics, bolquers, paper film... El que es pot aprofitar es col·loca en dipòsits classificats segons el tipus de material i quan són plens se'n fan bales que s'envien als recuperadors de paper o plàstic,  perquè els reutilitzin i els reciclin.

Maregem les escombraries

Joan Miquel Trullols, director dels Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l'Àrea Metropolitana, compara el que s'ha de fer quan no es recicla en origen amb el que passa quan cada residu es col·loca al contenidor que li correspon:

"Si fas la separació en origen, el transport d'aquesta fracció el dirigeixes directament cap al lloc on se li pot fer un tractament. Si no separes en origen, mareges molt les escombraries. Les has de portar fins a l'ecoparc, separar-les i detectar què es pot reciclar per després dur-ho fins als recuperadors de cada material. Amb tot això hi ha molts moviments de vehicle que generen impactes ambientals com la contaminació."  

Els camions descarreguen brossa les 24 hores del dia (Montse Poblet)

El procés de tractament de la fracció resta dura uns 7 dies. El resultat és l'autèntic rebuig, allò que ja no es pot reciclar i que representa aproximadament el 40% de tot el que els entra a la planta. Dit d'una altra manera, al 60% no li tocava anar al contenidor gris.

Aquest rebuig conté una proporció molt important de tèxtil i sanitari, papers, sobretot de diari que està molt brut i no es pot reciclar, algunes traces de matèria orgànica que no hem aconseguit treure i altres materials.

Una broma molt cara

Només a l'àrea metropolitana, parlem d'unes 300.000 tones anuals. La factura d'aquesta "broma", la de no separar les escombraries a casa, és molt elevada:

"És caríssim. Aproximadament costa uns 100 euros cada tona. Calculem que si aconseguim arribar a un 50-60% de recollida selectiva hi hauria un estalvi, només a l'àrea metropolitana, de 17 milions d'euros anuals en despeses de tractament de residus."

Però el cost no només es mesura amb euros. El tractament dels residus als ecoparcs també té un cost mediambiental: els quatre de l'àrea metropolitana generen prop de 39.000 tones de CO2. Si hi sumem les 200.000 de les incineradores i les 150 dels abocadors... tenim un total de prop de 400.000 tones que se'n van a l'atmosfera i contribueixen a l'escalfament global.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut