Raül Romeva: "Per després de les eleccions, cal un compromís compartit sobre què voldran dir els vots"
Sobre la divisió de l'independentisme, l'exconseller d'Acció Exterior remarca, en una entrevista al "Catalunya migdia", que "ens necessitem els uns als altres"
Raül Romeva: "Per després de les eleccions, cal un compromís compartit sobre què voldran dir els vots"
Catalunya migdia

Raül Romeva: "Per després de les eleccions, cal un compromís compartit sobre què voldran dir els vots"

Sobre la divisió de l'independentisme, l'exconseller d'Acció Exterior remarca, en una entrevista al "Catalunya migdia", que "ens necessitem els uns als altres"

Marc Vidal
TEMA:
Raül Romeva
Raül Romeva: "Per després de les eleccions, cal un compromís compartit sobre què voldran dir els vots"

Raül Romeva reclama un compromís compartit entre l'independentisme per afrontar la nova etapa que s'obrirà després de les eleccions. L'exconseller, que avui fa un any va saber quina era la seva pena, 12 anys de presó, revela que va rebre la condemna amb un somriure. Ho fa en una entrevista per escrit que ha concedit als serveis informatius de Catalunya Ràdio des de la presó de Lledoners.

Què recordes del dia que es va fer pública la sentència?

Estava donant classes al poliesportiu quan em van avisar que hi havia un agent judicial. Quan em van comunicar els dotze anys de condemna, se'm va escapar un somriure. Tanmateix, mai, en cap cas he tingut dubtes sobre el que vam fer, ni el perquè.

I de les protestes posteriors al carrer?

Algú realment s'esperava que no hi hauria resposta? Aquest és un moviment popular, democràtic i pacífic, i aquesta ha estat sempre la norma.

Heu tingut contacte amb alguns dels detinguts en les protestes postsentència?

Amb algunes persones m'he pogut escriure i amb d'altres a través de la Diana, que ha parlat amb moltes d'elles. Algunes són, de fet, amics personals. En total hi ha més de 2.500 persones amb qui compartim una situació de repressió directa; només puc manifestar-los des d'aquí la meva solidaritat i suport per tanta injustícia, i el meu desig perquè tot aquest patiment no sigui en va.

Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull, sortint de Lledoners el primer dia de tenir el tercer grau penitenciari
Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull, sortint de Lledoners el primer dia de tenir el tercer grau penitenciari (ACN / Mar Martí)

Com veus l'independentisme avui? Abocat només a la pròxima cita electoral?

L'independentisme representa avui la centralitat política del catalanisme, però ha de ser capaç de seguir construint un projecte republicà, àmpliament compartit, basat en el futur del país, i que respongui a la realitat del 2021, no del 2017. En parlo al meu últim llibre, "Ubuntu, la república del bé comú", em preocupa com es gestiona el bé comú i els serveis públics, i quina resposta es dona a la crisi econòmica i social que s'albira, i sobretot a partir de quines prioritats es fa. Tenim un escenari d'incertesa molt rellevant i cal parlar també de com es gestiona el mentrestant amb criteris ideològics clars i de forma coherent amb les ambicions nacionals de Catalunya.

Per què Ubuntu?

Ubuntu és un principi ètic africà: "Jo soc en tu, em reconec en la mesura que et reconec a tu. La teva felicitat és la nostra, soc perquè tu ets, perquè nosaltres som. Durant dècades sociològicament ha primat una lògica basada en l'individualisme (jo, meu, per a mi) o en un determinat corporativisme (els meus, els que són com jo, la meva gent). Tanmateix, mai com ara havíem necessitat tant parlar d'un nosaltres global i transgeneracional, de tenir una visió alternativa. Només si ens veiem com a part integrant d'un ecosistema més ampli i complex podrem existir, ser.

El principi Ubuntu em sembla una bona forma per plantejar vies per millorar les condicions de vida en comú, d'analitzar la condició humana per entendre com ens comportem com a col·lectiu davant de qüestions com la llibertat, la responsabilitat o la consciència globals. Però sobretot és un llibre sobre el concepte de republicanisme, de la política, el poder i el paper de les institucions republicanes; i bàsicament propositiu sobre com entenc que una República catalana pot contribuir a aquesta mirada complexa, empàtica i universal.

 

Dels llibres de Carles Puigdemont, creus que és època de fer retrets pel que va passar el 2017?

La meva lectura del 2017 la vaig fer a "Esperança i llibertat", crec que allò que ens ajuda més és assumir que aquest és un camí que en cap cas serà ràpid, ni fàcil, ni indolor. Però que és irreversible. Així mateix, aposto per continuar amb el cap alt, la mà estesa, la mirada llarga i el verb serè.

Al marge d'això, trobo que als mitjans a vegades es reprodueixen debats recurrents una mica artificials: exili versus presó, unilateralitat versus multilateralitat, confrontació versus diàleg... En definitiva, relats maniqueus que potser omplen hores però que ni són reals ni ajuden gaire a construir consensos. Tinc clar que aquí ens necessitem els uns als altres, i que hem d'assumir-ho per poder avançar.

El referèndum de l'1-O va aglutinar l'independentisme en un únic objectiu comú i molt clar: posar les urnes. Falta un objectiu comú i clar en aquests moments?

Penso que l'independentisme no necessita més fulls de ruta o fites rígides i inamovibles, sinó més aviat disposar d'un GPS. Si tenim clar l'objectiu final, el que és necessari és la capacitat d'adaptar-se i de recalcular el camí en funció de les inclemències que hi trobem. Més que un objectiu clar potser una diagnosi compartida del passat i de la realitat d'avui, i per després de les eleccions un compromís compartit sobre què voldran dir els vots, sobre quin ús se'n fa i, a partir d'aquí, com s'actua per canviar les condicions i poder sortir-nos-en.

Raül Romeva durant el judici 1-O
Raül Romeva durant el judici 1-O (ACN)

L'Europa federal és més lluny que mai?

En parlo a "Ubuntu", també. La crisis institucional europea ve de lluny. Es parla molt de l'euroescepticisme, però a mi em preocupa molt més l'eurodecepció que alimenta aquesta mena de debats. Europa és un club d'estats en què qui pren les decisions més importants són els governants de cada país, que només responen davant els seus electors i a qui només els mou guanyar les eleccions a casa seva. L'Europa dels estats ja fa temps que fa aigües. Crec que la solució no passa per recentralitzar els estats sinó per fer just el contrari: cedir competència en afers comuns cap amunt, cap a la UE; descentralitzar més en termes de gestió i responsabilitats, i, en qualsevol cas, establir més i millors mecanismes de coordinació. Se'n diu subsidiarietat. O Europa es reinventa en termes polítics i democràtics o no li veig futur. I és una llàstima, perquè soc dels qui pensen que si no existís s'hauria d'inventar. El problema no és Europa sinó aquesta Europa. La solució passa per més democràcia i per una democràcia més complexa. Si volem que s'imposi el sentiment eurosolidari hem de fer que la gent es pugui sentir europea per lliure adscripció, no per imposició estatal. Només així serà possible que la idea d'Europa deixi de ser una idea i com a molt una unió monetària, i esdevingui una realitat política i social.  

Creus que Europa n'ha après alguna cosa, de la crisi de la Covid?

A diferència de la crisi econòmica del 2008, que va provocar unes fractures internes molt importants dividint l'eurozona entre països deutors i creditors, sembla que s'ha imposat un sentiment de fragilitat i vulnerabilitat compartida arreu de la Unió. La presidenta de la Comissió va explicar la voluntat de recuperar la protecció social com a motor de legitimació del projecte comunitari. En els pitjors moments, com sempre passa, tot són promeses de rectificació i de reconstrucció d'un món que ha xocat amb duresa contra la realitat de la seva fragilitat. Veurem en els propers mesos en què queda tot plegat. La clau es troba a saber com ens recuperaren i com s'evita que les respostes un altre cop no signifiquin més desigualtat.

Amb la Covid i sense el tercer grau, quina és la vostra situació actual?

És el nivell de privació de llibertat més gran que hem tingut. Personalment estic bé; preferiria una altra situació, però hem assumit que és així. Fa setmanes que vam recórrer la decisió, amb tots els arguments jurídics pels quals, atenent la llei, haurien de retornar-nos el tercer grau. Malauradament, de forma reiterada hem comprovat que si bé la llei és per tothom la mateixa, la justícia, no.

 

ARXIVAT A:
Raül Romeva Procés català
Anar al contingut