Catalunya migdia

Quants menors estrangers no acompanyats han comès delictes a Catalunya?

Recollim les dades oficials sobre els menors immigrants a Catalunya arran de la reacció social que hi ha hagut després que la policia en detingués tres suposadament relacionats amb una violació a Canet i una temptativa al Masnou
Eva Pineda
TEMA:
Menors
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La presumpta implicació de tres menors estrangers (MENAs) en dues agressions sexuals a finals de juny al Maresme ha engegat el mecanisme de desconfiança de la societat que tendeix a atribuir-los comportaments delictius. Les autoritats insisteixen a demanar que no s'estigmatitzi aquests joves, però el rebuig social es deixa sentir.

El #fetsOfakes, l'espai de verificació del "Catalunya migdia", ha recopilat les últimes xifres que ha fet públiques la Generalitat sobre aquest col·lectiu:

  • Uns 6.600 migrants menors han arribat a Catalunya des del 2016. Uns 4.200 estan actualment sota tutela del govern, segons dades de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). La majoria són nois (90%) i bona part, marroquins (80%).
  • Un 82% de menors estrangers desemparats no han entrat mai en contacte amb la delinqüència, segons xifres dels Mossos d'Esquadra publicades al maig. El 18% els han detingut i/o investigat per diversos delictes, la majoria furts de menys de 400 euros.
  • Dels 283 menors que hi ha en centres de justícia juvenil, 109 són immigrants, la majoria d'edats compreses entre els 16 i els 17 anys.

Els Mossos d'Esquadra han posat en marxa un pla especial amb l'objectiu d'evitar que aquests menors surtin dels circuits de protecció de l'administració i tinguin contacte amb activitats delictives.

La Fiscalia de Menors tendeix a demanar l'opció més restrictiva en casos de desemparament, és a dir, de menors sense pares ni tutors. Ho explica David Garcia Esteban, magistrat del jutjat de menors número 3 de Barcelona.

"Generalment, quan hi ha un menor no acompanyat implicat, es decideix una mesura privativa de llibertat tot i que les recomanacions internacionals i la jurisdicció de menors s'orienten a treballar des del seu àmbit, des de la comunitat. En aquests casos, és complicat treballar perquè no hi ha suport."

Fiscals i jutges prioritzen mesures de règim obert com la llibertat vigilada o els treballs a la comunitat abans d'ordenar l'ingrés en un centre de justícia en casos de menors amb família o migrants tutelats pel govern. Es pot concloure que hi hauria menys menors estrangers en règim tancat si en lloc d'haver viatjat sols a Europa, fossin aquí amb els seus pares o tutors.  

Has vist alguna informació que et grinyola? Envia'ns un WhatsApp i la verificarem!

ARXIVAT A:
Menors

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut