"Rellegir un llibre és com estirar-se al divan d'un psicoanalista"

Els llibres són un dels millors regals per Nadal i hi ha moltes novetats a les llibreries. Però a vegades també ve de gust rellegir els que ens han agradat molt i, d'alguna manera o altra, ens han marcat al llarg de la vida. Qui ho fa és Vivian Gornick, una de les pensadores i crítiques més importants dels Estats Units. Ho reivindica a "Comptes pendents: apunts d'una relectora crònica", que arrenca dient: "Sovint he tingut la sensació que rellegir un llibre que havia estat important per a mi en algun moment de la vida és com estirar-se al divan del psicoanalista. La història que em sabia de memòria durant anys de cop i volta és posada en qüestió." Vivian Gornick, de 86 anys, està en plena forma. Ens parla des de casa seva, via Zoom. Al fons de l'habitació hi ha el seu llit, les parets blanques, i un gat que es passeja amunt i avall. Somrient, amb fermesa, defensa la relectura. Diu que l'experiència fa que potser un llibre que ens va agradar en un moment de la vida més endavant ja no el sentim nostre. Però en cap cas és dolent. "Quan llegeixes un llibre i et quedes satisfet, dius: "Això és el que necessitava sentir". Deu anys després el tornes a llegir i no sents el mateix. Però no és que sigui dolent o hagi facassat. Només és que ja no és el teu llibre. Per a una altra persona segur que aquest mateix llibre continua sent important." "Comptes pendents" combina crítica literària, memòries i assajos Un llibre a les mans i el cap als núvols Tot va començar quan va rellegir "Retorn a Howards End", d'Edward Morgan Forster. Va descobrir que feia una interpretació radicalment diferent de la primera lectura i ho va comentar al seu editor. Ell la va animar a escriure un llibre sobre llibres que havien marcat la seva vida. I així va néixer "Comptes pendents". El llibre combina la crítica literària amb les memòries i fa nou assajos a partir de nou novel·les. Enllaça moments crucials de la seva vida amb les obres escollides, que l'han acompanyat. Com ho és, per exemple, "La senyora Dalloway", de Virginia Woolf. "Quan era a la unversitat i vaig llegir "La senyora Dalloway", ella em va semblar una dona molt freda, espantada de la vida. No dormia amb el seu marit, rebutjava la sensualitat. I uns anys després, quan el vaig rellegir, vaig pensar: Déu meu, el seu matrimoni és espantós! Clar que dormia en una habitació a part. El que vol és intentar salvar la seva vida!" L'autora de "Vincles ferotges" diu que de vegades pensa que va néixer llegint i que no recorda cap moment en què no tingués un llibre a les mans i el cap als núvols. Llegeix una mitjana de quatre hores al dia i defensa la relectura encara que gairebé no es llegeixi. Explica que, perquè et penetrin, els llibres demanen de l'experiència, i d'això, diu, va aquest llibre. "Lèxic familiar", de Natalia Ginzburg; "Gats il·lustres", de Doris Lessing, o "Un mes al camp", de J.L. Carr, són alguns dels títols que ha revisitat i que ha compartit en aquest llibret breu i àgil que, com diu The New York Times, reivindica que rellegir ofereix l'oportunitat no només de corregir i adaptar el record que tenim d'un llibre, sinó també de corregir la percepció que tenim de nosaltres mateixos."Comptes pendents" el publica L'Altra editorial en català i Sexto Piso en castellà. Més relectures... o primeres lectures!! I ja que parlem de rellegir, us fem algunes propostes: Edicions 62 publica "Solitud", de Víctor Català, una nova edició que restaura el clàssic de Caterina Albert, i que té com a epíleg vuit textos breus de narradors contemporanis com Enric Casasses, Najat El Hachmi o Raül Garrigasait. Viena edicions, dins la col·lecció Club Victòria, que reuneix algunes de les millors novel·les clàssiques angleses, fins ara inèdites o introbables en català, presenta "Seny i sentiment", el clàssic de Jane Austen. També és un bon moment per rellegir o llegir per primera vegada Dostoievski, ara que es commemora el segon centenari del seu naixement. El segell Quid pro quo ha publicat "El doble", amb traducció i epíleg de Xènia Dyakonova. Angle editorial ha apostat per "Manyaga", traduït per Miquel Cabal Guarro, mentre que Godall edicions presenta "El somni d'un home ridícul", que inclou cinc contes que ha triat i traduït Marta Nin.

"Rellegir un llibre és com estirar-se al divan d'un psicoanalista"

Vivian Gornick, escriptora i activista nord-americana, publica "Comptes pendents", on reivindica tornar a les lectures que ens han marcat