Les vídues d'Ucraïna: l'ànsia d'esperar un missatge al mòbil

A Ucraïna, com en totes les guerres del món, la majoria dels qui esperen notícies de familiars són dones. Elles, majoritàriament, es queden, es refugien, marxen amb la canalla o amb els pares ja grans. Elles són les que viuen pendents del mòbil, de rebre una petita notícia que els confirmi que els seus homes --marits, pares, germans-- són vius. El marit de la Tatiana va morir en el setge a la planta d'Azovstal (Reuters) És el cas de la Tatiana. El seu marit va morir defensant la planta siderúrgica d'Azovstal, a Mariúpol. Dos dies abans de l'inici de la invasió russa, el seu marit va fer marxar tota la família a un lloc més segur: intuïa la imminència de l'atac. Ara, ella és una vídua més d'aquesta guerra. "Ell insistia molt que ens en anéssim. Molts em pregunten si ell sabia quan començaria la guerra. No, no ho sabia, tot i que soc la dona d'un militar. Es percebia una tensió en l'ambient." La comunicació, més enllà de les fonts oficials que són poques i lentes, era a través dels seus telèfons mòbils. Tres dies després de l'inici de la guerra, la Tatiana va poder calmar l'angoixa en rebre el primer missatge des del front. "La connexió era molt dolenta. Ell teclejava el missatge i me l'enviava de nit. Quan me n'anava a dormir em posava el mòbil al costat del coixí i quan sentia el so, a la una, les dues o les tres de la matinada, l'obria de seguida i llegia els seus missatges." Ella li responia de seguida, però el militar sovint havia de baixar al refugi i no era a temps de rebre la resposta. "Llavors jo vaig començar a escriure els missatges amb antelació, perquè sabia que a ell li interessava molt saber com estàvem nosaltres. I els enviava de seguida perquè tingués temps de rebre'ls i de llegir-los. Així ens comunicàvem." Durant el setge, just la vigília de caure abatut en combat, la Tatiana va rebre aquest missatge escrit del seu home: "Visc amb l'esperança i amb el sentiment del deure. Jo sé exactament que tot passa i això també passarà." Mariúpol, sota control rus, punt estratègic per al Kremlin (Reuters / Alexander Ermotxenko) Rússia i Ucraïna han intercanviat cadàvers de soldats abatuts a la guerra. Entre els ucraïnesos, la majoria de cossos són de militars morts a la planta d'Azovstal, símbol de la resistència de Mariúpol, que a mitjans de maig es va acabar rendint a les tropes russes. El govern ucraïnès manté en contacte els familiars dels soldats caiguts en combat, i els ajuda, explica la Tatiana. "Tenim un canal oficial, on ens informen, ens expliquen el que hem de fer, és a dir, tenim aquesta comunicació amb el govern. Sentim el suport de l'Estat, ens paguen cada mes, ens van ajudar a trobar feina. La meva filla gran i jo treballem, i fem de voluntàries." La importància de comunicar-se amb la família La impossibilitat de relacionar-se en persona i l'angoixa per la situació, explica la Tatiana, lluny de refredar la relació amb el marit, la va fer revifar. "Imagineu que esteu esperant la persona estimada, que l'espereu com s'espera a l'inici de la relació, quan tots dos esteu enamorats. Amb el temps, els sentiments es refreden, però quan estàs en una situació com és la guerra, les relacions es tornen més passionals." "Jo sentia que entre nosaltres hi havia un fil invisible. Esperava un missatge seu cada segon. L'esperava de nit, quan dormia, i l'esperava de dia. I quan arribava, sentia un alleujament, però a l'instant següent ja el tornava a esperar. Era esgotador." Tatiana i els seus fills eren el gran suport del soldat que resistia sota les bombes russes. Ara viuen pendents que els tornin el cadàver. Rússia i Ucraïna intercanvien presoners (Europa Press / Ministeri de Defensa rus ) El 18 de maig, un miler de soldats ucraïnesos atrapats a la metal·lúrgica d'Azovstal van aixecar bandera blanca. La batalla per Mariúpol s'havia acabat i Rússia aconseguia una important victòria per reforçar el corredor terrestre fins al Donbass.

Les vídues d'Ucraïna: l'ànsia d'esperar un missatge al mòbil

La dona d'un dels soldats resistents de la planta d'Azovstal, a Mariúpol, explica als enviats especials de Catalunya Ràdio el patiment de saber si el seu home era viu o mort