L'orgue de la catedral de Solsona recupera els colors originals
Encara falten uns 80.000 euros per acabar la restauració de l'instrument del segle XIX
L'orgue de la catedral de Solsona recupera els colors originals
L'orgue de la catedral de Solsona
L'orgue de la catedral de Solsona
Catalunya migdia

L'orgue de la catedral de Solsona recupera els colors originals

Encara falten uns 80.000 euros per acabar la restauració de l'instrument del segle XIX

Eloi Barrera, Elisa OmedesActualitzat

L'any passat va començar la restauració de l'orgue de la catedral de Solsona. Es va construir l'any 1835 i des de llavors no s'hi havia et cap intervenció. La restauració consta de tres fases. A la primera, es va actuar en els secrets o salmers, les manxes i els tubs de fusta.

Salmer restaurat
Salmer restaurat (Catedral de Solsona)

Ara s'està fent la segona fase, que és la restauració del moble on hi ha instal·lat l'orgue, una construcció d'estil neoclàssic.

Els tècnics que se n'encarreguen asseguren que quan acabin la feina l'instrument serà irreconeixible. Es va construir l'any 1835 i des de llavors no s'hi havia fet cap intervenció.

Descobrint els colors

Ara hi han trobat corcs a la fusta, coberta per una pàtina de brutícia. Quan l'han començat a netejar s'han trobat tota una sorpresa, tal com ho descriu la restauradora Claustre Augé:

Tot el que és policromia estava coberta per una capa negra que no deixa veure res. I ara, començant a netejar la part de dalt, ja hem vist que és una caixa amb molt color, que sorprendrà bastant, perquè serà un canvi radical.

La restauradora assegura que aviat es podran veure colors daurats i brillants, que ni tan sols s'intueixen, en aquest instrument d'estil neoclàssic.

Detall de la policromia de l'orgue de Solsona
Detall de la policromia de l'orgue de Solsona (Imatges cedides per la comissió de restauració a Catalunya Ràdio)

El que queda pendent

Un cop acabada la restauració del moble, vindrà el més difícil: intervenir l'orgue. S'han de restaurar els tubs metàl·lics i els teclats de l'instrument, i col·locar-hi el nou pedaler. De moment, ja se n'han desmuntat els més de 3.000 tubs.

Tubs de l'orgue
Tubs de l'orgue (Catedral de Solsona)

Després de la restauració del moble, ve el més difícil: intervenir l'instrument musical. De moment, ja han desmuntat els 3.000 tubs de l'orgue, però això és només el principi.

El finançament del projecte

Ara fa un any es va presentar la campanya de recollida de fons per restaurar l'orgue de la catedral de Solsona. La comissió encarregada va presentar un pressupost de 670.000 euros per restaurar tant el moble com l'orgue. En només un any i enmig de la pandèmia, ja n'han aconseguit 590.000, entre aportacions d'empreses i de particulars. Tot un èxit, pel president de la comissió de restauració, Lluís Grifell:

Si un any enrere ens haguessin dit que en aquests moments tindríem això, no ens ho haguéssim cregut. Tota la comissió estem exultants.

Mossèn Grifell demana una última empenta a entitats, empreses i particulars per aconseguir els 80.000 euros que els falten per acabar.

Treballs de restauració
Treballs de restauració (Imatges cedides per la comissió de restauració a Catalunya Ràdio)

L'orgue

El va construir l'any 1853 l'orguener barceloní Gaietà Vilardebó, considerat un dels millors del seu gremi del segle XIX. Tenia l'obrador al carrer Tallers de Barcelona i va construir també els orgues de les esglésies dels Sants Just i Pastor i la Bonanova, a Barcelona, on també va ampliar el de la catedral. També és autor dels orgues de la catedral de Girona i Eivissa, entre altres obres. Va ser un dels últims representants de l'escola catalana.

Restauració de l'orgue de Solsona
Restauració de l'orgue de Solsona (Imatges cedides per la comissió de restauració a Catalunya Ràdio)

De fet, l'orgue de la catedral de Solsona és l'últim instrument d'aquesta escola abans de la irrupció de l'orgueneria romàntica francesa. Vilardebó el va construir aprofitant alguns elements d'orgues anteriors de l'època dels Bordons, uns famosos constructors d'aquests instruments de Solsona mateix.

El 1885, l'orguener italià Juan Florenzano el va posar el dia, el va romantitzar afegint-hi el tercer teclat "Eco". Consta de 46 registres i 3.165 tubs.

Des de llavors, l'instrument no s'ha modificat, a part d'instal·lar-hi un nou ventilador elèctric i d'alguns treballs menors de manteniment i afinació. És l'últim dels grans orgues històrics de Catalunya que queda per restaurar.

 

 

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut