Argia, que vol dir llum, és el nom de la ikastola que hi ha més al sud de Navarra, a Fontellas, prop de Tudela. La comarca de la Ribera és per tradició castellanoparlant i també ho són la majoria de famílies que porten els fills i filles en aquesta escola. Per què trien la ikastola, doncs, en un entorn on gairebé no es parla euskera? Respon la directora del centre, Argiñe Korta:

"Alguns pares i mares, encara que no el dominin, consideren l'euskera la llengua de Navarra i, com a tal, volen donar l'oportunitat als seus fills perquè l'aprenguin i puguin viure en aquesta llengua. També hi ha famílies que opten per Argia pel nostre projecte educatiu, molt innovador, com en totes les ikastoles."

Avui a Argia hi ha prop de 200 alumnes, d'entre 18 mesos i 16 anys, arribats d'onze de les vint localitats de la Ribera. N'hi ha que fan 80 quilòmetres al dia per anar i tornar de casa a l'escola.

Quan la ikastola va obrir, el 1984, eren només 40 estudiants. El paper de l'escola era residual, explica Argiñe Korta, que recorda que van ser alegals des del 1984 fins al 2007.

Les primeres ajudes, per a transport i menjador, han arribat només en aquesta última legislatura, amb el govern de coalició quadripartit de nacionalistes i d'esquerres que presideix Uxue Barcos. Ara, amb les eleccions forals del 26 de maig en perspectiva, a la ikastola hi ha incertesa. Si canvia el govern, es poden tornar a quedar sense ajudes, lamenta la directora:

"L'euskera és una llengua minoritària i necessita una política de reforç i de potenciació. Alguns partits ho utilitzen com a instrument de batussa política, com si es tractés d'una discriminació contra els castellanoparlants. És molt difícil treballar així."

Argiñe Korta assegura que mai s'ha sentit rebutjada per companys d'altres centres de la Ribera. Sí, però, que ha sentit a dir que el govern actual mima les ikastoles. Korta discrepa i diu que desitjaria que la gent de la Ribera sentís l'euskera com una cosa seva, però això no passa:

"Per què no es pot valorar l'euskera com un mèrit per entrar a l'administració, si es valora l'anglès? Quin mal hi ha que un funcionari entre deu pugui entendre l'euskera en alguna oficina pública? Per què diuen que això és discriminatori?"

Aquesta pressió obstaculitza el desenvolupament de l'euskera, ja assetjat pel predomini gairebé exclusiu del castellà en el món de consoles i xarxes socials. Tot i que a Argia tots els serveis són en euskera, sovint, al pati, se sent parlar el castellà.

L'euskera i la política

De Fontellas viatgem a Tudela, la capital de la Ribera. Hem quedat a la plaça dels Fueros amb Javier Espinosa, sociòleg, impulsor de projectes culturals a tot Navarra i més enllà.

Li demanem si les llengües estan polititzades a Navarra, en el mal sentit de l'expressió. Ell creu que això passava abans, molt més que no pas ara. Amb ETA activa, el crit "que vienen los vascos" donava vots, especialment aquí al sud, feu històric del regionalisme conservador d'UPN i també dels socialistes. Però això ha canviat molt i per a bé, afirma Espinosa.

"Que aquí la gent es posi a parlar euskera és pràcticament impossible. Però cada dia hi ha més respecte pel basc i té més presència en alguns sectors de la societat de la Ribera, on es veu menys com una amenaça o una cosa dolenta. I ja era hora!"

Aquest canvi d'actitud també es veu, per exemple, en l'adopció a Tudela i en altres pobles de la figura de l'Olentzero, el carboner del folklore basc i navarrès que porta regals per Nadal.

Javier Espinosa reconeix que el reforç de l'euskera és vist sovint a la Ribera com una mena d'imposició antipàtica, si es tracta de valorar-lo per accedir a la funció pública. Però tampoc cal exagerar les diferències, lingüístiques i polítiques, a part de les geogràfiques, que hi ha entre el nord i el sud de la comunitat foral, afirma aquest sociòleg. Al capdavall, tot és Navarra, a tot arreu s'hi viu prou bé i s'hi sap viure, per damunt d'ideologies.

Els navarresos, els més feliços d'Espanya

Fa ben poc, la Fundació Co.CiudadaNa ha fet un estudi que mostra que els navarresos se senten els ciutadans més feliços d'Espanya, al costat dels canaris, i entre els més feliços d'Europa. El sentit d'arrelament és, sens dubte, important.

Una enquesta recent del CIS, el Centre d'Investigacions Sociològiques, indica que la majoria dels navarresos s'identifiquen, en primer lloc, amb la seva ciutat o poble o bé amb Navarra. Només un quatre per cent se senten primer espanyols, el percentatge més baix en tot l'Estat. I els indicadors econòmics són, en general, envejables. Però tampoc Navarra és xauxa i no cal caure en la complaença, avisa Javier Espinosa.

Altsasu i els vuit cognoms bascos

De les planes obertes de la Ribera, amb camps d'oliveres, vinyes i verdures, passem a les rouredes i fagedes de les valls de Sakana. Hem pujat de Tudela a Altsasu, del sud al nord de Navarra.

Jesús Cidoncha hi va arribar fa 30 anys, acabat el servei militar, des de la seva Mèrida natal. Treballa en una fàbrica de carrosseria d'autobusos, al mateix poble, i presideix el centre cultural extremeny La Encina. Hem quedat allà. Ha tingut mai cap problema pel seu origen?, li preguntem.

- No, això potser era abans, fa 30 o 35 anys potser estava mal vist ser andalús o extremeny. Però no, no hi ha hagut cap problema. Potser quan vas a Extremadura, pel fet de venir d'aquí dalt, et miren pitjor, et retreuen alguna cosa.

- O sigui que has hagut de donar més explicacions allà que aquí?

- Sí, i tant. Això segur!

Cidoncha no parla euskera: ho va intentar però el trobava massa difícil i li faltava temps. Els seus fills, diu, sí que el parlen. Hi ha molts matrimonis mixtos al poble, amb fills de navarrès i immigrant espanyol dels anys 60 i 70.

El periodista Alfredo Álvaro, redactor de la revista Guaixe, n'és un: la mare és d'Etxarri, el pare, de Palència, tots dos fundadors de la ikastola del poble. Segons Álvaro, la imatge que s'ha projectat d'Altsasu com d'una mena de societat tribal, tancada, hostil a tot el que és de fora és falsa. Aquí ningú presumeix de tenir vuit cognoms bascos, si no és per fer broma. La convivència, en general, és bona, però en tota societat hi ha tensions. Es tracta de canalitzar-les, no pas de pretendre que hi pot haver una societat idíl·lica, remarca el periodista.

Volem saber més coses de com es viu a Altsasu, en aquesta comarca de Sakana on Bildu té molta força. Bego Zestau és la responsable de l'Anizartsean, el servei intercultural de la Mancomunitat. Fan activitats a favor de la convivència entre persones de diferents orígens, des de concursos d'arrossos fins a partits de futbol o tallers de henna.

La diversitat era acceptada fins a l'arribada de la crisi, recorda Zestau. Després van començar els comentaris de dubte i simulant incredulitat. Ara, però, la situació és més complicada.

"En aquests últims anys els comentaris es fan amb contundència, tant de paraula com a les xarxes socials. Treballem molt contra els rumors escampats a la web: el mal que es pot fer amb un clic no es pot esborrar.

A la Bego Zestau l'acompanya una dona magrebina. És la Nora Bouzicq, de 35 anys, berber del Marroc, amb 3 fills nascuts a Altsasu. No té cap queixa del poble. Al contrari, la gent és molt amable i la fan sentir a casa.

On la Nora sí que hi veu inconvenients és en el sistema educatiu, per la separació de la canalla en escoles en funció de l'idioma. La majorai dels estrangers porten els fills a escoles on predomina el castellà, mentre que els autòctons els porten a escoles amb euskera.

"Al parc els nens estrangers juguen sols i els d'aquí juguen entre ells. Segons la meva opinió, haurien d'anar tots junts a l'escola, perquè juguin i es comuniquin. El que passa ara em dol."

La Nora, que diu que se sent mig navarresa i que ja no pensa bellugar-se d'Altsasu, ha apuntat la seva nena petita a l'escola amb el nivell D, tot en euskera menys l'assignatura de castellà. Però molts altres immigrants prefereixen el castellà, que els serà més útil si han de buscar feina en altres comunitats.

El model educatiu, l'etern debat a Navarra

El model educatiu ha estat -i encara és- objecte de debat a Navarra. Per una llei foral del 1986, la comunitat està dividida en tres zones lingüístiques: la bascòfona, on l'euskera és cooficial amb el castellà; la mitjana, on no és oficial però rep protecció, i el sud no bascòfon.

Aquesta divisió regula l'estatus de les llengües a l'administració i a l'ensenyament. Aquí al nord totes les escoles ensenyen l'euskera, com a llengua vehicular o com a assignatura. Al sud i a l'àrea de Pamplona, en canvi, hi ha la possibilitat d'estudiar sense sentir ni una paraula d'euskera. Això ha estat un error, opina el periodista Jesús Barcos, amb qui ens trobem al centre de Pamplona:

"L'educació, en lloc de buscar consensos amplis, de manera que tothom tingués almenys un coneixement bàsic d'euskera, si més no a Pamplona i la zona mitjana de Navarra, doncs no, es va segmentar i això va afavorir un encreuament d'identitat on la llengua tocava amb la política."

El futur de l'euskera es juga a Pamplona i l'àrea metropolitana, on viuen la meitat dels 640.000 navarresos, considera Barcos. Segons ell, a l'euskera encara li pesa l'estigma d'antigalla, de llengua de camperols, de nosa, que li va penjar el franquisme. I ja en democràcia, apunta, el regionalisme navarrès el va tractar com si fos una llengua invasora, malgrat que té les arrels a Navarra.

"En construir-se un regionalisme de reacció contra el nacionalisme basc, es va generar un rebuig contra tot el que era basc, fins al punt que aquella dreta navarresa va arribar a perdre les arrels que havia conservat en temps del franquisme, quan allò basc formava part del paisatge, en la toponímia, en el nom de moltes associacions..."

Barcos també és crític amb l'apostolat que han fet els sectors abertzales de l'euskera. Tothom hauria de revisar la política lingüística de les últimes dècades, assegura. Descarta, però, que la dreta regionalista faci aquesta revisió, tret que perdi les properes eleccions forals del 26 de maig. La conclusió del periodista és que la llengua ha estat eina i víctima d'una disputa entre projectes nacionals contradictoris.

UPN, el PP i Ciutadans, front comú contra l'esquerra

L'economista liberal Carlos Medrano Sola defensa l'euskera com un altre idioma espanyol, davant dels que el voldrien desaparegut; i lamenta que a Navarra s'ensenyi un estàndard de llengua, l'anomenat euskera batua o euskera unificat, a costa de les variants més pròpies del país navarrès. Hi veu, en aquesta política lingüística, la mà del nacionalisme basc. Però culpa també UPN de no haver defensat el particularisme lingüístic.

Sigui com sigui, observa que els seus alumnes de la Universitat Pública de Navarra el parlen molt poc, inclosos els educats en ikastoles. Egunon per dir hola i agur per dir adéu, i la conversa entremig en castellà.

Carlos Medrano Sola no parla euskera, però ha volgut que els seus fills l'aprenguin. Fa poc un fill seu va arribar a casa tot estranyat perquè un company de classe havia declarat que ell no és espanyol. Resposta del pare: "No t'hi amoïnis, el que és segur és que és ibèric". Per Carlos Medrano Sola, a Navarra no hi ha problemes identitaris. Ben diferent és si es pregunta als polítics.

"Si parlem amb els polítics, aleshores pot semblar que sí, perquè viuen d'això. Uns diuen: 'Que venen els bascos!' I els altres: 'Que venen els espanyols!' I hi ha gent que pica i així aconsegueixen vots. Però aquí a Pamplona, per exemple, que és una barreja, no hi ha cap problema."

No hi ha, en absolut, dues Navarres en risc de col·lisió. Políticament n'hi ha tres, diu aquest economista basant-se en enquestes, estudis i eleccions: conservadors, esquerres i nacionalistes bascos.

Després de molts anys de governs regionalistes conservadors, a vegades gràcies a l'abstenció dels socialistes, a l'última legislatura ha governat la coalició de Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Izquierda-Ezquerra per una majoria parlamentària molt estreta.

A les properes eleccions, tant generals com forals i municipals, UPN, el PP i Ciutadans s'hi presenten junts. El resultat de les eleccions espanyoles pot fer decantar els socialistes cap a una banda o l'altra.

Medrano Sola augura que a Navarra hi guanyarà la dreta. Reconeix que hi ha una part de desig, en aquest pronòstic. En tot cas, anirà molt just. Guanyi qui guanyi, no veu perill per al benestar de la comunitat, almenys a curt i mitjà termini. El preocupa més la tendència a l'envelliment de la població i la possibilitat de la deslocalització d'alguna multinacional important.

Aquest economista no pateix, en canvi, perquè alguns discursos polítics abrandats es traslladin al carrer. Al capdavall, els navarresos són, primer de tot, navarresos. Els que somien en una Euskal Herria independent no voldrien ser d'enlloc més que de Navarra, reconeix Medrano.

I fins i tot la part de societat més vinculada a Espanya toleraria malament els atacs al règim foral. Recordem la cita: Navarro soy lo primero, español si me conviene y si me tocan los fueros, francés el año que viene.

Una campanya electoral tocant l'intocable

Deixem Carlos Medrano Sola al peu del monument dels Furs a Pamplona i ens encaminem a la plaça del Castillo. Dos carrers enllà té el seu estudi César Oroz, ninotaire del Diario de Navarra, el diari més antic i conservador de la comunitat foral.

Oroz hi publica una tira humorística magnífica, des d'on pica la cresta a discreció a polítics de dreta i esquerra, espanyolistes i basquistes. Qui té més males puces?, li preguntem d'entrada. Depèn més del tarannà de les persones que de les seves idees:

Les meves crítiques van en el seu sou; les seves queixes, en el meu. L'humorista té sovint el paper del franctirador, del boig que des d'una torre pot etzibar les seves veritats sense embuts.

I les campanyes per a les eleccions de l'abril i el maig, com les veu, César Oroz? "Estem curats d'espants, vacunats contra les exageracions dels polítics", assegura. Ell voldria que els partits se centressin en els projectes per millorar la vida de la gent, perquè Navarra té un bon nivell de vida, però també gent que ho passa malament. Però tem que en campanya es farà soroll sobre el que hauria de ser intocable.

"Navarra té tres pilars: la simbologia, la llengua i els furs. Tenim la nostra bandera des de fa 600 o 700 anys. La llengua i la cultura basques són part de la nostra identitat. I després hi ha els furs: els calés són el que et dona la capacitat de gestió. En el món actual, aquesta és l'única independència possible. Els teus diners, la teva responsabilitat."

César Oroz puntualitza: Tres pilars no, quatre: Cal comptar també l'Osasuna, que aquesta temporada va molt bé i segurament pujarà a Primera.