Cada dia es denuncien 10 desaparicions a Catalunya, més de la meitat, de persones adultes. El 60% són homes, i el 40%, dones. La majoria de desaparicions es concentren a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La policia insisteix en la necessitat de denunciar una desaparició tan aviat com se'n tingui constància.

Pugen les desaparicions, però baixen les d'adolescents

L'any 2022 hi va haver 3.620 denúncies per desaparició de persones, una tercera part, reincidents. Són més casos, ha aclarit Montserrat Escudé, portaveu dels Mossos d'Esquadra, que l'any anterior:

"L'any 2021 n'hi va haver 3.333. Per tant, hi ha un augment d'un 8,6% en el nombre de desaparicions en l'any 2022. L'índex de resolució dels casos és d'un 98% i, per tant, ara, de l'any 2022 tenim actius 72 casos en què encara no s'ha localitzat la persona que ha desaparegut."

En el cas dels adolescents, la tendència és la contrària: l'any passat hi va haver 985 desaparicions de nois i noies de 13 a 17 anys, un 17% menys que el 2021, i, d'aquests, la meitat ho van tornar a intentar. Moltes d'aquestes desaparicions tenen relació amb la configuració de la pròpia identitat o amb trastorns de conducta. Per això Escudé reclama que els casos s'atenguin amb les famílies i els serveis especialitzats:

"És imprescindible assegurar un abordatge transversal que tingui en compte el suport de les famílies per part de serveis i entitats especialitzades i la intervenció de professionals, psicòlegs o de professionals de l'àmbit socioeducatiu."

Les desaparicions de persones menors a Catalunya d'entre 13 i 17 anys el 2022 disminueixen un 17,2% respecte l'any anterior i representen un 27% del total de persones desaparegudes. Ho expliquem en roda de premsa avui, Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent pic.twitter.com/ZPmFoVAezU

— Mossos (@mossos) March 9, 2023

També hi ha desaparicions d'infants de 12 anys o menys. L'any passat n'hi va haver 67 en total, un 8% menys que el 2021.

En canvi, han pujat un 31% les desaparicions de persones més grans de 65 anys, sobretot a causa de trastorns propis de l'edat, explica la portaveu:

"La majoria dels casos estan relacionats amb qüestions vinculades amb la vulnerabilitat que suposen els trastorns cognitius. Per exemple, de l'any 2022, un 25% de desaparicions de persones grans estan vinculades a trastorns d'Alzheimer."

En total, el 37% de les desaparicions corresponen a persones que reincideixen; en el cas de menors de 13 a 17 anys, el percentatge puja al 49%. Tot i això, la reincidència en aquesta franja d'edat ha baixat el 25% en un any.

Fer passar els feminicidis per desaparicions

La Unitat Central de Persones Desaparegudes (UCPD) dels Mossos d'Esquadra es va crear l'any 2010 per investigar les desaparicions d'àmbit criminal. Des de llavors ha treballat en un total de 30 desaparicions criminals, que representen un 0,001% del total.

De tots aquests casos, el 57% estaven relacionats amb la violència de gènere. 14 casos van ser feminicidis, morts de dones que els seus assassins, les seves parelles o exparelles, van intentar fer passar per desaparicions. 3 casos més van ser detencions il·legals de dones a qui es volia obligar a un matrimoni forçat.

Els altres casos van ser 9 homicidis amb ocultació de cadàver, 4 marxes voluntàries o accions suïcides.

Des de fa uns anys, la UCPD ha detectat un increment d'homicidis amb ocultació de cadàver relacionats amb el crim organitzat, concretament amb el tràfic de drogues.

Cal denunciar de seguida

L'Oficina d'Atenció a les Famílies de les Persones Desaparegudes (OFDES) dels Mossos d'Esquadra, creada el 2014, va atendre l'any passat 333 famílies amb un parent desaparegut.

La cap de l'OFDES, la caporala Laura Villanueva, insisteix que una desaparició s'ha de denunciar al 112 així que se'n tingui constància, i no esperar 24 hores a fer-ho, tal com creu molta gent:

"El fals mite de les 24 hores és una de les coses que nosaltres intentem desmitificar."

En tots els anys de funcionament, les consultes més freqüents han estat per saber l'estat de les investigacions, rebre orientació a l'hora de prendre una decisió o assessorar-se en qüestions jurídiques.