Rere el rastre de senglars i llúdrigues: en marxa l'atles de mamífers de Catalunya

Un centenar de voluntaris recorren Catalunya per obtenir fotografies i rastres dels mamífers que hi viuen i obtenir dades per al que serà el primer atles d'aquests animals al país. Com si fossin detectius, busquen qualsevol senyal que pugui venir de ratolins, llúdrigues, senglars o guineus. El comitè científic que coordina l'atles ha dividit el país en 300 quadrants de 10 quilòmetres de llargada, i els ha anat assignant als voluntaris. De moment, només hi treballen en un centenar, tot i que han rebut més de 300 peticions per participar en el projecte. Els problemes per aconseguir material per a tothom els ha obligat a limitar l'equip. Un centenar de voluntaris participen en la recollida de dades per a l'atles de mamífers. (Montse Poblet) El biòleg José Luis Ordóñez treballa des de l'abril en un dels quadrants que hi ha a tocar de Sant Celoni. Fa un mes va deixar al costat del riu Tordera els aparells que li han facilitat perquè pugui recollir les mostres i captar imatges dels animals que viuen a la zona. "Hi ha una càmera de fotos que té un sensor de moviment, de manera que quan passa un animal o es mou qualsevol cosa al davant dispara una foto. També tenim uns tubs que porten una mena de velcro a dins on queden enganxats els pèls dels animals que hi passen." Crema de cacauet per atraure ratolins Després d'un mes en aquest indret, el José Luis passa a recollir tots els estris per traslladar-los a un altre dels paisatges que li ha tocar observar, els camps de cultiu. Abans, i amb l'ajuda de la Maria Mas, la coordinadora de l'atles, treuen les mostres obtingudes. "En aquest tub, on vam posar crema de cacauet per atraure els animals, hi ha pèl enganxat. Podem saber de quin mamífer és perquè els tubs tenen diferents mides per adaptar-los als diferents animals. Els grans serveixen per a esquirols, rates o lirons, i els petits són per a musaranyes i ratolins. Amb aquestes dades sabrem on es troba cada espècie i aplicar aquesta informació a futures gestions dels ecosistemes. Podrem veure quines actuacions es poden fer i quines no, quines zones són més vulnerables i com està cada població". Els pèls de ratolins i altres animals queden enganxats als tubs que els voluntaris deixen al bosc (Montse Poblet) L'Atles, a punt el 2025 Els voluntaris van començar a prendre mostres a l'abril i treballaran fins al setembre. A part del que registren amb les càmeres i les mostres que recullen amb els tubs, fan recorreguts diürns i nocturs per detectar excrements i rastres dels animals i fan un seguiment amb ultrasons dels ratpenats. L'any que ve i el 2024 continuaran mostrejant, i el 2025, amb totes les dades obtingudes, es publicarà l'atles. La idea és que cada 10 anys es pugui repetir la feina per comparar-la i veure si anem a millor o a pitjor. L'atles de mamífers l'impulsa el nou Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya. Cada 6 anys elaborarà els informes que s'envien a la Comissió Europea sobre la situació de les espècies i hàbitats que hi ha a Catalunya i s'encarregarà de compilar la informació cientifica per orientar les decisions polítiques que s'hagin de prendre per preservar la biodiversitat.

Rere el rastre de senglars i llúdrigues: en marxa l'atles de mamífers de Catalunya

Un centenar de voluntaris recorren el país per obtenir fotografies i rastres dels animals que hi viuen i fer el primer mapa d'aquestes característiques