Les martingales dels grans propietaris per eludir les normes sobre pisos buits
Alguns fons d'inversió creen petites societats amb menys de quinze habitatges, per no ser considerats grans tenidors i estalviar-se els recàrrecs municipals
Les martingales dels grans propietaris per eludir les normes sobre pisos buits
Catalunya migdia

Les martingales dels grans propietaris per eludir les normes sobre pisos buits

Alguns fons d'inversió creen petites societats amb menys de quinze habitatges, per no ser considerats grans tenidors i estalviar-se els recàrrecs municipals

Mercè Jiménez, Elisa Omedes
TEMA:
Mercat immobiliari
Interior d'una illa d'habitatges
Interior d'una illa d'habitatges

Diferents normatives graven els pisos buits o els obliguen a destinar-los a lloguer social, sobretot si són de grans tenidors, és a dir, amb més de quinze habitatges de propietat. L'impost de la Generalitat sobre pisos buits grava els immobles propietat de persones jurídiques que hagin estat buits durant més de dos anys. I alguns ajuntaments han aprovat ordenances per recarregar l'IBI dels habitatges que ni es lloguen ni es venen en un 50%.

Feta la llei, feta la trampa

Però totes aquestes normatives tenen alguns forats i els grans propietaris han buscat la manera d'escapar-se'n. Alguns ajuntaments han detectat que hi ha fons d'inversió que han fraccionat la seva cartera d'habitatges i han creat microempreses amb menys de quinze pisos. Aquest és el cas de l'Hospitalet de Llobregat, segons ha explicat el regidor d'Habitatge, Cristian Alcázar:

"El que estan fent ara molts fons d'inversió és, en comptes de fer paquets de quinze, fer paquets de deu o nou, i, per tant, ja no són grans tenidors."

L'Hospitalet està pendent d'aplicar el recàrrec del 50% de l'IBI perquè l'Ajuntament encara no ha pogut fer les inspeccions necessàries. I aquesta picaresca que han descobert encara els ho dificulta més:

"Aquestes argúcies que fan servir per saltar-se la llei encara ens complica molt més aquesta funció inspectora i la de completar el registre de pisos buits de la Generalitat."

I feta la trampa, feta la llei

Al Vendrell també han detectat aquesta trampa i per això l'Ajuntament ha començat a aplicar l'increment de l'IBI per als pisos buits aquest mateix any i, a més, ha endurit la normativa de cara al 2021. El regidor d'Hisenda, Baltasar Santos, ha explicat com han jugat les seves cartes:

"Hem tingut en compte aquestes casuístiques i hem considerat que és el mateix tenidor quan es tracta de diverses empreses que s'han passat els habitatges d'unes a les altres, però tenint clar que formen part d'un mateix grup d'empreses."

Interior d'un habitatge
Interior d'un habitatge (Unsplash)

Posant remei al problema de l'habitatge

Tot i això, de mica en mica les iniciatives de diferents administracions fan que la situació vagi millorant, tot i que la pandèmia de la Covid ha representat un entrebanc més.

Ara hi ha 29.000 habitatges buits a Catalunya, quan fa cinc anys n'hi havia 45.000, 16.000 més. En aquest temps, l'Agència de l'Habitatge ha comprat 3.000 pisos, que ha destinat a lloguer social, i ha arribat a acords amb entitats financeres i fons de capitals risc perquè cedeixin 4.000 habitatges més, també per a lloguer social. El director de l'Agència, Jaume Font, atribueix aquests acords a l'impost de la Generalitat sobre pisos buits:

"L'impost estableix unes bonificacions en funció de la quantitat de pisos que es destinin a lloguer social."

Aquest impost té un caràcter finalista. Els diners obtinguts han servit per comprar aquests 3.000 pisos, als quals cal afegir-ne un altre miler adquirits pels Ajuntaments i les entitats del tercer sector.

Edifici d'habitatges
Edifici d'habitatges (Unsplash)

Els municipis també busquen solucions i es troben entrebancs. Els de Barcelona i Badalona van intentar aplicar una taxa sobre els pisos buits, però el Tribunal Suprem els ho va tombar.

Ara, alguns consistoris, com el de Vilanova i la Geltrú, bonifiquen l'IBI dels pisos destinats a lloguer social. D'altres, com el de Barcelona, han començat a expropiar pisos buits de grans tenidors. I molts més han aprovat ordenances per recarregar l'Impost de Béns Immobles dels pisos buits.

Ni els fons d'inversió ni les grans entitats bancàries s'han volgut pronunciar sobre la qüestió. La Sareb, sí. L'anomenat banc dolent que es va quedar amb els pisos dels bancs quan va explotar la bombolla immobiliària ha anunciat que pensar recórrer contra totes aquestes ordenances municipals. Diu que la seva societat va rebre els pisos ja buits i que la seva finalitat és vendre'n tot l'estoc. 

ARXIVAT A:
Habitatge Mercat immobiliari
Anar al contingut