Catalunya desaprofita centenars d'hectàrees de terrats, cobertes i jardins a les ciutats on es podrien produir aliments. En un món on la població que viu a les ciutats consumeix el 75% de l'energia i els aliments disponibles, la FAO apunta l'agricultura urbana com una de les solucions per garantir l'accés equitatiu a aliments frescos i enfortir les ciutats davant el canvi climàtic Els clients del mercat de la Vall d'Hebron de Barcelona compren patates, pernil, carn i peix a les parades de la planta baixa mentre just, a sobre, a la coberta, un centenar de voluntaris participa en una de les experiències més potents d'agricultura urbana que hi ha al nostre país. El sostre del mercat, renovat fa poc, ja es va dissenyar per ubicar-hi un hort comunitari. Són 1.700 metres quadrats coberts de terra que gestiona la cooperativa Tarpuna de la qual és membre fundador Josep Maria Vallès. "Ara hi ha plantat de tot. Hi ha meló, tomàquets, patates que s'han de collir aviat, carbassons, enciams i també plantes aromàtiques i de flor. Ara mateix és un mostrari de tot el que es pot fer en un hort."  L'agricultura urbana, una fórmula per garantir aliments i lluitar contra el canvi climàtic (Montse Poblet) Un hort en mans dels veïns L'hort del mercat el cuiden veïns, estudiants i associacions, unes 140 persones que hi treballen regularment i de forma voluntària. Gran part del que produeixen es dona als bancs d'aliments, però els que volen tenen bancals propis que planten i cuiden orientats per l'equip de dinamitzadors de la cooperativa.  "Això d'aquí és per a nosaltres, per l'associació 40'pa riba, 40'pa bajo. Ens han deixat aquest tros de l'hort per a nosaltres. Hem comprat les plantes, les hem plantat i ens podem endur les verdures cap a casa. Venim aquí per cuidar-les i després els ajudem a ells amb el seu."  Tots els voluntaris treballen per a la part comunitària de l'hort, la que produeix menjar per als bancs d'aliments i els usuaris dels serveis socials. Hi ha jubilats, famílies, grups escolars i fins i tot investigadors que hi fan treballs de recerca.  Joan Rieradevall és assessor del grup de recerca SOSTENIPRA de la Universitat Autònoma que investiga i promou l'agricultura urbana.  "Hi ha moltes definicions d'agricultura urbana però per simplificar podem dir què és produir aliments a l'entorn periurbà i urbà de les ciutats tant sigui a terra, a la façana, a la coberta o a l'interior dels edificis."  El seu grup de recerca ha analitzat el potencial de Madrid, Rubí, Barberà del Vallès o Barcelona per cobrir amb horts espais de la ciutat i han constatat que estem desaprofitant espais amb molt potencial per garantir el subministrament d'aliments i mitigar el canvi climàtic.  "Tenim uns espais excepcionals, els terrats i les cobertes, on hi ha aigua i sol que estan infrautilitzats. Hem analitzat tota la Zona Franca i hem vist que les cobertes estan preparades, sense necessitat de fer-hi cap obra, per posar-hi hivernacles. Són unes 14 hectàrees on si hi plantéssim tomàquets, donaria per alimentar més de 200.000 persones." Una experiència d'hort urbà a un pati de l'Eixample de Barcelona (Montse Poblet) Aprofitar aquests espais per produir aliments no és cap invent nou. En moments de crisi com la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola o la mateixa pandèmia, ja s'han demostrat útils per garantir el subministrament de menjar a la gent que viu a les ciutats. " A Catalunya, el 85 % dels aliments venen de fora. Això què vol dir? Doncs que en un moment de conflicte bèl·lic, d'encariment dels recursos no renovables, en un moment difícil, les ciutats ho tenen molt malament perquè s'han dissenyat donant l'esquena a la producció d'aliments." Josep Maria Vallès, de la cooperativa Tarpuna, posa l'accent en el mateix aspecte:  "Des del meu punt de vista, amb aquestes experiències, la ciutat s'humanitza. El contacte amb la natura, la producció dels aliments formen part de la nostra manera de ser. La ciutat ha donat l'esquena a tot això i amb aquests horts, obre la porta a tornar a estar en contacte amb la natura, a entendre d'on venen els aliments. Crec que és un pas molt important, sobretot des d'un punt de vista educatiu." Baixar la temperatura a base de verd Però en un moment de crisi climàtica com l'actual, l'agricultura urbana també juga un altre paper. Segons Rieradevall, experiències com la de l'hort del mercat, disminueixen el que es coneix com l'efecte illa de calor.  "Quan en un terrat hi posem un hort, la sensació de temperatura és diferent, més baixa que al del costat on no hi ha cap planta. Si mesurem la temperatura constatarem la diferència de benestar. A més, amb els horts urbans, ja sigui al terra o en cobertes, aprofitem l'aigua de pluja i això evita algunes inundacions." Un centenar de voluntaris cuida l'hort del mercat de la Vall d'Hebron (Montse Poblet) Rieradevall creu que toca fer un salt i passar d'experiències puntuals a generalitzar aquestes pràctiques. Apunta a la necessitat de calcular exactament el potencial que tenim i canviar ordenances municipals per facilitar l'ús de terrats i cobertes per produir aliments de la mateixa manera com ara se subvenciona la col·locació de plaques solars i estudiar la possible comercialització del que es planti. Ens parla de Rotterdam com un cas on ens podem emmirallar. En aquesta ciutat holandesa, l'Ajuntament obliga qualsevol que vulgui fer una rehabilitació a aprofitar la coberta ja sigui per produir energia, captar aigua o plantar-hi aliments.