La investigació, de la Universitat de Washington, publicada per la revista científica Nature, ha estudiat 77 pacients que havien passat la malaltia de forma lleu. Els anticossos generats pel virus eren indetectables al cap de set mesos, però els científics nord-americans van comprovar que aquests pacients encara estaven protegits contra la Covid perquè tenien cèl·lules B de memòria al moll de l'os. La rereguarda de la defensa contra el virus Els limfòcits B s'acumulen a la medul·la òssia. Són un tipus de glòbuls blancs que guarden en la "memòria" com produir anticossos, en aquest cas, contra la proteïna espiga del SARS-CoV-2, responsable de la infecció. Julià Blanco, investigador d'IrsiCaixa, ho ha explicat a Catalunya Ràdio: "La investigació estudia la presència de cèl·lules B, les que produeixen anticossos en el moll de l'os, que és on les emmagatzemem. Una de les coses que troben és que hi ha cèl·lules B de memòria que poden produir anticossos durant molts anys." Set mesos després de passar la malaltia, els pacients analitzats ja no tenien anticossos detectables en un test, però els limfòcits B i les cèl·lules plasmàtiques continuaven en actiu. Això vol dir que aquestes cèl·lules continuaven produint anticossos a nivells molt baixos i això dona protecció durant molt de temps davant una reinfecció.   Les vacunes també podrien generar aquesta resposta Els resultats de l'estudi suggereixen que aquesta immunitat no només es genera en cas d'infecció. En un article de la mateixa revista Nature, Menno van Zelm, immunòleg de la Universitat Monash de Melbourne, a Austràlia, augura que "tot fa pensar que les vacunes tindran el mateix efecte durador". "Researchers who have identified long-lived antibody-producing cells in the bone marrow of people who have recovered from COVID-19." https://t.co/tUp0n0KaO0 nature (@Nature) June 1, 2021 Des de Catalunya Ràdio, hi coincideix Manuel Juan Otero, cap d'Immunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. "Segurament acabaran sortint els estudis corresponents confirmant que el tipus de resposta és similar amb les vacunes." Per això els experts creuen que és aviat per dir quan caldrà que ens tornem a vacunar, en opinió de Julià Blanco: "Jo crec que és molt prematur parlar de revacunacions i molt més parlar de vacunacions anuals. Si les vacunes continuen funcionant com fins ara, és prematur parlar que ens hem de revacunar."   El principal risc en aquest sentit seria l'aparició de noves variants que no responguin a aquests anticossos, cosa que no passa amb les detectades fins ara. Només la sud-africana i l'índia responen pitjor però tot i així les persones que es tornessin a infectar amb aquestes variants estarien protegides de tenir una malaltia greu.