Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya migdia

La pandèmia accelera el canvi de model d'exhibició de les pel·lícules

Mentre les sales de cinema estan tancades per la Covid, molts experts parlen d'una estratègia perquè les "majors" acaparin tot el mercat

Enllaç a altres textos de l'autor

Marc Garriga

Redactor d'informatius especialitzat en cinema i sèries

@marga_riga
Actualitzat
TEMA:
Cinema

Que les "majors" volen tot el pastís no és nou. Als anys 40 es va haver d'aprovar una llei, la norma Paramount, per evitar que els estudis tinguessin el monopoli del circuit cinematogràfic "producció, distribució, exhibició".

Ara, però, aquesta llei nord-americana s'ha derogat, de manera que tornen a tenir camp per recórrer. I, a més, moltes d'elles ja tenen les seves pròpies plataformes de "streaming", que ja és una manera de controlar tot el procés.

De fet, la derogació també és conseqüència d'això, una mesura proteccionista per evitar que hagin de compartir continguts i puguin ser empreses fortes capaces de competir amb les xineses, que són la veritable amenaça. Carlota Caso, professora de Film Business a l'ESCAC

"Aquesta crisi sistèmica ens està portant a adonar-nos si necessitem realment aquests intermediaris, que són els distribuïdors. I, per altra banda, veure quin és el paper de les plataformes de "streaming". És a dir, tenim un panorama en què cadascú ha de començar a entendre que res serà com abans i que s'està construint un nou món."

Som a les portes d'un canvi en el model d'exhibició de les pel·lícules?

Ramiro Ledo, president de la xarxa Promio de cinemes independents que s'ha presentat fa pocs dies al Festival de Sevilla davant la necessitat de compartir experiències i crear sinergies per no desaparèixer.

"Això és un canvi de model que s'està forjant, que ja s'ha produït. Queda per veure què passarà quan tornin les condicions normals d'explotació, no?"

"Ja hem vist que hi ha grans estudis que deriven directament els seus productes a plataformes. No ho faran amb tot, segurament, però amb algunes continuaran fent-ho."

En el context de crisi sanitària, a més, les sales llangueixen sense espectadors i les que estan obertes no tenen ni una estrena destacada per projectar.

Estan a punt d'entrar en situació de col·lapse, ja se n'han tancat més de 700 entre els Estats Units i el Regne Unit, aquí ja demanen ajudes directes, no crèdits tous, perquè han perdut un 85% de la facturació i un 70% de les sales tindran molt difícil tornar a obrir. I Tot això és el caldo de cultiu pel que ja s'anomena el gran cop dels grans estudis. Ramiro Ledo pronostica el que crec que passarà:

"Segurament, facilitarà que puguin ser adquirits de nou a un preu de saldo aquests nous locals d'exhibició per poder reconfigurar aquest mapa."

Carlota Caso, de l'ESCAC, ja parla de "canvi de sistema":

"Ens porta directament a veure realment quin nombre de sales necessitarem per la demanda existent. És a dir, penso que hi haurà una reducció d'aquest parc de pantalla, tant a Espanya com a la resta del món, i haurem de veure a curt termini si aquestes ‘majors' efectivament aprofiten aquesta oportunitat. Totes les dades apunten que la cosa va per aquí."

El CAC renya Netflix perquè la presència del català a la plataforma és pràcticament nul·la

La diversitat cinematogràfica, sobretot pel que fa als continguts i la procedència, està en perill d'extinció. I això és global.

La reestructuració serà total i els cinemes que no formin part dels grans conglomerats, com passarà aquí, perquè la llei antimonopoli espanyola continua vigent, tampoc no servirà de res, com ens apuntava el president del Gremi de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, perquè la seva influència serà, a la pràctica, la d'un monopoli:

"Poden augmentar els seus ingressos perquè el seu client ha demostrat una dependència crònica del seu producte i una debilitat brutal, que acceptaran qualsevol cosa per salvar les seves inversions."

Tots volen ser prudents, perquè ningú té una bola de vidre, però el concepte ja s'ha creat, es diu postcinema o cinema mutant, i és el que ens depara el futur: poques sales, més exclusives, grans estrenes, poc cinema independent, tot dependent de les plataformes i, possiblement, preus més elevats però amb una experiència més completa. I amb un convidat d'última hora, com sentencia Tarrazón.

"A nosaltres no ens mataran les plataformes, el que ens matarà és el Procicat."

ARXIVAT A:
Cinema
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut