Tot i que les restriccions per la pandèmia permeten als exhibidors mantenir els seus locals oberts, la manca de pel·lícules d'estrena atractives i l'estricta normativa anti-Covid els estan empenyent a tancar per voluntat pròpia. Les sales que programen cine independent són les que tenen més intenció de resistir. Tancaments provisionals per sobreviure Les grans cadenes d'exhibició, com Cinesa o Balañá, ja han aprovat tancaments tàctics, com no obrir els dilluns i els dimarts o clausurar algunes de les sales menys rendibles. Però ara ja parlen obertament de tancar durant setmanes o mesos si a finals de gener no canvia la perspectiva de la pandèmia. Les grans distribuïdores no volen portar novetats cinematogràfiques mentre la majoria de cines europeus estiguin obligatòriament tancats. I, sense unitat de mercat a Espanya, la incertesa encara és més gran. Pedro Balañá, el propietari del grup que porta el seu nom, reconeix que en els propers dies hauran de decidir si tanquen voluntàriament, encara que no els agradi. Toni Illa, director comercial de Cinesa, hi coincideix. "La nostra intenció no és haver de fer aquests tancaments temporals, al contrari. Però no ens enganyem: la situació és la que és i aquesta és una mesura que tenim sobre la taula." Cicles temàtics i diversificació de l'ús de les sales El plantejament de les sales i les distribuïdores més petites no és el mateix: s'estimen més anar dia a dia i fer el possible per continuar obertes i així poder ajudar el sector, encara que hagin de fer un gran esforç econòmic. Octavio Alzola, cap de programació dels Renoir, assegura que amb els cines oberts estan perdent diners, i Eduardo Escudero, directiu dels Cinemes Verdi, reivindica aquest exercici de resilència. "Costa més diners tenir les sales obertes que no pas tancar-les, però creiem que així evitem crear una desafecció entre el públic del cinema." Uns encarregats preparen una sala amb mesures anti-Covid (ACN) Una sortida per sobreviure ha estat innovar per diversificar l'oferta. A banda de cicles de clàssics, la reestrena de films amb versions actualitzades o la recuperació de pel·lícules nominades als Goya, també hi ha propostes més innovadores. Els Verdi rellançaran els pròxims dies la seva sala virtual, a la qual ja s'han adherit uns 80 locals més; els Renoir fan sessions amb música en directe, i els Cinesa i els Balañá lloguen les sales per a actes privats o familiars. Pedro Balañá reconeix, però, que no és senzill. "Hem intentat fer altres coses, però és complicat fer res en un espai tancat amb assistència de públic perquè la gent té la percepció que és més perillós del que realment és. Però d'opcions, n'hi ha, segons Toni Illa: "Al final lloguem sales per fer-hi qualsevol mena d'actes: presentacions de productes, conferències, convencions, festes d'aniversari, reunions de veïns... Fins i tot hem llogat sales per fer-hi peticions de mà o projeccions del vídeo d'un casament." Unes iniciatives que potser es mantindran quan tot això passi i que ara són una ajuda. Mentrestant, potser ens quedarem un temps sense poder anar al cine, però el sector està convençut que, quan hàgim superat la pandèmia, tot tornarà a ser com abans.