Resposta contundent del president del Consell General del Poder Judicial (CGPPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, a la desjudicialització que han pactat La Moncloa i la Generalitat en el marc de la taula de diàleg: "Hi ha el risc que, si es materialitza l'anunciada desjudicialització, s'acabi amb una fugida de la llei." En l'acte d'obertura del curs judicial, i davant del rei Felip VI, Lesmes ha alertat dels riscos que comporta seguir aquest camí per resoldre el futur dels encausats del procés: "No tindria altra conseqüència el triomf de la indissimulada pretensió d'impunitat de determinades categories de subjectes davant la resta de ciutadans, pel simple fet de la seva capacitat d'influència política." Lesmes, molt crític amb l'estratègia acordada entre els governs de Pere Aragonès i Pedro Sánchez, ha avisat que la reversió dels processos judicials derivats de l'1-O pot implicar "fugir" de la justícia. "Existeix el risc que, si es materialitza l'anunciada desjudicialització, el que s'acabi produint és una fugida de la llei o, el que encara és més greu, del principi d'igualtat en l'aplicació de la llei a tots els ciutadans." Feta la crítica, el president del Suprem ha volgut deixar clar que confia en els tribunals europeus per extradir Carles Puigdemont i la resta de líders independentistes a l'estranger i ha reiterat que el respecte a la llei "és inexcusable i compromet tots els poders públics". Ultimàtum de Lesmes: amenaça de dimitir La crítica de Lesmes no s'ha limitat al procés i a la desjudicialització. El president del CGPJ també ha llençat dards a Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo pel bloqueig en la renovació de l'òrgan de govern dels jutges --caducat des de fa quatre anys-- i els ha exigit que aparquin les diferències i es reuneixin per arribar a un acord en les pròximes setmanes. "S'ha de fer amb urgència i el termini no admet interpretacions. L'escenari polític actual està debilitant i erosionant la justícia. És el més delicat de la democràcia."   Tot i que durant els últims quatre anys de bloqueig s'hi ha resistit, avui Carlos Lesmes ha obert la porta a dimitir per forçar la renovació del poder judicial si persisteixen les desavinences entre el PP i el PSOE. "Si persisteix el bloqueig, s'haurà de prendre decisions que ni volem ni ens agraden." El líder del PP, Alberto Núñez-Feijóo, ja ha reaccionat a l'ultimàtum de Lesmes. Ha passat la pilota a Pedro Sánchez i l'ha avisat que s'obre a negociar la renovació del CGPJ si el president espanyol li truca per fer-ho. Boicot dels jutges conservadors del CGPJ per bloquejar la renovació del TC La tensió al voltant del poder judicial és tanta que ha provocat una divisió entre els mateixos membres del CGPJ. Aquest dijous, 8 de setembre, s'han de reunir per escollir els dos nous magistrats pel Tribunal Constitucional (TC) i tot apunta que no hi haurà acord. Els magistrats conservadors de l'òrgan de govern dels jutges s'han revoltat contra la renovació i estudien boicotejar-la i vetar els nous nomenaments. Els vocals critiquen que, amb el mandat caducat i estant en funcions, el govern espanyol els impedeix fer els nomenaments pendents del Tribunal Suprem i, en canvi, els permet que renovin únicament els dos magistrats del TC. El ministre de la presidència, Félix Bolaños, ha acusat el PP d'instigar els vocals conservadors a incomplir la llei, per no renovar el TC i tenir una majoria afí al Tribunal de Garanties. "El PP vol mantenir als tribunals les majories que no li donen les urnes. L'actual composició del CGPJ respon al que van votar els ciutadans a les eleccions del 2011." La renovació del TC comporta una nova majoria progressista El govern espanyol té pressa per renovar el TC i ha donat al CGPJ marge fins al dimarts 13 de setembre per pactar els dos nous magistrats. Després, el govern de Sánchez n'haurà de nomenar dos més. En total, seran quatre magistrats nous que faran canviar la balança de les majories: passarà de l'actual conservadora a una de progressista. És un canvi de vital interès per a l'executiu espanyol perquè, durant els propers mesos, el TC ha de resoldre els recursos a la llei de l'eutanàsia, la de l'avortament (un recurs que va presentar el PP fa més d'una dècada) i el recurs a la llei d'educació Celaá.