Navarra, primer Navarra

Argia, que vol dir llum, &eacute;s el nom de la ikastola que hi ha m&eacute;s al sud de Navarra, a Fontellas, prop de Tudela. La comarca de la Ribera &eacute;s per tradici&oacute; castellanoparlant i tamb&eacute; ho s&oacute;n la majoria de fam&iacute;lies que porten els fills i filles en aquesta escola. Per qu&egrave; trien la ikastola, doncs, en un entorn on gaireb&eacute; no es parla euskera? Respon la directora del centre, Argi&ntilde;e Korta: &quot;Alguns pares i mares, encara que no el dominin, consideren l&#39;euskera la llengua de Navarra i, com a tal, volen donar l&#39;oportunitat als seus fills perqu&egrave; l&#39;aprenguin i puguin viure en aquesta llengua. Tamb&eacute; hi ha fam&iacute;lies que opten per Argia pel nostre projecte educatiu, molt innovador, com en totes les ikastoles.&quot; Avui a Argia hi ha prop de 200 alumnes, d&#39;entre 18 mesos i 16 anys, arribats d&#39;onze de les vint localitats de la Ribera. N&#39;hi ha que fan 80 quil&ograve;metres al dia per anar i tornar de casa a l&#39;escola. Quan la ikastola va obrir, el 1984, eren nom&eacute;s 40 estudiants. El paper de l&#39;escola era residual, explica Argi&ntilde;e Korta, que recorda que van ser alegals des del 1984 fins al 2007. Les primeres ajudes, per a transport i menjador, han arribat nom&eacute;s en aquesta &uacute;ltima legislatura, amb el govern de coalici&oacute; quadripartit de nacionalistes i d&#39;esquerres que presideix Uxue Barcos. Ara, amb les eleccions forals del 26 de maig en perspectiva, a la ikastola hi ha incertesa. Si canvia el govern, es poden tornar a quedar sense ajudes, lamenta la directora: &quot;L&#39;euskera &eacute;s una llengua minorit&agrave;ria i necessita una pol&iacute;tica de refor&ccedil; i de potenciaci&oacute;. Alguns partits ho utilitzen com a instrument de batussa pol&iacute;tica, com si es tract&eacute;s d&#39;una discriminaci&oacute; contra els castellanoparlants. &Eacute;s molt dif&iacute;cil treballar aix&iacute;.&quot; Argi&ntilde;e Korta assegura que mai s&#39;ha sentit rebutjada per companys d&#39;altres centres de la Ribera. S&iacute;, per&ograve;, que ha sentit a dir que el govern actual mima les ikastoles. Korta discrepa i diu que desitjaria que la gent de la Ribera sent&iacute;s l&#39;euskera com una cosa seva, per&ograve; aix&ograve; no passa: &quot;Per qu&egrave; no es pot valorar l&#39;euskera com un m&egrave;rit per entrar a l&#39;administraci&oacute;, si es valora l&#39;angl&egrave;s? Quin mal hi ha que un funcionari entre deu pugui entendre l&#39;euskera en alguna oficina p&uacute;blica? Per qu&egrave; diuen que aix&ograve; &eacute;s discriminatori?&quot; Aquesta pressi&oacute; obstaculitza el desenvolupament de l&#39;euskera, ja assetjat pel predomini gaireb&eacute; exclusiu del castell&agrave; en el m&oacute;n de consoles i xarxes socials. Tot i que a Argia tots els serveis s&oacute;n en euskera, sovint, al pati, se sent parlar el castell&agrave;. L&#39;euskera i la pol&iacute;tica De Fontellas viatgem a Tudela, la capital de la Ribera. Hem quedat a la pla&ccedil;a dels Fueros amb Javier Espinosa, soci&ograve;leg, impulsor de projectes culturals a tot Navarra i m&eacute;s enll&agrave;. Li demanem si les lleng&uuml;es estan polititzades a Navarra, en el mal sentit de l&#39;expressi&oacute;. Ell creu que aix&ograve; passava abans, molt m&eacute;s que no pas ara. Amb ETA activa, el crit &quot;que vienen los vascos&quot; donava vots, especialment aqu&iacute; al sud, feu hist&ograve;ric del regionalisme conservador d&#39;UPN i tamb&eacute; dels socialistes. Per&ograve; aix&ograve; ha canviat molt i per a b&eacute;, afirma Espinosa. &quot;Que aqu&iacute; la gent es posi a parlar euskera &eacute;s pr&agrave;cticament impossible. Per&ograve; cada dia hi ha m&eacute;s respecte pel basc i t&eacute; m&eacute;s pres&egrave;ncia en alguns sectors de la societat de la Ribera, on es veu menys com una amena&ccedil;a o una cosa dolenta. I ja era hora!&quot; Aquest canvi d&#39;actitud tamb&eacute; es veu, per exemple, en l&#39;adopci&oacute; a Tudela i en altres pobles de la figura de l&#39;Olentzero, el carboner del folklore basc i navarr&egrave;s que porta regals per Nadal. Javier Espinosa reconeix que el refor&ccedil; de l&#39;euskera &eacute;s vist sovint a la Ribera com una mena d&#39;imposici&oacute; antip&agrave;tica, si es tracta de valorar-lo per accedir a la funci&oacute; p&uacute;blica. Per&ograve; tampoc cal exagerar les difer&egrave;ncies, ling&uuml;&iacute;stiques i pol&iacute;tiques, a part de les geogr&agrave;fiques, que hi ha entre el nord i el sud de la comunitat foral, afirma aquest soci&ograve;leg. Al capdavall, tot &eacute;s Navarra, a tot arreu s&#39;hi viu prou b&eacute; i s&#39;hi sap viure, per damunt d&#39;ideologies. Els navarresos, els m&eacute;s feli&ccedil;os d&#39;Espanya Fa ben poc, la Fundaci&oacute; Co.CiudadaNa ha fet un estudi que mostra que els navarresos se senten els ciutadans m&eacute;s feli&ccedil;os d&#39;Espanya, al costat dels canaris, i entre els m&eacute;s feli&ccedil;os d&#39;Europa. El sentit d&#39;arrelament &eacute;s, sens dubte, important. Una enquesta recent del CIS, el Centre d&#39;Investigacions Sociol&ograve;giques, indica que la majoria dels navarresos s&#39;identifiquen, en primer lloc, amb la seva ciutat o poble o b&eacute; amb Navarra. Nom&eacute;s un quatre per cent se senten primer espanyols, el percentatge m&eacute;s baix en tot l&#39;Estat. I els indicadors econ&ograve;mics s&oacute;n, en general, envejables. Per&ograve; tampoc Navarra &eacute;s xauxa i no cal caure en la complaen&ccedil;a, avisa Javier Espinosa. Altsasu i els vuit cognoms bascos De les planes obertes de la Ribera, amb camps d&#39;oliveres, vinyes i verdures, passem a les rouredes i fagedes de les valls de Sakana. Hem pujat de Tudela a Altsasu, del sud al nord de Navarra. Jes&uacute;s Cidoncha hi va arribar fa 30 anys, acabat el servei militar, des de la seva M&egrave;rida natal. Treballa en una f&agrave;brica de carrosseria d&#39;autobusos, al mateix poble, i presideix el centre cultural extremeny La Encina. Hem quedat all&agrave;. Ha tingut mai cap problema pel seu origen?, li preguntem. - No, aix&ograve; potser era abans, fa 30 o 35 anys potser estava mal vist ser andal&uacute;s o extremeny. Per&ograve; no, no hi ha hagut cap problema. Potser quan vas a Extremadura, pel fet de venir d&#39;aqu&iacute; dalt, et miren pitjor, et retreuen alguna cosa. - O sigui que has hagut de donar m&eacute;s explicacions all&agrave; que aqu&iacute;? - S&iacute;, i tant. Aix&ograve; segur! Cidoncha no parla euskera: ho va intentar per&ograve; el trobava massa dif&iacute;cil i li faltava temps. Els seus fills, diu, s&iacute; que el parlen. Hi ha molts matrimonis mixtos al poble, amb fills de navarr&egrave;s i immigrant espanyol dels anys 60 i 70. El periodista Alfredo &Aacute;lvaro, redactor de la revista Guaixe, n&#39;&eacute;s un: la mare &eacute;s d&#39;Etxarri, el pare, de Pal&egrave;ncia, tots dos fundadors de la ikastola del poble. Segons &Aacute;lvaro, la imatge que s&#39;ha projectat d&#39;Altsasu com d&#39;una mena de societat tribal, tancada, hostil a tot el que &eacute;s de fora &eacute;s falsa. Aqu&iacute; ning&uacute; presumeix de tenir vuit cognoms bascos, si no &eacute;s per fer broma. La conviv&egrave;ncia, en general, &eacute;s bona, per&ograve; en tota societat hi ha tensions. Es tracta de canalitzar-les, no pas de pretendre que hi pot haver una societat id&iacute;l&middot;lica, remarca el periodista. Volem saber m&eacute;s coses de com es viu a Altsasu, en aquesta comarca de Sakana on Bildu t&eacute; molta for&ccedil;a. Bego Zestau &eacute;s la responsable de l&#39;Anizartsean, el servei intercultural de la Mancomunitat. Fan activitats a favor de la conviv&egrave;ncia entre persones de diferents or&iacute;gens, des de concursos d&#39;arrossos fins a partits de futbol o tallers de henna. La diversitat era acceptada fins a l&#39;arribada de la crisi, recorda Zestau. Despr&eacute;s van comen&ccedil;ar els comentaris de dubte i simulant incredulitat. Ara, per&ograve;, la situaci&oacute; &eacute;s m&eacute;s complicada. &quot;En aquests &uacute;ltims anys els comentaris es fan amb contund&egrave;ncia, tant de paraula com a les xarxes socials. Treballem molt contra els rumors escampats a la web: el mal que es pot fer amb un clic no es pot esborrar. A la Bego Zestau l&#39;acompanya una dona magrebina. &Eacute;s la Nora Bouzicq, de 35 anys, berber del Marroc, amb 3 fills nascuts a Altsasu. No t&eacute; cap queixa del poble. Al contrari, la gent &eacute;s molt amable i la fan sentir a casa. On la Nora s&iacute; que hi veu inconvenients &eacute;s en el sistema educatiu, per la separaci&oacute; de la canalla en escoles en funci&oacute; de l&#39;idioma. La majorai dels estrangers porten els fills a escoles on predomina el castell&agrave;, mentre que els aut&ograve;ctons els porten a escoles amb euskera. &quot;Al parc els nens estrangers juguen sols i els d&#39;aqu&iacute; juguen entre ells. Segons la meva opini&oacute;, haurien d&#39;anar tots junts a l&#39;escola, perqu&egrave; juguin i es comuniquin. El que passa ara em dol.&quot; La Nora, que diu que se sent mig navarresa i que ja no pensa bellugar-se d&#39;Altsasu, ha apuntat la seva nena petita a l&#39;escola amb el nivell D, tot en euskera menys l&#39;assignatura de castell&agrave;. Per&ograve; molts altres immigrants prefereixen el castell&agrave;, que els ser&agrave; m&eacute;s &uacute;til si han de buscar feina en altres comunitats. El model educatiu, l&#39;etern debat a Navarra El model educatiu ha estat -i encara &eacute;s- objecte de debat a Navarra. Per una llei foral del 1986, la comunitat est&agrave; dividida en tres zones ling&uuml;&iacute;stiques: la basc&ograve;fona, on l&#39;euskera &eacute;s cooficial amb el castell&agrave;; la mitjana, on no &eacute;s oficial per&ograve; rep protecci&oacute;, i el sud no basc&ograve;fon. Aquesta divisi&oacute; regula l&#39;estatus de les lleng&uuml;es a l&#39;administraci&oacute; i a l&#39;ensenyament. Aqu&iacute; al nord totes les escoles ensenyen l&#39;euskera, com a llengua vehicular o com a assignatura. Al sud i a l&#39;&agrave;rea de Pamplona, en canvi, hi ha la possibilitat d&#39;estudiar sense sentir ni una paraula d&#39;euskera. Aix&ograve; ha estat un error, opina el periodista Jes&uacute;s Barcos, amb qui ens trobem al centre de Pamplona: &quot;L&#39;educaci&oacute;, en lloc de buscar consensos amplis, de manera que tothom tingu&eacute;s almenys un coneixement b&agrave;sic d&#39;euskera, si m&eacute;s no a Pamplona i la zona mitjana de Navarra, doncs no, es va segmentar i aix&ograve; va afavorir un encreuament d&#39;identitat on la llengua tocava amb la pol&iacute;tica.&quot; El futur de l&#39;euskera es juga a Pamplona i l&#39;&agrave;rea metropolitana, on viuen la meitat dels 640.000 navarresos, considera Barcos. Segons ell, a l&#39;euskera encara li pesa l&#39;estigma d&#39;antigalla, de llengua de camperols, de nosa, que li va penjar el franquisme. I ja en democr&agrave;cia, apunta, el regionalisme navarr&egrave;s el va tractar com si fos una llengua invasora, malgrat que t&eacute; les arrels a Navarra. &quot;En construir-se un regionalisme de reacci&oacute; contra el nacionalisme basc, es va generar un rebuig contra tot el que era basc, fins al punt que aquella dreta navarresa va arribar a perdre les arrels que havia conservat en temps del franquisme, quan all&ograve; basc formava part del paisatge, en la topon&iacute;mia, en el nom de moltes associacions...&quot; Barcos tamb&eacute; &eacute;s cr&iacute;tic amb l&#39;apostolat que han fet els sectors abertzales de l&#39;euskera. Tothom hauria de revisar la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica de les &uacute;ltimes d&egrave;cades, assegura. Descarta, per&ograve;, que la dreta regionalista faci aquesta revisi&oacute;, tret que perdi les properes eleccions forals del 26 de maig. La conclusi&oacute; del periodista &eacute;s que la llengua ha estat eina i v&iacute;ctima d&#39;una disputa entre projectes nacionals contradictoris. UPN, el PP i Ciutadans, front com&uacute; contra l&#39;esquerra L&#39;economista liberal Carlos Medrano Sola defensa l&#39;euskera com un altre idioma espanyol, davant dels que el voldrien desaparegut; i lamenta que a Navarra s&#39;ensenyi un est&agrave;ndard de llengua, l&#39;anomenat euskera batua o euskera unificat, a costa de les variants m&eacute;s pr&ograve;pies del pa&iacute;s navarr&egrave;s. Hi veu, en aquesta pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica, la m&agrave; del nacionalisme basc. Per&ograve; culpa tamb&eacute; UPN de no haver defensat el particularisme ling&uuml;&iacute;stic. Sigui com sigui, observa que els seus alumnes de la Universitat P&uacute;blica de Navarra el parlen molt poc, inclosos els educats en ikastoles. Egunon per dir hola i agur per dir ad&eacute;u, i la conversa entremig en castell&agrave;. Carlos Medrano Sola no parla euskera, per&ograve; ha volgut que els seus fills l&#39;aprenguin. Fa poc un fill seu va arribar a casa tot estranyat perqu&egrave; un company de classe havia declarat que ell no &eacute;s espanyol. Resposta del pare: &quot;No t&#39;hi amo&iuml;nis, el que &eacute;s segur &eacute;s que &eacute;s ib&egrave;ric&quot;. Per Carlos Medrano Sola, a Navarra no hi ha problemes identitaris. Ben diferent &eacute;s si es pregunta als pol&iacute;tics. &quot;Si parlem amb els pol&iacute;tics, aleshores pot semblar que s&iacute;, perqu&egrave; viuen d&#39;aix&ograve;. Uns diuen: &#39;Que venen els bascos!&#39; I els altres: &#39;Que venen els espanyols!&#39; I hi ha gent que pica i aix&iacute; aconsegueixen vots. Per&ograve; aqu&iacute; a Pamplona, per exemple, que &eacute;s una barreja, no hi ha cap problema.&quot; No hi ha, en absolut, dues Navarres en risc de col&middot;lisi&oacute;. Pol&iacute;ticament n&#39;hi ha tres, diu aquest economista basant-se en enquestes, estudis i eleccions: conservadors, esquerres i nacionalistes bascos. Despr&eacute;s de molts anys de governs regionalistes conservadors, a vegades gr&agrave;cies a l&#39;abstenci&oacute; dels socialistes, a l&#39;&uacute;ltima legislatura ha governat la coalici&oacute; de Geroa Bai, EH Bildu, Podem i Izquierda-Ezquerra per una majoria parlament&agrave;ria molt estreta. A les properes eleccions, tant generals com forals i municipals, UPN, el PP i Ciutadans s&#39;hi presenten junts. El resultat de les eleccions espanyoles pot fer decantar els socialistes cap a una banda o l&#39;altra. Medrano Sola augura que a Navarra hi guanyar&agrave; la dreta. Reconeix que hi ha una part de desig, en aquest pron&ograve;stic. En tot cas, anir&agrave; molt just. Guanyi qui guanyi, no veu perill per al benestar de la comunitat, almenys a curt i mitj&agrave; termini. El preocupa m&eacute;s la tend&egrave;ncia a l&#39;envelliment de la poblaci&oacute; i la possibilitat de la deslocalitzaci&oacute; d&#39;alguna multinacional important. Aquest economista no pateix, en canvi, perqu&egrave; alguns discursos pol&iacute;tics abrandats es traslladin al carrer. Al capdavall, els navarresos s&oacute;n, primer de tot, navarresos. Els que somien en una Euskal Herria independent no voldrien ser d&#39;enlloc m&eacute;s que de Navarra, reconeix Medrano. I fins i tot la part de societat m&eacute;s vinculada a Espanya toleraria malament els atacs al r&egrave;gim foral. Recordem la cita: Navarro soy lo primero, espa&ntilde;ol si me conviene y si me tocan los fueros, franc&eacute;s el a&ntilde;o que viene. Una campanya electoral tocant l&#39;intocable Deixem Carlos Medrano Sola al peu del monument dels Furs a Pamplona i ens encaminem a la pla&ccedil;a del Castillo. Dos carrers enll&agrave; t&eacute; el seu estudi C&eacute;sar Oroz, ninotaire del Diario de Navarra, el diari m&eacute;s antic i conservador de la comunitat foral. Oroz hi publica una tira humor&iacute;stica magn&iacute;fica, des d&#39;on pica la cresta a discreci&oacute; a pol&iacute;tics de dreta i esquerra, espanyolistes i basquistes. Qui t&eacute; m&eacute;s males puces?, li preguntem d&#39;entrada. Dep&egrave;n m&eacute;s del tarann&agrave; de les persones que de les seves idees: Les meves cr&iacute;tiques van en el seu sou; les seves queixes, en el meu. L&#39;humorista t&eacute; sovint el paper del franctirador, del boig que des d&#39;una torre pot etzibar les seves veritats sense embuts. I les campanyes per a les eleccions de l&#39;abril i el maig, com les veu, C&eacute;sar Oroz? &quot;Estem curats d&#39;espants, vacunats contra les exageracions dels pol&iacute;tics&quot;, assegura. Ell voldria que els partits se centressin en els projectes per millorar la vida de la gent, perqu&egrave; Navarra t&eacute; un bon nivell de vida, per&ograve; tamb&eacute; gent que ho passa malament. Per&ograve; tem que en campanya es far&agrave; soroll sobre el que hauria de ser intocable. &quot;Navarra t&eacute; tres pilars: la simbologia, la llengua i els furs. Tenim la nostra bandera des de fa 600 o 700 anys. La llengua i la cultura basques s&oacute;n part de la nostra identitat. I despr&eacute;s hi ha els furs: els cal&eacute;s s&oacute;n el que et dona la capacitat de gesti&oacute;. En el m&oacute;n actual, aquesta &eacute;s l&#39;&uacute;nica independ&egrave;ncia possible. Els teus diners, la teva responsabilitat.&quot; C&eacute;sar Oroz puntualitza: Tres pilars no, quatre: Cal comptar tamb&eacute; l&#39;Osasuna, que aquesta temporada va molt b&eacute; i segurament pujar&agrave; a Primera.

Navarra, primer Navarra

Com afronten els navarresos les eleccions forals del 26 de maig? Retrat de les seves preocupacions en un viatge de Fontellas a Altsasu passant, naturalment, per Pamplona