Què passarà amb els desnonaments quan s'acabi la moratòria del govern espanyol?
El Consell de Ministres ha allargat la moratòria per aturar els desnonaments fins a l'agost. Les entitats socials parlen de pedaç i alerten de les conseqüències un cop s'acabi
Què passarà amb els desnonaments quan s'acabi la moratòria del govern espanyol?
Què passarà amb els desnonaments quan s'acabi la moratòria del govern espanyol?
La moratòria antidesnonaments es prorroga fins al 9 d'agost
Catalunya migdia

Què passarà amb els desnonaments quan s'acabi la moratòria del govern espanyol?

El Consell de Ministres ha allargat la moratòria per aturar els desnonaments fins a l'agost. Les entitats socials parlen de pedaç i alerten de les conseqüències un cop s'acabi

Laia Ortega, Elisa OmedesActualitzat
TEMA:
Habitatge

El govern espanyol ha allargat tres mesos més, fins al 9 d'agost, la moratòria per aturar els desnonaments, que s'acabava el 9 d'aquest mes, amb la fi de l'estat d'alarma. Però la gran assignatura pendent és la nova llei de l'habitatge, que estan negociant els socis de l'executiu espanyol. Si no s'aprova abans, aquest estiu es dispararan els desnonaments per impagament del lloguer. Per ara, la moratòria del govern espanyol ha aconseguit paralitzar 40.000 desnonaments de famílies vulnerables, però se n'han executat al voltant del 20%.

Per què hi ha desnonaments en alguns casos i en d'altres no?

Hi intervenen dos factors: la propietat de l'habitatge i la vulnerabilitat de la família que l'ocupa.

La moratòria per executar els desnonaments cobreix les famílies amb dificultats econòmiques, tant si són per la Covid com per circumstàncies anteriors, que acreditin una situació de vulnerabilitat i tinguin subscrit un contracte d'arrendament per l'habitatge habitual. També protegeix alguns casos d'ocupació il·legal d'una vivenda.

Ara bé, només s'aturen si el propietari és un gran tenidor, és a dir, una persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 habitatges o que tingui una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats. Si el propietari és un particular i demostra que necessita el pis, el desnonament tirarà endavant.

 

Les famílies vulnerables que poden optar a la moratòria han de presentar una sol·licitud i el problema, diu Lucía Delgado, de la PAH, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, és que no saben com fer-ho:

"Moltes famílies no coneixen aquesta moratòria o no saben com demanar-la."

Les sol·licituds d'una moratòria s'han de fer des dels serveis socials, però estan saturats entre aquestes peticions i les de processos de mediació, que també han augmentat arran de la pandèmia, tal com explica Irene Escorihuela, jurista de l'Observatori DESC, l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

"Amb la moratòria hi ha més negociacions amb els propietaris, i això també porta més feina als serveis socials, que han d'acompanyar les persones que estan a punt de perdre la casa a interlocutar amb la propietat i veure a quina solució es pot arribar."

A l'espera d'una nova llei d'habitatge

Les organitzacions socials pressionen perquè la nova llei de l'habitatge reculli tots els supòsits de vulnerabilitat que permeten aturar un desnonament i que obligui a oferir un lloguer social. Una llei que doni cobertura a l'emergència habitacional, segons Irene Escorihuela:

"Estem a l'expectativa de la nova llei estatal d'habitatge que, en principi, hauria d'incorporar alguns elements que impedeixin que continuïn els desnonaments que estem tenint fins ara."

També reclamen que la llei s'aprovi abans que venci la moratòria antidesnonament. Temen que, sense una cobertura legal i encara amb una situació econòmica en hores baixes, es reprengui l'execució dels 40.000 desnonaments paralitzats provisionalment i això provoqui el col·lapse dels jutjats i els serveis socials.

Què passarà amb els desnonaments quan s'acabi la moratòria del govern espanyol?
Les entitats socials reclament una llei que reguli l'accés a l'habitatge en situacions de vulnerabilitat (Unsplash)

Des de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el seu gerent, Òscar Gorgues, treu ferro a la situació. Considera que en els casos en què els impagaments del lloguer han estat puntuals s'intentarà arribar a acords.

"Ara hi ha una oferta important d'habitatge buit en el mercat i és probable que s'arribi a algun tipus d'acord."

Gorgues insisteix que aquest problema només es resoldrà amb més poducció d'habitatge i pressupostos públics.

La mutilació parcial de la normativa catalana per part del TC

La Generalitat també va intentar regular l'accés a l'habitatge a les persones en una situació econòmica delicada, que afectava tant els desnonaments per impagament de lloguer com les execucions hipotecàries.

El Tribunal Constitucional va tombar els articles que obligaven els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables, tant en casos d'impagament com de finalització de contracte, o a aquelles famílies en risc d'exclusió que havien ocupat il·legalment un habitatge d'un banc o un fons voltor abans del 31 de juliol de 2019.

 

ARXIVAT A:
HabitatgeCovid-19Mercat immobiliariTribunal Constitucional Hipoteques
Anar al contingut