Què més sabem sobre el noi ingressat per addicció al Fortnite?
Fets o fakes

Què més sabem sobre el noi ingressat per addicció al Fortnite?

El menor havia perdut la seva mare i patia diversos trastorns de salut mental previs que van facilitar l'addicció al videojoc

Enllaç a altres textos de l'autor Carlos Baraibar, subeditor del "Catalunya migdia" i responsable de "Fets o fakes"

Carlos Baraibar

Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"

@carlosbaraibar
Actualitzat

L'última setmana, els mitjans s'han fet ressò del cas d'un noi de 15 anys de Castelló que ha estat el primer al món ingressat en un hospital per addicció al videojoc Fortnite.

La informació sorgeix d'un article científic publicat el juny titulat "Addicción al Fortnite con necesidad de desintoxicación hospitalaria". Al llarg d'aquest article, els seus autors expliquen què és el Fortnite i quins efectes pot tenir en la conducta dels adolescents si no es fa servir amb control.

La majoria de notícies aparegudes i les converses amb un dels autors de l'estudi, el psiquiatre Matías Real-López, han girat al voltant del videojoc i han passat per alt altres informacions que també aporta l'estudi.

Tenia problemes de salut mental previs

Si llegim detingudament l'article científic veiem que el jove de 15 anys tenia diagnosticats abans de l'ingrés el que s'anomena dol complex no resolt per la mort de la mare un any abans de l'ingrés hospitalari, trastorn d'ansietat-fòbia social i fins i tot un trastorn de l'espectre autista (Asperger).

En el moment de l'alta, el diagnòstic definitiu descarta el trastorn autista, però confirma el trastorn per dol complex, el d'ansietat i l'addicció als videojocs, a més d'identificar trets de personalitat anomenada de cluster C (personalitat evitativa, dependent o obsessivocompulsiva).

Al llarg de la publicació hi trobem explicacions que permeten entendre que l'addicció al videojoc era un catalitzador dels diversos problemes emocionals que patia el jove, i no l'origen dels seus problemes:

"L'addicció als videojocs està actuant com a forma de regulació de l'intens malestar del menor pel dol complicat i el trastorn ansiós, així com per l'increment de les exigències a nivell educatiu a l'institut que no era capaç d'afrontar."

Pel que es desprèn de l'article científic, per tant, el que ha quedat com un problema amb el videojoc Fortnite queda clar que és un problema amb múltiples causes. Josep Lluís Matalí, cap de Psicologia i coordinador de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu explica que es tracta d'un cas clar d'addicció amb una "psicopatologia concomitant aguda" o patologia dual, que és quan coincideixen un trastorn mental i un trastorn addictiu.

Segons Matali, menors ingressats per addicció als videojocs, malauradament, n'hi ha i n'hi ha hagut molts i la majoria de pacients que arriben als hospitals tenen un altre problema a banda de l'addicció, com és el cas que ens ocupa.

Davant les evidències que aporta el document científic, des de "Fets o fakes" considerem que les informacions difoses sobre aquesta qüestió són una veritat a mitges.

L'addicció als videojocs, un problema real

Tot i que, en aquest cas, l'addicció al Fortnite és un més dels condicionants del pacient en qüestió, l'addicció als videojocs és efectivament un problema en si mateix que ja fa temps que és present en la nostra societat. De fet, el 2018, l'OMS va reconèixer l'addicció als videojocs com un trastorn.

El mateix Matalí explica que també existeixen casos, els menys, en què el joc, la consola o el mòbil són l'origen dels problemes de salut mental dels joves i aleshores també cal actuar.

Segons el doctor Matías Real-López, psiquiatra de l'Hospital General de Castelló que ha tractat el pacient addicte al Fortnite, "el joc (qualsevol videojoc) ofereix recompenses constantment que generen petites descàrregues de dopamina, que és una substància que ens genera satisfacció". Això i moltes altres argúcies dins dels jocs, tècniques de màrqueting i la possibilitat pràcticament il·limitada d'accés fan que el risc de caure en una addicció no es pugui menystenir.

Davant d'aquesta situació, unitats de lluita contra les addiccions dels principals hospitals catalans tenen des de fa temps unitats especialitzades en tecnologia i xarxes socials, i unes quantes ofereixen eines per ajudar les famílies a detectar i prevenir conductes de risc.

 

ARXIVAT A:
Videojocs
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut