L'únic condemnat pels crims d'Alcàsser, acusat de liderar un narcopís al Raval

Els Mossos d'Esquadra han detingut Miquel Ricart, acusat de liderar un narcopís al barri del Raval de Barcelona que acumulava diverses queixes de veïns i on se sospitava que es traficava amb drogues. Ricart és l'únic condemnat pels crims d'Alcàsser ara fa 30 anys pel segrest, la violació i l'assassinat de la Toñi, la Miríam i la Desirée, d'entre 14 i 15 anys, del municipi valencià de Picassent, el novembre del 1992. Ricart estava en llibertat des del 2013 gràcies a l'abolició de la doctrina Parot. Això va fer que sortís de la presó després de complir 21 dels 170 anys a què va ser condemnat. L'altre autor del crim, Antonio Anglès, va fugir de l'Estat i des d'aleshores està desaparegut. Ricart va complir 21 dels 170 anys de presó als quals va ser condemnat Però què hauria passat si els crims d'Alcàsser haguessin tingut lloc al segle XXI i l'únic acusat hagués tingut la mateixa condemna? La resposta és que Miquel Ricart encara seguiria a la presó, perquè els càlculs de reducció de condemna per treballs penitenciaris i bona conducta s'haurien fet dels 170 anys de condemna total i no sobre el màxim de 30 anys de compliment efectiu, com establia l'anterior Codi Penal, del 1973. La justícia europea anul·la Parot La doctrina Parot és una fórmula legal que va adoptar el Tribunal Suprem l'any 2006 per evitar que els presos d'ETA jutjats fins a principis dels noranta amb l'anterior Codi Penal --com el francès Henri Parot, d'on prové el nom-- rebaixessin la condemna per treballs penitenciaris i bona conducta, i quedessin en llibertat. Aquella jurisprudència establia que la rebaixa de penes s'apliqués sobre tota la condemna; en el cas de Miquel Ricart, sobre els 170 anys, i no pas sobre el màxim de compliment efectiu, que aleshores eren 30 anys de presó. Això ja passa amb l'actual Codi Penal, que està vigent des de l'any 1995. Després d'esgotar totes les instàncies judicials espanyoles, l'etarra Inés del Río va presentar una apel·lació al Tribunal Europeu de Drets Humans. El tribunal d'Estrasburg li va donar la raó l'any 2013 perquè considerava que Espanya vulnerava diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans. Del Río va aconseguir revocar la doctrina Parot i moltes condemnes es revisen d'ofici. El Tribunal Europeu de Drets Humans va anul·lar la doctrina Parot l'any 2013 L'advocada penalista Marta Masip Montaner, de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (IACB) i advocada al despatx Molins&amp;Parés, explica que el tribunal europeu va concloure que s'ha d'aplicar tot el que afavoreix el pres: "El que ens va dir el tribunal europeu, amb molt de criteri, és que es prioritzava el principi de retroactivitat de les disposicions favorables. És una mica el que ens està passant ara amb la llei del només sí és sí." El Codi Penal actual, de l'any 1995, estableix que el temps màxim de presó són 40 anys i introdueix la presó permanent revisable, la màxima pena privativa espanyola, que es va introduir l'any 2015. José Enrique Abuín, conegut com "el Chicle", és un dels condemnats amb aquesta pena per la violació i assassinat de Diana Quer.

L'únic condemnat pels crims d'Alcàsser, acusat de liderar un narcopís al Raval

Miquel Ricart seguiria a la presó si el segrest, la violació i l'assassinat de la Toñi, la Miríam i la Desirée s'haguessin comès al segle XXI