Òxid de grafè a les vacunes
No és cert que hi hagi òxid de grafè a les vacunes
Fets o fakes

No, les vacunes Covid no contenen òxid de grafè

Aquesta substància, a què missatges i vídeos virals atribueixen molts dels mals que està provocant la Covid, està en fase experimental i no s'aplica en humans

Enllaç a altres textos de l'autor Carlos Baraibar, subeditor del "Catalunya migdia" i responsable de "Fets o fakes"

Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"

@carlosbaraibar
Actualitzat
TEMA:
Vacunes

Durant els darrers mesos una substància gairebé desconeguda pel gran públic s'ha situat al centre dels missatges contraris a les vacunes i que posen en dubte que existeixi el coronavirus. És l'òxid de grafè, una substància composta per carboni i oxigen (o hidrogen) amb la qual s'està treballant per convertir-la, entre altres coses, en un material biocompatible que contribueixi a la detecció o curació de diversos problemes de salut.

A través de diversos canals (Whatsapp, Twitter, Facebook) fa setmanes que es difonen continguts posant en el centre de la diana aquest material.


Un informe polèmic de la Universitat d'Almeria

Entre els missatges virals hi trobem un informe del professor de la Universitat d'Almeria Pablo Campra Madrid sobre una suposada mostra de la vacuna de Pfizer. La mateixa Universitat ha emès un comunicat en què, tot i reconèixer que Campra és professor de la UAL, assegura que és un informe no oficial i que la mostra de vacuna suposadament utilitzada no té cap traçabilitat.

De fet, Campra Madrid va redactar un comunicat propi en què aclaria que els resultats eren preliminars, no concloents. També explicava que la suposada identificació d'òxid de grafè amb microscopi electrònic podria correspondre a altres substàncies que sí que són presents a les vacunes i que, en tot cas, caldria més informació i investigació.

Segons Victor Puntes, químic expert en Ciència de Materials de l'Institut Català de Nanotecnologia i del centre de recerca del Vall d'Hebron, una possibilitat és que la mostra analitzada estigués contaminada:

"La contaminació amb estructures de carboni és molt fàcil. Es generen quan crema una espelma de cera, una cigarreta, quan cremes fusta, quan passa un cotxe… Cremar estructures orgàniques genera nanoestructures de carboni."

Segons Puntes, a nivell nanoscòpic "és molt fàcil equivocar-se". Explica que és per això que, en ciències de la vida, cal fer replicats dels experiments i les observacions, així com passar múltiples controls i ‘dobles checks'. Com, de fet, reconeix el mateix autor del polèmic estudi.


Porten òxid de grafè les vacunes que es posen a Catalunya?

Segons el llistat oficial de components que s'han publicat, cap de les vacunes comercialitzades i utilitzades a Catalunya (Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Janssen) porten res semblant al grafè. De fet, segons els experts investigadors en els usos del grafè en biomedicina, a hores d'ara no hi ha encara cap producte al mercat que faci servir aquesta substància.


Hi ha una vacuna feta amb òxid de grafè?

En els missatges i vídeos sobre l'òxid de grafè també es menciona una vacuna xinesa que sí que inclou aquesta substància i que ha sol·licitat una patent. El fet de demanar una patent, com efectivament ha passat, no fa que la vacuna sigui comercialitzable. De fet, aquesta vacuna en concret només s'ha provat en ratolins.


És tòxic l'òxid de grafè?

Pel que fa a la possible toxicitat de l'òxid de grafè per a l'organisme, l'investigador en química de materials i biologia de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) Jordi Faraudo assegura que s'està estudiant en paral·lel a les seves aplicacions mèdiques, però que les quantitats que se'n farien servir són "absolutament ínfimes, nanoscòpiques".

Victor Puntes coincideix que, com amb qualsevol substància, la dosi fa el verí. En les quantitats nanoscòpiques amb què s'experimenta i pel que se sap fins ara, l'òxid de grafè no és tòxic o, com a mínim, no ho és més que tenir a la vora un llapis, respirar l'aire de la ciutat o fer servir terres rares per crear components electrònics que tots fem servir cada dia.

Segons Faraudo, si es volguessin utilitzar quantitats de grafè molt grans ni tan sols serien solubles. Puntes afegeix que, en ratolins, els únics problemes que ha donat el grafè han estat mecànics:

"La toxicitat que s'ha trobat és en dosis extremadament grans, fins al punt que bloquejaven les vies respiratòries dels animals, però això també et pot passar amb la molla del pa."


Què és l'òxid de grafè i per què serveix?

Segons Jordi Faraudo, l'òxid de grafè és un derivat del grafè, la substància de què estan fetes les mines de llapis, format per àtoms de carboni als quals s'ha afegit àtoms d'oxigen o d'hidrogen per oxidar, justament, aquest carboni.

El motiu per voler oxidar el carboni o grafè és per fer-lo més soluble en aigua i, així, poder fer-lo més compatible amb teixits vius i poder utilitzar-lo en solucions aquoses amb múltiples aplicacions potencials en el camp de la medicina.

Algunes d'aquestes aplicacions potencials, que encara estan en fase experimental, seria com a sensor per detectar la presència d'una molècula o altra en un teixit i, així, detectar malalties o substàncies determinades en material biològic (llàgrimes, sang, femta, mocs).

El grafè té la propietat de ser un gran conductor d'electricitat i això fa que se'l pugui manipular per emetre alguna mena de senyal mínim quan detecta una molècula determinada i pugui ajudar els científics a detectar la substància buscada.

Tal com explica Faraudo, la gran majoria d'aplicacions de l'òxid de grafè com a sensor que s'estan investigant, però, no serien per inocular-lo al cos, sinó per detectar substàncies fora del cos. Una mena d'anàlisi de sang o teixit amb una partícula de grafè afegida.

En la línia de la biodeteció ex vivo (fora del cos), en els darrers mesos s'han inventat testos per detectar el coronavirus amb òxid de grafè i aquest material també s'està provant en investigacions contra el càncer, entre d'altres.

Tanmateix, segons Victor Puntes, també hi ha investigacions en marxa per fer servir l'òxid de grafè dins del cos per fer medicions constants dels biomarcadors del cos:

"La investigació que està més avançada amb òxid de grafè és per detectar substàncies en restes biològiques o per crear electrodes subcutanis que puguin detectar una substància o altra, virus, bacteris o qualsevol substància del cos. Com un anàlisi de sang permanent que podria estar fins i tot connectat al mòbil."

Un altre ús de l'òxid de grafè dins del cos seria com a transport de substàncies bioactives, medicaments, barrejat amb substàncies biocompatibles que ajudin el cos a reconèixer-les i tolerar-les fins que el fàrmac arribi on es necessita.


L'ús del grafè a les mascaretes

Fa uns mesos al "Fets o fakes" us explicàvem que al Canadà, i després també a Espanya, s'havien retirat del mercat les mascaretes amb grafè mentre s'estudiaven més detalls sobre la seva toxicitat.

Doncs bé, la mateixa agència de medicaments canadenca que va emetre la primera alerta finalment va tornar-ne a autoritzar la comercialització el 13 de juliol passat. A hores d'ara l'Àgència Espanyola de Medicaments no ha emès cap comunicat al respecte.

Consulta altres "Fets o fakes"

Si veus o reps algun missatge o declaració que et grinyola, ens pots escriure un whatsapp per adreçar-nos dubtes o propostes que puguem verificar al 677 070 940.

ARXIVAT A:
Covid-19 Vacunes Coronavirus
Anar al contingut