La dura realitat dels menors que arriben a Catalunya sols
Dos joves extutelats que han aconseguit formar-se i tenir feina a Catalunya ens expliquen el seu testimoni: "No ens agrada que ens diguin MENAs"
La dura realitat dels menors que arriben a Catalunya sols
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya migdia

La dura realitat dels menors que arriben a Catalunya sols

Dos joves extutelats que han aconseguit formar-se i tenir feina a Catalunya ens expliquen el seu testimoni: "No ens agrada que ens diguin MENAs"

Actualitzat
TEMA:
Menors

Els menors estrangers no acompanyats són sovint focus d'atenció, com ha quedat demostrat a la campanya electoral de Madrid.

Però com és seu dia a dia? Quina és la seva realitat? Parlem amb en Mamadou i l'Abdelillah, dos joves que es van trobar en aquesta situació i que ens expliquen el seu testimoni i com se senten vivint en un context social que sovint els rebutja.

Mamadou Bah: "Vaig robar un bitllet d'avió per venir a Barcelona"

En Mamadou té 26 anys i va arribar a Catalunya quan era menor, amb 16 anys. Va escapar del seu país, Guinea Conakry, fugint d'una situació familiar molt complicada: el marit de la seva mare la maltractava i a ell el menyspreava.

"El marit de la meva mare ens maltractava. Fins que un dia vaig decidir marxar. No venim aquí per aprofitar-nos del sistema. A qui diu això li falta informació. No som delinqüents."

Fart de veure com la seva mare patia, en Mamadou es va enfrontar al marit de la seva mare, el va colpejar i va fugir. Després de mesos al carrer, va contactar amb un amic que tenia permís de residència a Espanya. En un acte de desesperació, li va robar el permís de residència i un bitllet d'avió amb destí a Barcelona. En Mamadou explica que va ser una decisió molt difícil:

"Vaig robar, sí. No ho volia fer però no tenia cap més sortida. Vivia al carrer i no podia tornar a casa..."

Un cop va aterrar a l'aeroport del Prat, les autoritats el van detenir i el van posar en mans de la DGAIA. Ha passat per diversos centres d'acollida on ha estudiat i s'ha format. Té un grau mig d'atenció a persones amb dependència i és educador en un dels pisos que tutela la fundació EVEHO a Reus on hi ha joves que també van arribar a l'estat espnayol sent menors com ell.

En Mamadou i l'Abdelillah cuinant al seu pis d'acollida

Abdelillah El Khattab: "Vaig venir amagat sota un camió durant dos dies"

Entre els joves del centre on treballa en Mamadou hi ha l'Abdelillah. Té 19 anys i és del Marroc. Va arribar a Catalunya amb 15 anys. Tenia clar que si volia un futur millor, havia de marxar del Marroc. Va arribar a Espanya amagat sota un camió des de Tànger fins a Algesires. Un cop allà, va aconseguir que li deixessin diners i va agafar un autobús que el va portar fins a Barcelona. L'Abdelillahho recorda així:

"Vaig estar amagat sota un camió durant dos dies. Vaig passar molt fred i molta gana. Quan vam arribar a Espanya vaig anar en autobús fins a Barcelona. M'agradava la cultura de la ciutat i el Barça."

Un cop a Barcelona va passar a estar tutelat per la DGAIA i s'ha format com a cuiner. Com que encara no té 21 anys viu en un pis tutelat de la fundació EVEHO i té un objectiu clar:

"Quan vaig arribar tenia somnis, objectius... ser bomber o cuiner. Ara el que més em preocupa és tenir feina per tenir papers. Aquest és el meu objectiu ara."

Abdelillah El Khattab es va formar com a cuiner

L'Abdelillah està a punt de començar a treballar en una fàbrica de sucs de Reus, on tindrà un contracte que li permet tenir permís de treball i residència.

Com gestionen el rebuig social?

Tant en Mamadou com l'Abdelilah senten que la societat no els accepta i que sobre ells pesa una etiqueta de "delinqüents" que no es pot aplicar a tots els casos, com expliquen en Mamadou i l'Abdellilah:

"Ens miren malament per carrer. En el nostre dia a dia convivim amb racisme. Entres al metro i la gent tanca les butxaques. Quan anem pel carrer i ens veuen des de lluny canvien de vorera. Aquestes actituds ens fan sentir malament."

"De fet, soc jo qui canvia de vorera quan veig que algú es posa nerviós, per evitar problemes."

Aquest rebuig es veu potenciat per campanyes com la de Vox a Madrid on es comparava el que costa mantenir un menor estranger sol amb la pensió dels avis.

El polèmic cartell de Vox, que s'ha demostrat com a fals, però que continua penjat a la Renfe de Madrid

"Els partits polítics ens utilitzen negativament. No ens agrada que ens diguin MENAs. La gent no sap que tot això ens fa sentir malament."

Quina ajuda reben aquests menors?

A Catalunya hi ha uns 1.500 menors estrangers no acompanyats tutelats per la DGAIA, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència que treballa amb diversos centres i fundacions que s'ocupen de la manutenció i educació d'aquests joves. Representen el 20% dels menors tutelats per la DGAIA. Mentre són menors viuen en CRAES, Centres Residencials d'Acció Educativa i no reben cap tipus de prestació sinó que els centres i fundacions s'ocupen de la seva manutenció i educació.

A banda, a Catalunya també hi ha 4.000 nois, ja adults, que hi van arribar sent menors, que segueixen sota el paraigua de l'administració pública fins que tinguin 21 anys i puguin valdre's per si mateixos. Cobren una prestació de 663 euros i tenen dret a tenir un habitatge durant un temps que varia en funció dels anys que prèviament hagin estat tutelats.

ARXIVAT A:
Menors

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut