Què s'ensenya a classe de filosofia?

El Col·legi Tecla Sala de l'Hospitalet és un centre gran que acull més de 1.300 alumnes. Té quatre línies de secundària, i, en el cas de 4t d'ESO, la meitat dels alumnes cursen l'optativa de filosofia. La Lucía, en Gerard i la Irene són tres d'aquests alumnes. Reconeixen que la van escollir com a mal menor, per evitar fer física i química, però afegeixen que ara aquestes classes s'han convertit en una de les seves preferides i que hi han trobat eines per fomentar l'esperit crític. "Crec que hi ha moltes coses darrere de l'assignatura, veus la vida d'una altra manera, veus coses diferents", diu la Irene. I la Lucía afegeix que "amb les fal·làcies i el saber argumentar després, quan fèiem debats a castellà o a altres assignatures, m'ajudava, perquè sabia distingir qui fa arguments vàlids i correctes i qui no". Les classes busquen el debat i fomentar l'esperit crític (Sara Cañete / Catalunya Ràdio) En Gerard, en canvi, destaca que l'assignatura l'està ajudant a reforçar altres competències: "A mi m'ha servit molt per a les comprensions lectores. En aquesta classe analitzem moltes fotografies i altres materials, i després, quan em posen un exercici de comprensió lectora en una altra assignatura, m'és molt més fàcil trobar resposta a les preguntes que em fan." La filosofia, sota sospita La Marina Boquera és la professora de l'assignatura i, com molts docents de la matèria, està molesta perquè, una vegada més, la filosofia hagi de justificar la seva utilitat, quan això no passa amb la resta de matèries. "Preguntem per què encara fem física o química? O saben els estudiants de física i química realment el que estan estudiant?" La filosofia, un espai per reflexionar en llibertat (Google, Creative Commons) Aquesta matèria està plantejada com un acostament a la disciplina de la filosofia començant pels conceptes bàsics i amb l'objectiu que els alumnes aprenguin a raonar i a ser crítics. I, segons la Marina Boquera, s'hauria d'anar un pas més enllà: "S'hauria d'incloure ja al primer cicle de secundària, o a primària, per crear això, un fonament bàsic que permeti agafar la resta de matèries també amb ganes i, sobretot això, sabent per què les escullen." Construir opinions fonamentades Un punt de vista compartit amb en Pedro Janer, que és professor de filosofia de primer de batxillerat i també coordinador d'ESO. Explica que a l'hora de dissenyar la matèria es van centrar en temes que poguessin ser interessants i útils per als alumnes de 4t d'ESO. "Aquí vam prioritzar el tema del raonament, perquè va més enllà de tenir opinió, és tenir una opinió fonamentada, i això és el que s'ensenya a filosofia." I per això també defensa que la matèria tingui un espai propi. "No es tracta d'inculcar uns valors --això és important dins de la filosofia--, sinó que es tracta de reflexionar sobre quins són els nostres valors. I aquesta llibertat que proporciona la filosofia és el que segurament des d'altres matèries o altres àmbits no tenen els alumnes."

Què s'ensenya a classe de filosofia?

Finalment, l'optativa de 4t d'ESO es manté en el nou currículum després del malestar generat entre els docents per l'eliminació de la matèria