Al Re-imagine tèxtil de Mataró diverses start-ups estan buscant fórmules que corregeixin alguns dels problemes endèmics del tèxtil: els litres d'aigua que calen per produir qualsevol peça, la contaminació que genera portar roba de l'Àsia a Catalunya, l'origen dels materials utilitzats o el fet que només un 1% de les peces que llencem es reciclin. Running Repúblic és una de les empreses ubicades a la incubadora del Tecnocampus de Mataró. La seva proposta va néixer al cap de Paulo Caolotti, un italià que feia anys que treballava per a la indústria tèxtil en diferents llocs del món i que va quedar molt tocat per l'enfonsament del Rana Plaza, la fàbrica de Bangladesh on van morir 1.130 persones. "Després d'allò vaig començar a donar voltes a la necessitat d'impulsar canvis al sector. Aquella gent eren víctimes del fash-fashion i dels patrons de la indústria de la moda, que és de les més contaminants i injustes del planeta. Em vaig posar a investigar en materials i en confecció amb l'objectiu de fer un producte esportiu que fos sostenible i ètic." Paulo Caolotti i les seves samarretes fetes amb deixalles extretes del mar (Montse Poblet) Caolotti ha creat una línia de roba esportiva feta bàsicament amb deixalles extretes del mar per pescadors que feinegen al Mediterrani i l'Atlàntic nord. Els plàstics que treuen quan pesquen són restes de polièster, material amb què fabriquen els fils que són la base de les seves samarretes. "Amb el poliester d'aquestes deixalles, retirem una mica més d'un quilo de deixalles per cada quilo de matèria primera, reduim fins a un 70% les emissions de CO2 dels processos productius i fins a un 50% la necessitat energètica. A més d'això, evitem d'introduir al mercat una mica més d'un litre de nou petroli en forma de poliester verge."   Només un 1% de la roba que llencem es recicla El que fa Running Republic encara és una excepció en una indústria que continua produint tones i tones de producte nou. Al Re-imagine tèxtil del Tecnocampus de Mataró hi ha més exemples, com el que ens presenta François Devi, un dels tres fundadors d'Infinite Atlhetic. "Nosaltres juguem a tenis i pàdel i un dia, en una botiga especialitzada, vam veure que la gent canviava molt el cordatge de les raquetes. El responsable de la botiga ens va dir que feia 50 anys que llençava aquelles cordes fetes de polièster, el material amb què es fabrica un 80% de les peces esportives." Contaminació del mar amb plàstics(llibreria) Després de dos danys d'investigacions, han tret la seva primera col·lecció de moda per a tenistes, amb la peculiaritat que tot el que penja de les seves burres s'ha fet amb les cordes trencades de les raquetes que recullen en clubs de tenis, botigues i grans cadenes. Les cordes es fonen i generen un nou polímer amb el qual fabriquen els fils de les seves peces. Tot el procés es fa a Catalunya, a una distància màxima de 150 quilòmetres. "Això, en aquest sector pràcticament no ho fa ningú. Les samarretes de Nike o Adidas recorren 30.000 quilometres de distància entre el lloc on es produeixen i el punt on es venen. Tot i això, les nostres samarretes no són molt més cares que les seves". Les cordes trencades de les raquetes es converteixen en fils per fer samarretes (Montse Poblet) Les seves peces es reciclen infinitament: les samarretes usades es poden llençar als mateixos contenidors on es recullen les cordes de raquetes trencades i s'acabaran convertint de nou en fils per fer noves peces.