La inflació no para de pujar a conseqüència, sobretot, de l'increment dels preus de l'electricitat, el gas i la resta de combustibles, que al setembre van augmentar més d'un 12% respecte al mateix mes del 2020. Això ha suposat un augment del cost del transport del 10% i, per tant, del preu dels productes. Tot és més car que fa un any L'efecte que provoquen aquests increments és un augment de la inflació. Avui, a Catalunya, a una família la compra li costa un 3,7% més que fa un any; l'increment més alt des dels últims 9 anys. Al conjunt de l'estat, els preus encara s'han enfilat més, el 4%, l'augment més alt des del 2008, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. I, per ara, l'escalada de l'IPC no sembla que tingui fre, segons els experts. El professor de l'EAE Bussines School Josep Bertran augura que aquesta tendència seguirà un temps més. "Jo crec que la inflació continuarà pujant els propers mesos, com a mínim el que queda d'anys any 21 i ben bé gairebé tot l'any 22 seguirà. Farà falta veure si això es consolida o pot ser estacional o conjuntural, i només duri uns mesos." I això tindrà uns efectes directes i immediats en les famílies, i també en les empreses. Ara ja costa més arribar a final de mes Els sindicats denuncien que aquesta situació provocarà la pèrdua de poder adquisitiu de moltes famílies. Els més afectats seran els treballadors en el conveni dels quals no s'inclou una clàusula de revisió salarial en funció de l'augment de l'IPC; per tant, continuaran cobrant el mateix malgrat l'augment dels preus. Pel que fa a les pensions, es revisaran abans de finals d'any i es revaloritzaran tenint en compte l'increment de l'IPC dels últims dotze mesos. La pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes serà menor, però aquesta revisió suposarà un increment de les despeses de l'estat. La cistella de la compra ja és gairebé un 4% més cara que fa un any (Unsplash / Franki Chamaki) Els estalvis de les famílies també quedaran tocats, ja que l'augment dels preus dels productes de consum devaluarà els diners que tinguin a la guardiola: el que abans es podia comprar amb 100 euros, ara en costarà 104.   Els preus del lloguer, un problema Les despeses d'habitatge també seran més altes. L'increment de la inflació repercutirà en el preu dels lloguers, que en la majoria dels casos s'actualitzen anualment tenint en compte l'IPC interanual. I també en les hipoteques a tipus variable, ja que si el Banc Central Europeu acaba encarint el preu dels diners, que ara està en el 0%, l'euríbor també pujarà. És el pronòstic de Josep Bertan: "Si la inflació puja, els tipus d'interès acabaran pujant més tard o més d'hora." I això també tindrà efectes negatius sobre la recuperació econòmica de les empreses, que hauran de pagar més pels crèdits que hagin pogut contraure per inversions. La inflació compromet la recuperació de l'economia espanyola També per a l'estat espanyol la inflació suposarà un fre a la recuperació econòmica. El creixement de l'IPC li comportarà un sobrecost en els pagaments que hi estan vinculats, com ara la revalorització de les pensions. En el cas dels funcionaris, el govern espanyol ja va pactar un increment del sou del 2% tenint en compte les previsions d'inflació mitjana per a l'any que ve. Una inflació més alta suposarà igualment una frenada del consum de les famílies que, amb menys diners a la butxaca, gastaran menys. I això suposarà una disminució dels ingressos que rep l'Estat en concepte d'impostos, com ara l'IVA. El BCE podria avançar l'anunciat augment del preu dels diners (Unsplash / Ibrahim Boran) A més, una possible pujada dels tipus d'interès per part del BCE repercutirà negativament en el creixement de l'economia espanyola, ja que afectarà la seva capacitat de recuperació, segons els arguments del professor Josep Bertran. "Només que el tipus d'interès pugi un 1%, l'impacte sobre el dèficit és brutal, perquè, amb el volum de deute que té, un 1% són molts milers de milions d'euros. De manera que també pot tenir impacte sobre la política pressupostària dels governs." Els estats tenen instruments per mirar de contenir la inflació, però hi ha alguns inconvenients. Els bancs centrals, com l'europeu o el nord-americà, es poden plantejar apujar els tipus d'interès, que en el cas del BCE és del 0% des del 2016. D'entrada, el Banc Central Europeu mantindrà aquest preu fins al 2025, però alguns inversors parlen de la possibilitat d'avançar aquesta decisió al 2023. En el cas de la Reserva Federal dels Estats Units, alguns analistes consideren que podria apujar els tipus l'any que ve. En tot cas, com ja s'explicat abans, un augment dels tipus faria augmentar les hipoteques, els crèdits personals i de consum, i per inversió, i reduiria la capacitat adquisitiva d'empreses i particulars. També afectaria la capacitat de recuperació econòmica dels estats, però, en canvi, la banca en sortiria beneficiada. Es calcula, per exemple, que per cada quart de punt que pugi l'euríbor, les entitats bancàries espanyoles guanyarien 500 milions d'euros més l'any.