"No vaig arribar a denunciar perquè a la comissaria no m'ho van posar fàcil", el testimoni de la Carrie

Aquest dijous és 25 de novembre i és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Segons l'informe trimestral de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, el nombre de víctimes i denúncies per violència masclista han tornat als nivells d'abans de la pandèmia. Les denúncies entre l'abril i el juny del 2021 superen les 40.000 al conjunt de l'Estat i han augmentat un 17,8% respecte a l'any passat. Aquestes són les dades de les dones que denuncien, però hi ha molts casos en què no ho arriben a fer formalment, per por de l'agressor o desconfiança en el sistema policial i judicial. Com la Carrie, una dona que explica la seva història a "El matí de Catalunya Ràdio". Un dia que la seva parella la va amenaçar, va fer el pas d'anar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, però, per què es va desdir de posar la denúncia? "Considero que no estem protegides; no tenim cap garantia. A la comissaria dels Mossos em van fer omplir un qüestionari, em van dir que era un procés llarg i que després del judici ja es veuria si li aplicarien una ordre d'allunyament. No em van garantir la protecció de 24 hores i vaig pensar que quin sentit tenia." La Carrie va conèixer la qui va ser la seva parella ara fa quatre anys, a través de les xarxes socials, i ell ja ho sabia tot d'ella: "Quan vam quedar per primera vegada ell ho sabia tot de mi, per les xarxes socials; sabia tot el que m'agradava i va tenir fàcil que jo hi caigués. A més a més, era un home molt atractiu. Al cap de dos mesos ja el tenia a casa i va ser quan l'individu, el monstre, va despertar el seu autèntic jo." L'entorn de la Carrie la va advertir que potser la relació estava anant massa de pressa, però ella se sentia "dins un conte" A l'any de convivència va arribar la primera agressió física, ens explica la Carrie. Diu que és una dona amb força i que es va poder defensar. De la segona, també. Aleshores, l'home va començar amb les agressions psicològiques, menys visibles però amb conseqüències nefastes. "Un cop és un cop, però a nivell psicològic tot és molt complicat. Jo treballo en una feina amb gent gran, gent vulnerable. I ell em deia 'Quants te n'has tirat? Per què vas vestida així?' Vaig patir molts nervis. Em van sortir canes; em vaig engreixar. Sempre estava nerviosa." Al llarg dels quatre anys, la Carrie va pensar moltes vegades a abandonar l'home, però li va costar molt sortint-se'n: "Sempre deia que, quan un home em posés la mà a sobre, jo li sabria plantar cara, i m'he adonat que no és tan senzill." Per què continuava amb ell? És una pregunta que no sap com respondre. "És com una dependència, com una droga." Però, com amb totes les addiccions, te'n pots sortir, conclou: "Jo soc aquí, mai has de tirar la tovallola." A dia d'avui, i quan ja han passat quatre anys des que va començar la relació amb aquest home, diu que ell li continua enviant missatges; continua assetjant-la. Per això creu que cal alçar la veu, explicar-se, que aquestes situacions no quedin en silenci: "No tenim la informació necessària. Vull ser la veu de les persones que ho estan patint i de les que ja no poden fer-ho, perquè són mortes." Hi ha diversos recursos a disposició de les dones que creguin que poden estar sent víctimes de violència masclista. El telèfon específic d'atenció i informació és el 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia, tots els dies de l'any, atén consultes i urgències. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

"No vaig arribar a denunciar perquè a la comissaria no m'ho van posar fàcil", el testimoni de la Carrie

La desconfiança en el sistema policial i judicial porta moltes víctimes de violència masclista a desdir-se de posar una denúncia